Resultats de la cerca

Façana principal de l’església monàstica, una de les façanes monumentals més reeixides del gòtic català ECSA - GSerra Els monestirs benedictins van ser uns dels grans protagonistes de les innovacions arquitectòniques que es van produir a Catalunya entre els segles X i XII En arribar al segle XIII, però, la seva empenta ja era molt esmorteïda perquè, entre altres coses, ja havien completat la majoria dels seus programes constructius A partir d’aquesta centúria, foren els monestirs dels nous ordes –el Cister o els ordes mendicants– els que protagonitzaren l’avantguarda arquitectònica Juntament…

Les arts decoratives han estat un gran sac on tradicionalment s’ha inclòs tota mena d’objectes, des d’objectes litúrgics com una creu processional, un encenser o una casulla, fins a objectes d’ús tan quotidià com un plat o un vestit En primer lloc, doncs, tenim un conjunt de peces molt diferents entre si, quant a materials, tècniques, funció, tipologia o, fins i tot, qualitat estètica Aquesta diversitat la podem trobar també dins els mateixos camps d’estudi per exemple, no és el mateix pel que fa a la tècnica, l’ús i la concepció estètica i decorativa un gerro de ceràmica que un arrimador de…

Situació i presentació És situat a la conca mitjana de l’Onyar, a la dreta d’aquest riu Limita amb Campllong NE, Cassà de la Selva E i amb els municipis selvatans de Caldes de Malavella S i W i Riudellots de la Selva NW El territori és eminentment pla, amb una petita zona de bosc de pins És drenat per un seguit de rieres que desguassen a l’Onyar i que formen els límits del terme són la riera de Verneda, que fa de termenal a llevant, la riera de Gotarra, que recorre tot el sector nord-oriental, i la riera de Benaula, que coincideix amb el límit occidental A més del poble de Sant…

El seu interès no està ni en el territori que controlava al moment de la màxima expansió, durant el regnat de Niqmaddu II, tenia uns 50 km de costa i penetrava uns altres 152 km vers l’orient ni en el seu migrat pes en la política del Pròxim i el Mitjà Orient, sinó en el fet que, gràcies a ella, hom té un exemple clar de com era una de les múltiples ciutats estat en què apareixia dividida Síria-Palestina Entre aquestes, Ugarit gaudia d’una certa importància, per raó de la seva excellent posició geogràfica, la qual li permetia de controlar una part de les rutes terrestres entre Anatòlia i…

És la fórmula establerta al s XIX d’allò que, al s XX, ha estat més conegut amb el nom de principi de l’autodeterminació o d’autogovern dels pobles Representa, doncs, bàsicament, l’aspecte dinàmic, en l’ordre polític, del reconeixement de l’existència de la nació o del fet nacional Malgrat la importància pràctica d’aquest principi, que domina la reestructuració política de l’Europa del s XIX, fins i tot a la independència de l’Amèrica del Sud, i que esdevé molt actiu al s XX, tant a l’hora de la reestructuració subsegüent a la Primera Guerra Mundial com reflecteix el tractat de Versalles, en…

Fill de l’antic president nord-americà George Herbert Bush , estudià a les universitats de Yale 1968 i Harvard 1975, i en 1975-86 treballà en la indústria petroliera Afiliat al partit republicà, en 1994-2001 fou governador de l’estat de Texas reelegit el 1998, mandat molt controvertit pel nombre inusualment alt de condemnes a mort que signà L’any 2001 guanyà per un estretíssim marge de vots les eleccions a la presidència dels EUA enfront del candidat demòcrata Al Gore Els atemptats de l’11 de setembre de 2001 determinaren la política exterior del president amb la lluita contra el terrorisme…

No existeix, de fet, cap criteri quantitatiu exacte per a determinar el pas de la gran explotació al latifundi pròpiament dit, car cal tenir en compte la productivitat de les terres que inclou, si són conreables o improductives, de secà o de regadiu, etc Tradicionalment hom considera latifundis, a la península Ibèrica, les explotacions agràries de més de 250 ha, mentre que a la resta dels països europeus del Mercat Comú ho són ja les de més de 100 ha Els latifundis, importants, sobretot, des del punt de vista de l’estructura de la propietat, han estat revalorats pel desenvolupament tècnic…

Els primers molins eren emprats per a l’obtenció de farines, però més endavant el camp d’aplicació fou ampliat a l’obtenció d’olis, a la molta de minerals, etc Durant el Neolític, les societats sedentàries agrícoles feien servir dues pedres o dos cossos durs generalment de fusta a fi de triturar-hi, per pressió manual, el gra dels cereals Els grecs, i després els romans, ja empraven molins a base de dues pedres planes, i més tard el molí constituït per una part fixa i una altra de mòbil en forma de con Tot i que aquests molins eren de sang, al segle I aC hom ja coneixia els molins d’aigua Cap…

La part útil del vegetal fulles, flors, rizomes, llavors, escorça, etc depèn de cada planta Les espècies es caracteritzen per llurs components aromàtics, que hom pot agrupar en una fracció volàtil i en una fracció fixa, els quals poden contenir olis essencials, alcaloides, resines, terpens, àcids orgànics, composts sulfurats, etc Independentment d’aquests components que els atorguen caràcter, les espècies contenen també proteïnes, greixos i hidrats de carboni En algunes espècies hom ha descobert, gràcies a llurs components específics, propietats conservadores dels aliments que condimenten La…

Reconstrucció d’una drassana romana del segle II dC Des dels primitius rais fins als actuals transatlàntics, la construcció naval ha evolucionat molt i, doncs, semblantment s’ha esdevingut amb les drassanes Llur forma més rudimentària aparegué quan la construcció de vaixells adquirí una gran importància i es féu especialitzada, com s’esdevingué amb els antics egipcis, els fenicis i els grecs Bé que durant el segle XVIII hom començà a bastir embarcacions de mides considerables, és des de la segona meitat del segle XIX, amb l’aplicació de l’acer i la introducció de la màquina de…