Resultats de la cerca
Es mostren 2433 resultats
Honorat Vilamanyà i Serrat
Música
Compositor i músic.
Estudià violí, harmonia, fuga, contrapunt i instrumentació amb Ramon Serrat i Fajula Quan tenia divuit anys fou alumne de violí d’Eduard Toldrà El 1925 creà a Ripoll la Cobla Orquestra Serratins i l’Acadèmia Vilamanyà Poc després rebé l’encàrrec de reorganitzar l’Orfeó de Ripoll i el 1935 fou nomenat professor de l’Escola Municipal de Música de Vic Durant els anys trenta donà a conèixer les seves sardanes, com La madona ripollesa o El camí dels Pirineus Continuà la seva important tasca pedagògica a Vic 1935 Després de la Guerra Civil creà la Cobla Orquestra Vilamanyà i continuà…
,
Sant Martí d’Arenys de Munt
Art romànic
L’església de Sant Martí, que presideix el poble d’Arenys de Munt, és esmentada com la Sancti Martini ecclesiam en la delimitació dels béns i les possessions que l’11 de setembre del 878 va fer el rei franc Lluís el Tartamut al bisbe Frodoí de Barcelona, de terres situades en part al pagus de Girona Novament el 998 és esmentada com a límit d’un alou que els comtes Ramon Borrell i Ermessenda van fer a Ènnec Bonfill, situat a Vallgorguina i que termenejava in ecclesiam Sancti Martini sita super Arennios D’aquest moment en endavant consta ja plenament en funcionament aquesta parròquia, que…
Josep Estorach Pons
Escalada
Escalador.
Germà dels també escaladors Francesc i Maria Estorach, s’inicià en l’escalada al Club Excursionista de Gràcia CEG i ingressà a la seva secció d’escalada, el Grup Especial d’Escalada GEDE, que va arribar a presidir També fou soci d’altres grups d’escalada, com el Grup d’Alta Muntanya GAM, del Club Muntanyenc Barcelonès CMB, i el Centre Acadèmic d’Escalada CADE, del Centre Excursionista de Catalunya CEC Mecànic de professió, com el seu germà Francesc, es fabricava pitons, martells i altres estris per a practicar l’escalada L’any 1948 ell i el seu germà obtingueren els primers títols de guia…
Joan Pruna i Flaqué
Cinematografia
Cineasta amateur.
Vida Fill de Josep Pruna i Verònica, que fou un dels primers empresaris de cinema de Mataró, el qual regentà el Palacio de la Unión 1905 A dotze anys feu la seva primera cinta, Mi primer film , sense càmera, dibuixant directament sobre la pellícula, fotograma a fotograma Compaginà la direcció de l’empresa Talleres Pruna, on fabricaven maquinària tèxtil, amb la seva afició cinematogràfica Gràcies als seus coneixements de mecànica perfeccionà la tècnica de filmació, muntatge i projecció, sempre en 16 mm Realitzà nou films de ficció entre el 1940 i el 1964, més catorze reportatges, quatre…
Arnau Olivar i Daydí
Cinematografia
Crític i cineclubista.
Vida Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1947, exercí d’advocat des del 1952, professió que compaginà amb l’activisme cinematogràfic i la crítica independent El 1948 obrí, amb Antoni Farré, l’espai Llanterna Màgica, que més endavant traslladà a Perpinyà per donar vida als celebrats week-ends cinematogràfics 29 edicions, 1957-70, que es convocaren amb la collaboració del Cineclub de Perpinyà i la Federació Francesa de Cineclubs Cada week-end s’acompanyava d’un dossier elaborat pel mateix A Olivar sobre temes com el neorealisme, Eisenstein, Buñuel, Antonioni, Pasolini, el cinema…
segona guerra dels Remences
Història
Segona rebel·lió dels pagesos de remença, iniciada el 1483 i que perdurà fins a la sentència arbitral de Guadalupe el 1486.
A les corts de 1480-81 fou promulgada la constitució Com per lo Senyor 8 d’octubre de 1481, que derogà la sentència interlocutòria d’Alfons el Magnànim i retornà als senyors els drets sobre remences Però quan els procuradors senyorials intentaren d’aplicar l’acord de l’assemblea, els camperols reaccionaren violentament Ferran II decidí seguir una política de concòrdia i autoritzà de bell nou la reunió dels remences i la imposició de talls per aconseguir la redempció dels mals usos Salvaguarda del 1483 L’oferta reial fou acceptada pels remences moderats, però un grup d’exaltats de la Muntanya…
Antoni Turró i Martínez
Numismàtica i sigil·lografia
Activista polític, militar i numismàtic.
Soci del CADCI , ingressà a Nosaltres Sols , i formà part dels escamots d’aquest grup armat en el Sis d’Octubre , durant el qual fou detingut, bé que pogué fugir Posteriorment, el 19 de juliol, participà en l’assalt a la caserna de les Drassanes de Barcelona contra els militars revoltats Durant la Guerra Civil Espanyola participà en la frustrada expedició de Bayo a Mallorca Destinat posteriorment al front d’Osca, a la 33 divisió antiga columna Durruti, com a caporal telegrafista, uns mesos després ingressà a l’Escola de Guerra, d’on sortí com a tinent del cos d’enginyers Destinat al front de…
Les pilocarpàcies i les micobilimbiàcies
La família de les pilocarpàcies comprèn líquens crustacis, amb apotecis biatorins o amb un excípul format per hifes més o menys laxament entreteixides El tolus té una estructura apical tubular, I+ blau intens Les paràfisis són poc ramificades, gairebé gens capitades Les ascòspores, ellíptiques o cilíndriques, poden tenir d’un a diversos septes Byssoloma forma apotecis amb un fals marge tallí, blanquinós, sense algues, d’aspecte aracnoide fins i tot vist amb lupa binocular B leucoblepharum , trobat al Maresme, té el disc dels apotecis de color gris brunenc B subdiscordans és una…
Tord ala-roig
El tord ala-roig, als Països Catalans, és un ocell migrador i hivernant regular, relativament comú, procedent dels països del N d’Europa A la Catalunya Nord és molt freqüent a les vinyes i és el tord més abundant, juntament amb el tord comú Turdus philomelos a la plana del Rosselló A la Catalunya peninsular i al País Valencià és més abundant durant els passos migratoris, cosa lògica, ja que s’ha demostrat que, a partir del S de França, els migradors presaharians i, particularment, els del gènere Turdus , tenen tendència a migrar parallelament a les costes A les Illes és més rar a les…
Pelicà vulgar
Cap de les 6 citacions que hom coneix del pelicà vulgar Pelecanus onocrotalus als Països Catalans no és segura Existeix una primera citació, referida a un exemplar a Mallorca, feta per Serra l’any 1773, que és la mateixa que la recollida per Ventura de los Reyes el 1886 i per Barceló el 1866, i que segons Bernis 1958 no ofereix garanties Dos ocells capturats a l’albufera de València l’any 1856 són considerats com a pelicans vulgars per Boscà 1916, mentre que Saunders 1871, referint-se molt probablement a aquests exemplars, els cita com a pelicans cresps Pelecanus crispus , per…