Resultats de la cerca
Es mostren 16592 resultats
Mare de Déu dels Àngels de Vinganya (Seròs)
Art romànic
Situació Vista general del monestir, format per un conjunt d’edificacions que van del segle XIII al XVIII ECSA-JIRodríguez A poca distància al sud-oest del poble de Seròs hi ha l’antic monestir de Vinganya, format per l’església, el claustre i les edificacions residencials i d’explotació agropecuària Actualment és la seu del Centre d’Arqueologia de Vinganya de la Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs Mapa 31-16 415 Situació 31TBF821922 S’hi accedeix per la carretera LP-7041 que va de Seròs a la Granja d’Escarp, transcorreguts 2 km JXS-JRG Història Tot i que no es pot afirmar, sembla…
Sant Joan el Vell (Perpinyà)
Art romànic
Situació Interior de la nau central, en curs de restauració, amb la porta de ponent al fons i els arcs formers que la separen de les naus laterals ECSA - J Ponsich L’església de Sant Joan el Vell, predecessora de la catedral de Perpinyà, es troba al recinte de la mateixa seu, a tramuntana de la capella de la Mare de Déu dels Correes PP Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 42’ 5,4” N - Long 2° 53’ 52,8” E Història La primera referència documental de l’església més antiga de Perpinyà data del 16 de maig de 1025, en què fou consagrada pel bisbe d’Elna Berenguer de Gurb Berenguer II sota la invocació…
Santa Maria de Vallbona (Argelers)
Art romànic
Situació Vista general del mas de Vallbona, on es veu integrada entre les edificacions, una torre de l’antic recinte fortificat ECSA - E Carreras L’antic monestir cistercenc de Vallbona és situat al sector més muntanyós del terme, al centre de la petita vall del seu nom Les restes del monestir han estat reutilitzades, en gran part, com a dependències del mas de Vallbona Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 29’ 45,6” N - Long 3° 2’ 58,8” E Per a arribar a Vallbona cal situar-se a la carretera N-114, just abans d’arribar a la vila de Cotlliure, i agafar a la dreta la carretera D-86 que mena vers…
Arqueologia funerària de l’extrem nord-est de la Tarraconense
En el territori de les actuals comarques de Girona s’han identificat diverses necròpolis datades entre els segles IV i VIII, amb una variada arquitectura funerària La seva situació espacial permet diferenciar els cementiris situats a la vora d’un camí, els relacionats amb un edifici de culte o funerari i els que de manera residual s’estableixen en villes romanes Un nombre important de jaciments són difícilment identificables amb aquests tipus d’assentaments, o perquè es coneixen molt parcialment, o perquè són troballes esporàdiques o bé perquè malgrat ser nombroses no podem relacionar…
cant
Música
Emissió de sons musicals amb la veu, generalment en forma de melodia construïda sobre un text.
El cant és el mitjà inicialment menys artificiós de produir música, atès que l’instrument forma part del cos de l’intèrpret, i es diu inicialment perquè el camí entre els primers esgarips dels homínids i les vertiginoses evolucions d’una prima donna belcantista és llarg i complex Pel mateix motiu és la forma d’expressió musical que està més directament lligada a l’intèrpret i que l’identifica més unívocament Els orígens del cant L’origen del cant és incert i es perd en els orígens de l’home, i se’n troba alguna forma a totes les cultures conegudes Rousseau el feia néixer de la parla, a la…
Achille-Claude Debussy
Claude-Achille Debussy
© Fototeca.cat
Música
Compositor francès.
Vida Malgrat que en el seu entorn familiar no hi havia cap músic, inicià estudis de piano amb la mare política de Paul Verlaine, Mme Mauté Un any després que el seu pare fou empresonat per la participació en la revolució de la Comuna a París, ingressà al conservatori, on estudià teoria amb A Lavignac i piano amb AF Marmontel També fou alumne d’E Durand, E Guiraud i A Bazille, i estudià extraoficialment amb C Franck i J Massenet Al conservatori intentà convertir-se en un bon pianista, sense assolir cap distinció especial, i així fou com s’abocà amb més decisió a la classe de composició de…
,
edició
Música
Impressió o publicació de música sobre paper, de manera que es pugui reproduir en sèrie tantes vegades com calgui i que sigui apta per a la interpretació.
La tècnica en l’edició musical La invenció de la impremta fou cabdal per a la reproducció de música sobre paper Les primeres notícies que es tenen de música impresa són el Collectorium super Magnificat , de Jean Charlier Gerson, imprès per Conrad Fyner Esslingen am Neckar, Baden-Württemberg 1473, i el Missale Romanum Roma, 1476, d’Ulrich Hahn En el primer les notes apareixen representades per cinc requadres negres idèntics, mentre que en el segon les notes, de color negre, són impreses sobre un pautat de ratlles vermelles En les impressions primitives, totes de cant pla i en llibres litúrgics…
La cultura musical i els espectacles escènics altmedievals
Foli 213 v del Beatus de la Seu d’Urgell , que conté, a la part superior, l’escena de l’adoració de l’estàtua de Nabucodonosor per part d’un grup de persones, algunes de les quals toquen instruments musicals ECSA - G Llop Tractar de música medieval, i més si ens referim a l’anterior a l’any 1000 a Occident, significa tractar gairebé exclusivament de música litúrgica, la música que fou concebuda per a —i interpretada durant— les celebracions religioses de l’Església cristiana Naturalment que van existir altres tipus de músiques al marge de la religiosa, però, senzillament, no se n’han…
L’escultura de fusta romànica
En l’època medieval el treball de la fusta fou abundant ja que era un material essencial en la fabricació de béns mobles i en la construcció d’immobles La utilització generalitzada de la fusta va comportar uns treballs d’especialització que van quedar reflectits al Llibre dels oficis , d’Étienne Boileau Un bon nombre d’artesans es van dedicar a l’ofici de tallar la fusta, cosa que prova la diversitat de peces conegudes principalment per les illustracions, indicatives que els tallers amb més producció eren els dedicats a l’elaboració de mobiliari armaris, cadires, altars, arquetes Però també…
La paraula i l’escrit
Una de les característiques que distingeix l’home dels animals és la capacitat per articular un llenguatge complex per comunicar-se Cada comunitat humana ha desenvolupat al llarg dels segles un codi propi, que sens dubte avui és un dels seus principals distintius respecte d’altres grups La llengua ha arribat a ser un element simbòlic tan potent que, per als pobles que lluiten per la seva autodeterminació, és el factor de reivindicació més important Les llengües, doncs, són potser el patrimoni més preuat de la Humanitat Des d’aquest punt de vista, però, no podem oblidar que gairebé diàriament…