Resultats de la cerca
Es mostren 16980 resultats
Bibliografia general referent al romànic de la Garrotxa
Art romànic
Ramón d’Abadal i de Vinyals Catalunya carolíngia, II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans Barcelona 1926-52 Ramon d’Abadal i de Vinyals L’abat Oliba, bisbe de Vic i la seva època , ed Aymà, Barcelona 1948 Ramon d’Abadal i de Vinyals Història dels Catalans , vol II La Pre-Catalunya , ed Ariel, Barcelona 1961 Ramon d’Abadal i de Vinyals Els primers comtes catalans , ed Teide, Barcelona 1958, la ed Barcelona 1965, 2a ed Joan-Albert Adell i Gisbert L’Hospital dels pobres de Santa Magdalena de Montblanc i l’arquitectura hospitalària medieval a Catalunya , “…
Vil·la de Centcelles (Constantí)
Estructura de la villa Vista aèria de les parts ara vistents de la villa, on destaca la gran sala amb cúpula en què es conserven els famosos mosaics ECSA - d Todó La villa romana de Centcelles es troba a 2 km al SE del terme municipal de Constantí Tarragonès, molt a prop del marge dret del riu Francolí i a uns 7 km de Tarragona Per als estudiosos el nom de Centcelles va implícitament associat a l’existència d’un mausoleu antic tardà segle IV, que conserva a la seva cúpula un extraordinari mosaic policrom, amb escenes profanes i cristianes, de gran valor artístic, simbòlic i social EI monument…
Vil·la Fortunatus (Fraga)
Estructura de la villa Vista aèria d’aquesta villa situada al marge esquerre del Cinca, prop de Fraga ECSA - J Todó Aquesta villa es troba al marge esquerre del riu Cinca, a 5 km de Fraga Baix Cinca en direcció a Saidí, a la partida de Santa Quitèria Ocupa la terrassa del riu, entre dos barrancs, i s’estén cap als turons del N La dinàmica fluvial i les explanacions han retallat considerablement la superfície original, especialment el costat meridional La denominació de villa Fortunatus s’originà a partir de l’aparició d’un mosaic que portava una inscripció en què es llegia el nom de…
cant
Música
Emissió de sons musicals amb la veu, generalment en forma de melodia construïda sobre un text.
El cant és el mitjà inicialment menys artificiós de produir música, atès que l’instrument forma part del cos de l’intèrpret, i es diu inicialment perquè el camí entre els primers esgarips dels homínids i les vertiginoses evolucions d’una prima donna belcantista és llarg i complex Pel mateix motiu és la forma d’expressió musical que està més directament lligada a l’intèrpret i que l’identifica més unívocament Els orígens del cant L’origen del cant és incert i es perd en els orígens de l’home, i se’n troba alguna forma a totes les cultures conegudes Rousseau el feia néixer de la parla, a la…
música d’Alemanya
Música
Música desenvolupada a Alemanya.
Tant la música culta com la música popular produïda a l’estat d' Alemanya mantenen estretes interrelacions amb totes les manifestacions musicals produïdes al territori de llengua alemanya format per Alemanya, Àustria i diversos cantons suïssos, i per tant són freqüents les referències a la música de l’antic imperi austríac i l’Estat austríac actual Àustria Música culta Durant tota la seva història, la música de tradició culta a Alemanya ha combinat l’assimilació d’elements externs amb un caràcter molt particular A més, s’observen marcades diferències entre les àrees del país El fet que…
història de l’art
Historiografia catalana
Disciplina especialitzada a historiar els fets artístics.
Tot i que ja es poden trobar a partir del segle IV aC biografies d’artistes, tractats tècnics, guies de viatge i altres escrits relacionats amb l’art, es considera G Vasari, autor de les Vite de più eccellenti pittori, scultori et architettori 1550, el fundador d’aquesta disciplina J Wilkelmann, amb la publicació de Geschichte der Kunst des Altertums 1764, inicià la veritable història de l’art moderna L’etapa descriptiva de monuments i artistes Als Països Catalans, l’escola muntanyesa o de les Avellanes feu un pas decisiu per a la recerca historicoartística catalana el recull de colleccions…
La cultura literària altmedieval
Pergamí de l’acta de consagració de Santa Maria de Lillet, del 833, redactada per l’abat Calord de Sant Serni de Tavèrnoles ECSA - R Viladés En l’època altmedieval la cultura, entesa com a conjunt de coneixements humans, estava dominada per l’oralitat, és a dir, es concebia, s’expressava i es difonia, bàsicament, a través de la paraula viva La gran majoria de la societat, des deis nobles fins a l’anomenat vulguin pecus , el poble senzill, era analfabeta I encara que aquest analfabetisme tenia un origen i, per tant, una significació diferent segons que es tractés d’un estament o d’un altre, en…
Els manuscrits de Vic, Girona i la Catalunya Nord (segles XI i XII)
La diòcesi de Vic, dependent de Narbona, consolidà la seva restauració entre el final del segle IX i l’inici del X, quan assolí la seva emancipació i es convertí en una seu amb més autonomia 907 El seu creixement general en aquesta etapa suposa també l’ampliació dels seus arxius i biblioteca, que posen les bases d’una futura escola catedralícia i d’un escriptori propi, que se suposa en funcionament ja abans que s’acabés el segle IX Sembla que les atribucions del primer obrador degueren de ser força limitades i dependents de la tutela narbonesa Aquest fet no és obstacle per considerar que, amb…
L’escultura de fusta romànica
En l’època medieval el treball de la fusta fou abundant ja que era un material essencial en la fabricació de béns mobles i en la construcció d’immobles La utilització generalitzada de la fusta va comportar uns treballs d’especialització que van quedar reflectits al Llibre dels oficis , d’Étienne Boileau Un bon nombre d’artesans es van dedicar a l’ofici de tallar la fusta, cosa que prova la diversitat de peces conegudes principalment per les illustracions, indicatives que els tallers amb més producció eren els dedicats a l’elaboració de mobiliari armaris, cadires, altars, arquetes Però també…
El naixement de l’art romànic i l’obertura al món
Lluny de considerar el segle X com un segle de depressió i ruïna a la vigília de l’any 1000, la segona meitat d’aquella centúria fou un moment de profundes transformacions Catalunya es va obrir al món Es va veure immersa en un moment de prosperitat econòmica en què hi hagué una reconstrucció material i social del país i un augment demogràfic important Aquesta embranzida renovadora fou impulsada principalment pels monestirs, la proliferació dels quals els va convertir en centres creadors de formes artístiques i en difusors d’uns esquemes que esdevingueren característics del país L’escultura va…