Resultats de la cerca

Situació Una vista de l’exterior de l’església a l’indret de la capçalera F Tur Sant Cristòfol dels Horts és l’església d’un poble de masies disperses, actualment abandonat, situat a l’extrem septentrional del terme municipal d’Albanyà, damunt un planell amb uns vessants pronunciats que hi ha al cantó de ponent i que davallen fins a una fondalada per la qual passa el riu Major L’església és al costat occidental del puig del castell de Grillera, vora el límit amb la comarca del Vallespir des d’aquí hom pot veure el poble vallespirà de Costoja Mapa 219M781 Situació 31TDG738901 Actualment per…

El pinsà mec és un hivernant irregular als Països Catalans, si bé cada any, si fa no fa, se’n pot veure algun exemplar o grup barrejat amb pinsans comuns Aquesta tendència a barrejar-se amb pinsans fa que moltes vegades passi desapercebut Així i tot, a Mallorca, Eivissa i Formentera i en zones centrals i meridionals del País Valencià se l’ha de considerar com a molt ocasional Els primers pinsans mecs ens arriben del NE d’Europa a partir de la segona quinzena d’octubre, o fins i tot abans, i romanen entre nosaltres fins al final de març, encara que se’n poden anar veient alguns…

El falcó mostatxut Falco subbuteo és més petit que el falcó pelegrí, ja que ateny fins a 35 cm, i té la bigotera més fina i més marcada És un ocell de presa que caça, sobretot, ocells petits i insectes Són característiques les taques, molt marcades, del plomatge i el color bru de les parts baixes i la cua, ben visibles al dibuix Marisa Bendala Als Països Catalans, el falcó mostatxut és un ocell estival que nidifica localment per tot el territori, llevat d’Andorra i les Illes A Andorra no és citat, però deu presentar-se en migració, i àdhuc podria niar-hi, i a les Illes s’observa regularment…

L’aligot Buteo buteo és un ocell gros ateny 56 cm, de vol pesant i silueta poc esvelta ales amples, cua grossa i arrodonida i coll curt Les motes del plomatge són molt variables, però és distintiva la ratlla fosca de la cua i els tarsos de les potes, que són nus i grocs, com s’observa a l’exemplar de la fotografia, presa a Calders Bages Jordi Muntaner Espècie sedentària en una gran part dels Països Catalans algunes parelles abandonen els seus territoris durant els mesos hivernals, però hi retornen cap al febrer L’aligot nidifica en arbres i, més escassament, en cingleres, cosa que s’ha…

El mastegatatxes Ficedula hypoleuca és lleugerament més petit que el papamosques gris ateny 13 cm i, en plomatge primaveral, el mascle és ben diferent perquè és blanc de sota i negre del dors, amb taques blanques a les ales en plomatge de tardor, però, és semblant a la femella, amb el dors grisós i la panxa clara, com la de la fotografia, feta prop de Barcelona Oriol Alamany Malgrat que el mastegatatxes pot ésser considerat com un migrador comú, abundós i regular durant ambdues migracions arreu dels Països Catalans, poques espècies estivals són tan irregulars, escasses i locals a l’hora de…

Àrea de distribució del cuaenlairat Cercotrichas galactotes als Països Catalans Maber, original dels autors El cuaenlairat és un ocell estival que nia localment al País Valencià A la Catalunya Nord, la resta del Principat i les Balears, és un migrador rar, sobretot a la primavera Ha niat excepcionalment a la Catalunya Nord i resta del Principat Fora del migjorn valencià, és un ocell que s’observa irregularment en migració per les comarques del litoral Els cuaenlairats arriben a les seves àrees de reproducció durant l’abril, sobretot la segona quinzena, i el maig La cria s’…

Al N de l’Ebre és un migrador i hivernant regular, però de pocs efectius, que es mou quasi exclusivament per les comarques litorals i prelitorals resta confinat als marjals i els estanys litorals i, esporàdicament, ha criat al delta de l’Ebre Al País Valencià es considera un migrador escàs i irregular Cabanes, devesa del Saler, Pego, el Fondo i Santa Pola A les Balears té una categoria similar, i s’hi afegeixen una hivernada molt escassa i irregular potser menys a Mallorca i una reproducció esporàdica Tot això fa que als Països Catalans, el mussol emigrant sigui una espècie que s’ha observat…

L’astor Accipiter gentilis és de dimensions mitjanes, superiors en les femelles entre 48 i 61 cm, d’ales arrodonides i vol molt ràpid, característic pel ratllat del pit i la cua, que comparteix amb l’esparver Accipiter nisus Al dibuix s’aprecia la ratlla clara del damunt de l’ull i la llargada de la cua Marisa Bendala L’astor, anomenat també falcó perdiguer, és sedentari als Països Catalans, a excepció de les Illes, on és accidental A l’hivern és comú en algunes planes del Principat, com per exemple el Bages i el Vallès, i també al País Valencià s’observen migradors a les costes de la…

La valona Tringa glareola s’assembla força a la xivita, però és una mica més petita tota ella i té les potes groguenques i no verdes té també un mantell fosc amb taques clares i un pit i un abdomen blanquinosos, com mostra aquest exemplar del delta del Llobregat Ramon Torres La valona és un ocell que hom pot observar sovint durant les èpoques de pas per tot el territori, mentre que a l’hivern és accidental Durant la migració primaveral, la valona no és un ocell gaire abundant i els grups són poc nombrosos llevat d’alguna observació excepcional, com per exemple de 100 a 120 ocells del 14 al…

El milà reial Milvus milvus és molt més escàs i més gros que el milà negre ateny fins a 61 cm, contra els 56 cm d’aquest En conjunt, és de plomatge més clar, però, sobretot, es distingeix, en vol, per la forma exageradament forcada de la cua i per les taques blanques que mostra dessota les ales, caràcters tots dos visibles a l’exemplar de la fotografia, feta als Pirineus Xavier Parellada El milà reial no presenta un estatus regular arreu dels Països Catalans És un nidificador esporàdic i un hivernant rar a la Catalunya Nord, amb un flux poc important de migradors en ambdós passos A…