Resultats de la cerca

Els canyissars i els plans d’aigua, anomenats localment «llaunes», són un dels elements paisatgístics més característics del territori ruscinic com aquests immediats al massís del Montgrí Baix Empordà J Nuet i Badia El poderós sistema orogràfic constituït pels Pirineus i pels Prepirineus ateny la Mediterrània, ja molt afeblit, només en un sol punt el cap de Creus, prolongació mar endins de l’Albera les Corberes, tanmateix, també arriben, diluïdes, arran de mar A banda i banda de la prolongació de l’Albera, dues dilatades planúries fluvials, les planes del Rosselló i de l’Empordà, tanquen el…

La geografia física Des d’un punt de vista morfològic és una àrea muntanyosa amb altituds sempre per damunt dels 1000 m, el punt més elevat de la qual és el volcà apagat Aragac 4095 m i on no són rars els terratrèmols El clima hi és continental, amb hiverns freds -3 °C de mitjana al gener a Yerevan i estius calorosos 25 °C a l’agost i secs la pluviositat hi és escassa, uns 450 mm anuals Quant a la hidrografia, el país pertany en la seva gran part a la conca de l’Araxes, el qual forma la frontera d’Armènia amb Turquia i l’Iran el llac Sevan 1400 km 2 comunica amb l’Araxes per mitjà del Razdan…

La geografia Cap de comarca, el Pont de Suert Comprèn l’alta vall de la Noguera Ribagorçana vall de Barravès i clotada del Pont de Suert i les valls afluents de la Noguera de Tor Vall de Boí i del riuet de Viu vall de Viu Fisiogràficament és compresa dins la conca oriental de la Noguera Ribagorçana l’occidental pertany gairebé en la seva totalitat a la comarca de la Ribagorça, des de la capçalera d’aquest riu, situada a la zona axial pirinenca que neix, però, al port de Viella, ja dins la Vall d’Aran fins a la barrera calcària de la serra prepirinenca de Sant Gervàs Aquesta és travessada, pel…

Situació Una vista exterior de l’església des del nord-est a primer terme l’absis, al mur del qual és visible l’ opus spicatum F Tur Amb el nom de Pla de l’Arca és coneguda una contrada força extensa, enlairada a llevant del coll del Portús S’estén a migjorn de la carena de l’Albera on hi ha el coll del pla de l’Arca i no gaire lluny d’ell les ruïnes del mas del mateix nom, fins a les serres del Calze i de les Canals En aquesta rodalia neix el riu Llobregat de l’Empordà, que la solca, en el seu curs més alt, de llevant a ponent Les restes del’església de Sant Pere són a l’esquerra, a migdia…

Definició És anomenada síndrome de Down o trisomia 21 una alteració cromosòmica freqüent que consisteix en la presència d’un tercer cromosoma 21 en la dotació cromosòmica, que origina, bàsicament, uns trets facials característics —braquicefàlia i fenedures palpebrals obliqües—, hipotonia muscular, retard en el creixement i un cert grau d’endarreriment mental o dificultats d’aprenentatge Els afectats de la síndrome de Down —així denominada en honor a John L Down, metge britànic que, el 1866, en realitzà la primera descripció detallada— popularment són anomenats mongòlics per què…

Regions fitogeogràfiques dels Països Catalans, segons O de Bolòs Carto-Tec, a partir d’originals de l’autor esmentat Els Països Catalans, amb una extensió de poc més de 70000 km 2 , tenen una flora fanerogàmica espontània que voreja les 3500 espècies Si tenim present que el territori continental de l’estat francès, per exemple, amb prou feines supera les 4000 espècies i que les illes Britàniques no arriben a les 3000, haurem de convenir que la nostra riquesa florística és notable en relació amb altres països europeus Aquesta mateixa riquesa, però, condiciona el contingut d’aquesta obra fins…

Caràcters microscòpics principals de les artonials i les opegrafals Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol A Arthothelium crozalsianum artonials dos ascs piriformes i una ascòspora mural B Opegrapha calcarea opegrafals asc jove i asc madur, amb ascòspores septades C Schismatomma pieconianum opegrafals asc i dues ascòspores D Dirina ceratoniae opegrafals dos ascs i dues ascópores Biopunt, original de Mireia Giralt Aquest ordre comprèn líquens amb ascocarps del tipus pseudoteci, que no presenten parateci veritable Entre els ascs hi ha parafisoides…

Carcariniformes 1 caçó Galeorhinus galeus 2 i 2’ gatvaire comú Scyliorhinus stellaris , en visió lateral i detall del cap 3 i 3’ gatvaire denticulat S canicula , en visió lateral i detall del cap 4 mussola Mustelus asterias 5 moixina Galeus melastomus 6 tintorera Prionace glauca 7 tauró gris Carcharhinus 8 i 8’ peix martell Sphyrna zygaena , en visió lateral i detall del cap 9 detall del cap de S tudes 10 detall del cap de S mokarran Noteu la posició de les cinc fenedures branquials, per sobre del punt d’inserció de les aletes pectorals, que els separa dels lamniformes Juan A…

Visió del congost de Mont-rebei, des del sud Anna Motis La serra del Montsec 116, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus El Montsec constitueix una de les serres més característiques dels contraforts pirinencs centrals més externs D’orientació oest-est, té una forma d’arc d’uns 42 km de llargada i 5-6 km d’amplada És retallat perpendicularment per la Noguera Ribargoçana i la Noguera Pallaresa, rius que originen dos congostos impressionants Mont-rebei i Terradets Aquests rius també divideixen la serra en tres sectors ben definits el Montsec de l’Estall 1324 m a la…

Les serres de Cadí, Moixeró i Mogrony 115, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus L’alineació Cadí-Moixeró-Mogrony, juntament amb altres muntanyes veïnes de menor entitat—Pedraforca 2497 m, Clotarons 2173 m, Cadinell 2112 m, etc—, conforma el conjunt orogràfic més alt i extens dels Pre-pirineus orientals La litologia, predominantment calcària, i el bon estat de conservació del paisatge, fan que sigui una de les zones de muntanya més notables de Catalunya Des del coll de Bacanella fins al de la Creueta, en uns 40 km de definida direcció E-W, se situa la part més…