Resultats de la cerca

L’interès de l’home en les plantes ha estat ben divers En els mapes 24 i 25 s’han indicat els orígens geogràfics d’algunes de les principals plantes alimentàries i medicinals, respectivament Hi ha, però, una munió d’altres plantes que no es poden incloure en cap d’aquests dos blocs, i que són de màxima rellevància a causa dels usos que se’n fan Aquest mapa representa l’origen geogràfic d’una selecció del conjunt d’altres plantes útils Les qualitats estètiques de les plantes coloració, forma, textura han fet que tinguin un ús ornamental des de temps antics Entre les plantes ornamentals de flor…

Dibuix de la fàbrica dels Amatller a Sant Martí de Provençals a la portada del catàleg Gabriel Amatller, nascut a Molins de Rei, fixà la seva residència a Barcelona el 1797 Com tots els cabalers havia de buscar-se feina i la seva va ser dedicar-se a fer xocolata manualment Va ocupar uns baixos del carrer de Manresa, núm 10, prop de Santa Maria del Mar En esclatar la guerra del Francès 1808 i amb l’ocupació de Barcelona per les tropes napoleòniques, Gabriel Amatller deixà la ciutat i continuà fent de xocolater a Agramunt Urgell Al final de la guerra tornà i ja havia fet prou estalvis per a…

Tela estampada La España Industrial, 1847-1947 La indiana és el teixit de cotó estampat El nom li ve donat pels estampats procedents de l’Índia que arribaven a la Gran Bretanya com a producte colonial La indústria britànica aviat donà el tomb al sentit del comerç i substituí la importació per l’exportació d’aquest gènere, gràcies a la mecanització, que permetia produir més i amb menys cost El nom inicial que reberen aquests teixits a Catalunya era el de pintats o teixits pintats El sistema d’estampació era primari i consistia a aplicar a mà un motlle de fusta en el qual hi havia gravat un…

La indústria moderna catalana –en bona part d’aiguardents i teixits estampats– va néixer pensant en l’exportació de part de la seva producció, per via marítima, en velers, a l’Europa del nord i la Bàltica, com també a les Amèriques Atès que el territori català no disposava de cotó, la matèria primera, ni de carbó, calia importar-ne Fluxos comercials Com que l’aiguardent de vi es trobà aviat amb la competència de l’aiguardent de canya de sucre, es va plantejar d’elaborar-ne, i això es va fer a Cuba Les plantacions de canya, però, demanaven una mà d’obra especial que calia alimentar, i les…

El polígon industrial químic de Martorell Baix Llobregat L’estudi del sector químic en un període tan canviant com ha estat el dels darrers quaranta-cinc anys, presenta una gran dificultat, a causa de la manca d’informació estadística, homogènia i creïble, respecte al comportament temporal de les principals variables que permeten explicar les transformacions que s’han anat succeint Aquest problema es posa de manifest en els anys immediats a l’acabament de la guerra, i més encara pel que fa a la informació desagregada del sector respecte a Catalunya En el cas del sector químic, apareix una…

La introducció de la cervesa Miret i Tersa i Joan Petit Les primeres marques i les primeres ampolles de l’empresa Damme, en una fotografia de començament de segle XX La cervesa no és, evidentment, una beguda autòctona de Catalunya a l’origen A Catalunya es conegué a conseqüència d’importacions de França —Alsàcia—, Bèlgica, la Gran Bretanya i del que després serà Alemanya Els introductors eren persones procedents d’aquests països, que aportaran la tècnica de fabricació, primer artesanalment i després com a indústria El farmacèutic Ronquillo, autor d’un interessant Dicionario de Materia…

L’atenció que li ha concedit la teoria econòmica ha estat sotmesa a la importància que com a factor de producció ha representat en cada moment històric i ha estat centrada especialment en l’anàlisi de la distribució de la renda Així, els fisiòcrates, en fixar-se com a activitat bàsica en l’agricultura, atribuïen a la terra la capacitat exclusiva d’obtenir un excedent o producte net, i, en conseqüència, als propietaris d’aquesta corresponia d’apropiar-se'l Per als clàssics, la renda de la terra era la diferència entre la collita obtinguda i el que calia pagar en salaris i beneficis per a…

A l’interfluvi d’ambdós rius hi ha una zona de piedmont de 100 a 200 m alt formada per materials d’alluvió Les terres de conreu ocupen 3432 ha 1984, només el 32% de la superfície total del terme, i 1727 ha més són d’aprofitament forestal L’agricultura tradicional era dominada per garrofers, que cobrien gairebé tot el secà i que actualment són residuals 150 ha, encabits als vessants muntanyosos Amb la pèrdua d’importància del secà han decaigut també les antigues grans finques i els masos dispersos Després de tres decennis de transformacions, el conreu de cítrics és a hores d’ara el més…

El seu extens terme s’allarga 30 km de N a S des dels contraforts meridionals de la serra de Javalambre fins a la serra d’El Negrete, límit amb la Plana d’Utiel, que durant segles fou frontera amb Castella El Túria travessa el terme fortament encaixat d’W a E parallel a aquest corre el seu afluent per l’esquerra, el riu de Xelva o de Toixa dit rambla d’Arquela a la capçalera, que neix el vessant meridional de la serra d’El Sabinar, dins el terme d’Alpont, i que s’uneix al seu collector a Domenyo, després de passar per Toixa, Xelva i Calles, d’un curs més obert que el Túria Són nombroses les…