Resultats de la cerca
Es mostren 682 resultats
animal
Biologia
Animal irracional (en oposició a home).
L’animal té, jurídicament , la consideració de cosa i en alguns aspectes és objecte d’una regulació específica, ja sigui en interès del seu propietari o en benefici de la collectivitat caça, pesca A les antigues legislacions hom considerà els animals, en algunes ocasions, com a subjectes de dret, i, en especial, com a subjectes de delicte Aquesta condició jurídica és justificada, algunes vegades com a símbol primitiu, i d’altres, com a expedient legal que permetia d’obtenir la reparació del dany, malgrat fos moral Avui dia és reconegut per totes les legislacions un principi de la…
música de Sevilla
Música
Música desenvolupada a Sevilla (Andalusia).
Un dels primers documents relacionats amb la música trobats a la ciutat fou obra d’Isidor de Sevilla ~559-636 Aquest autor, en el tercer llibre d' Etymologiarum sive Originum libri XX parla de música i divideix el so en tres categories harmònica, orgànica i rítmica De fet, però, la història coneguda de la música a Sevilla començà amb la dominació àrab segles VIII-XIII Durant aquest període fou un important centre de fabricació d’instruments que proveïa el nord d’Àfrica Després de la reconquesta de la ciutat pels cristians 1248, atragué un gran nombre de trobadors i joglars Alfons…
Torre i necròpoli de les Taütetes (Castelló de Farfanya)
Art romànic
Situació Vista parcial de la necròpoli, amb tombes excavades a la roca, situada en un petit turó entre Castelló de Farfanya i Balaguer P Bertran A la rodalia de la població de Castelló de Farfanya, al cim d’una petita elevació a la plana que hi ha entre aquest poble i Balaguer, es troben els vestigis d’una torre de planta quadrada i un conjunt d’enterraments excavats a la roca Mapa 32-14359 Situació 31TCG131314 Si se segueix la carretera que va de Balaguer a Castelló de Farfanya, és a la dreta, aproximadament a 1, 5 km abans d’arribar al cap de municipi, on hi ha un trencall Des de la…
Poliquets dels canyons submarins
Diverses espècies de poliquets dels canyons submarins, vistos al microscopi electrònic d’escombratge 1 Aricidea Allia longisetosa, 2 Paradoneis hirsuta, 3 Exogone Parexogone canyonincolae, 4 Pelagobia longicirrata, 5 Ophelina margaleffi, 6 Flabelligena gascognensis Es creu que les parts profundes dels canyons submarins de la mar Catalana van estar submergides fins i tot durant la crisi de salinitat del Messinià Això hauria fet que faunes antigues atlantomediterrànies quedessin confinades en aquests ambients Aquest seria el cas de F gascognensis , espècie descrita recentment en el canyó…
Els líquens estèrils
Les lepràries formen crostes sorediades totalment pulverulentes, principalment en superfícies que no reben la pluja directa Com que han perdut la capacitat per a formar fructificacions, hom les estudia entre els líquens estèrils En la fotografia, destaquen els tallus grocs de Leproplaca xantholitha , una espècie relacionada amb les Caloplaca , que conté parietina, i els grisos, de Lepraria crassissima , una espècie calcícola, gairebé lobulada Javier Etayo Els líquens estèrils constitueixen un collectiu heterogeni de gèneres que presenten formes de multiplicació asexual soredis, fragmentació…
Resclosa i camí volat de Sant Pere de Graudescales (Navès)
Art romànic
Situació Un aspecte de l'indret en el qual hi ha els vestigis del que en època romànica fou una resclosa J Bolòs A un centenar de metres vers tramuntana del monestir de Sant Pere, a l’entrada del congost de Valielles, hi ha restes de diversos encaixos que fan suposar que hi havia hagut una resclosa de fusta Així mateix, una doble sèrie de forats fets a la paret de la roca que hi ha al costat dret de l’aigua d’Ora, més amunt de la resclosa, fa pensar en la possibilitat que hi hagués hagut un camí penjat o volat fet amb fustes Mapa 292M781 Situació 31TCG916623 El camí per a arribar-hi, doncs,…
Necròpoli de Sant Vicenç d’Empúries (l’Escala)
Art romànic
Situació Una de les tombes de la necròpoli J Bolòs Necròpoli que es troba a l’interior de l’església de Sant Vicenç, anomenada també Sant Vicenç de les Corts, del veïnat de les Corts Necròpoli Entremig de les parets de les dependencies de l’església hi havia unes 50 sepultures, les quals foren descobertes arran de les excavacions dutes a terme l’any 1954 Dins la nau d’aquesta església de Sant Vicenç, sota un paviment d’opus testacaun , va aparèixer una sepultura de planta rectangular, formada per grans lloses, que tenia l’interior arrebossat de color roig, amb calç i ceramica triturada Aquest…
Ermitatges de Sant Magí de Brufaganya (Pontils)
Art romànic
Situació Un dels ermitatges que es drecen prop del santuari de Sant Magí ECSA - J Bolos En els petits cingles que hi ha damunt de l’antic convent de Sant Magí de Brufaganya, hi ha una ermita i dos possibles ermitatges, que molt possiblement tenen l’origen a l’època romànica Mapa 34-16418 Situació 31TCF708942 De la carretera local TV-2011, que va de Pontils cap a la Llacuna, surt el trencall de la carretera local TV-2012, que porta a Sant Magí de Brufaganya Del costat de l’església surt un corriol que en pocs minuts condueix fins als eremitoris Ermitatges Planta dels ermitatges, amb els murs d…
Sepulcres de la vil·la de la Barquera (Perafort)
Un dels dos petits mausoleus de maçoneria, d’estructura arquitectònica poc corrent, localitzats en aquesta villa J López Entre els anys 1991 i 1992, el Laboratori d’Arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona realitzà excavacions a la villa romana de la Barquera Perafort, Tarragonès, un jaciment amb una llarga vida que va des dels segles II-I aC fins al segle V Els treballs deixaren al descobert dos petits mausoleus situats uns 60 m al SW de la villa, amb una orientació WNW-ESE Pel que fa a l’arquitectura, cadascun dels sepulcres és format per un sòcol rectangular que fa 3,35…
ramapitec
Antropologia
Zoologia
Gènere de primats fòssils, descrit per Lewis el 1934, inclosos en sediments del Miocè superior o del Pliocè inferior, amb una antiguitat d’uns 12-15 milions d’anys, trobats a l’Índia, a la República Federal d’Alemanya, a Kenya i a la Xina.
Els individus d’aquest gènere representen la baula que enllaça la línia dels pòngids amb la dels primers homínids, al capdamunt dels quals hi ha l’home actual Morfològicament presentaven uns caràcters certament homínids, com la reducció dels ullals i de les incisives la qual cosa suggereix l’alliberament de les extremitats superiors, de les quals se serviren per a menjar, i que els situa en la transició cap al bipedisme, i, bé que no n'hi cap evidència fòssil, és possible que caminés erecte Aquestes característiques l’entroncarien amb la línia de l’australopitec, que ja gaudia de la postura…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina