Resultats de la cerca

Situació Vista de l’indret de les Sogues, amb el perímetre reconstruït del basament de l’antic temple i les tombes excavades en el seu interior, que es poden datar d’època medieval i barroca ECSA-JI Rodríguez Els vestigis d’aquest antic santuari són en un petit tossal, a poc més de 2 km al nord de Bellvís Mapa 33-16 360 Situació 31TCG187177 S’hi va per un camí que surt de Bellvís i porta a Vallfogona de Balaguer Història Els orígens d’aquest santuari són desconeguts, malgrat la llegenda tradicional que n’explica la fundació Amb tot, el lloc ja és documentat l’any 1147, en què les turres de…

Situació Detall d’una de les espitlleres característiques de la part que resta del segon recinte murat de la vila ECSA - JL Valls La vila de Tuïr és al peu de la regió dels Aspres, però ja dins la plana rossellonesa Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 41’ 54,6” N - Long 2° 45’ 22,8” E Tuïr és 13 km al sud-oest de Perpinyà Per arribar a Tuïr des de Perpinyà cal prendre la carretera D-612a PP Història Hom troba les primeres referències de la vila de Tuïr, la villa Tecorio 953, en el cartulari de Sant Miquel de Cuixà, monestir que hi havia adquirit al segle X un alou Des de l’inici del segle X, Tuïr…

Situació L’ermita de Sant Salvador, situada al cim de la muntanya del mateix nom, damunt la vall de la riera de Cogolls, a la dreta d’aquesta riera, al cantó de tramuntana del municipi més medieval de la Garrotxa, és actualment un del pocs vestigis que han pervingut de l’antic castell de Puig-alder, del qual havia estat la capella L’edifici actual és modern Mapa 295M781 Situació 31TDG616611 Per arribar-hi cal fer el mateix camí que ens porta al castell Història Dissortadament poques dades podem aportar per tal de confegir la història d’aquesta capella puix que les referències documentals que…

Planta del santuari marià de Paretdelgada, amb la indicació dels sectors on el 1935 es localitzaren mosaics J Guitert La villa baiximperial de Paretdelgada es troba a l’emplaçament de l’ermita de la Mare de Déu del mateix nom, a 4 km al NE del poble de la Selva del Camp Baix Camp, i a poca distància del marge dret d’un afluent del Francolí El seu nom deriva del topònim llatí Parietes Graciles , del qual es coneixen amplis testimonis documentals des del segle XII fins al XVII És força coherent creure que el topònim fa referència directa a les parets pintades de la villa La troballa el 1935 de…

Reconstrucció hipotètica del trull P Castanyer i J Tremoleda La villa de Vilauba és situada al municipi de Camós Pla de l’Estany, a 1, 5 km al SW de Banyoles La darrera fase de Vilauba correspon a un conjunt d’àmbits situats a la part central de l’anomenat Camp Alt, és a dir, en els terrenys que s’estenen a l’W de la carretera que l’any 1932 va seccionar el jaciment Cronològicament, aquest període abraça des de la fi del segle V o el començament del segle VI fins a mitjan segle VII La planta d’aquestes restes, que avui coneixem pràcticament en la seva totalitat, apunta vers una reducció…

Al jaciment de la Ciutadella de Roses Alt Empordà s’han descobert diversos conjunts funeraris En el bienni 1945-46 es va excavar la necròpoli situada al costat de l’església romànica de Santa Maria, els primers indicis de la qual ja havien estat descoberts en una cala practicada l’any 1938 Cal esmentar també les troballes puntuals realitzades en el marc de les excavacions a la zona del barri hellenístic i de l’edifici A, entre els anys seixanta i vuitanta, les quals, juntament amb les recents campanyes al jaciment * , han permès concretar una segona àrea funerària a les immediacions del port…

En el territori ocupat per les comarques de la V Catalunya central es troben diverses necròpolis corresponents a l’antiguitat tardana La major part formaven part d’un hàbitat rural dispers, tal com ho demostra la seva situació, gairebé sempre al cimi als vessants de turonets situats al costat d’antics camins D’aquesta tònica generalitzada s’escapen unes quantes necròpolis per exemple, la de Guissona, de caràcter eminentment urbà, fet que s’explica per la presència d’un antic nucli de població d’origen ibèric fortament romanitzat lesso A més, aquesta necròpoli presenta una peculiaritat que…

El responsable final de la posada en escena ha variat al llarg de la història de l’òpera i, de fet, la figura del director d’escena no es consolidà fins a la segona meitat del segle XX Abans, la responsabilitat escènica era assumida per persones que normalment exercien altres funcions dins la companyia Sembla que el genial escultor GL Bernini creava lletres, música, decorat i tramoia de les òperes de cort i assajava amb els solistes La presència d’un director es fa patent en l’òpera francesa dels anys 1670-80 JB Lully dirigia les seves òperes -construïdes de manera més precisa i subtil que…

Obres generals Babelon, J Les monnaies racontent l’histoire , París, 1983 Beltrán, A Introducción a la numismática universal , Madrid, 1987 Botet i Sisó, J Les monedes catalanes , 3 vol, Barcelona, 1908-1911 Crusafont i Sabater, M Numismática de la Corona catalano-aragonesa medieval 785-1516, Madrid, 1982 Crusafont i Sabater, M Barcelona i la moneda catalana , Barcelona, 1989 Crusafont i Sabater, M La moneda catalana local s XIII-XVIII , Barcelona, 1990 Crusafont i Sabater, M Acuñaciones de la Corona catalano-aragonesa y de los reinos de Aragón y Navarra , Madrid, 1992 Crusafont i Sabater, M…

Obres generals Alcover, A M, Moll, F B Diccionari català-valencià-balear , 10 vol, Palma de Mallorca, 1983 Aulnoy, condesa de Un viaje por España en 1679 , Madrid s a DDAA Història de Barcelona , vol2-7, Barcelona, 1992-95 DDAA Història de la cultura catalana , vol3-7, Barcelona, 1996 Gual Camarena, M Vocabulario del comercio medieval , Barcelona, 1976 Huizinga, J El otoño de la Edad Media , Madrid, 1967 Sánchez Quevedo, M I Un viaje por España en 1679 , Madrid, 1994 Bibliografia general sobre història del vestit Bibliografia específica Blanc, O Parades et parures L’invention du corps de…