Pelicà vulgar

Cap de les 6 citacions que hom coneix del pelicà vulgar (Pelecanus onocrotalus) als Països Catalans no és segura. Existeix una primera citació, referida a un exemplar a Mallorca, feta per Serra l’any 1773, que és la mateixa que la recollida per Ventura de los Reyes el 1886 i per Barceló el 1866, i que segons Bernis (1958) no ofereix garanties. Dos ocells capturats a l’albufera de València l’any 1856 són considerats com a pelicans vulgars per Boscà (1916), mentre que Saunders (1871), referint-se molt probablement a aquests exemplars, els cita com a pelicans cresps (Pelecanus crispus), per la qual cosa tampoc no pot ésser tinguda en compte aquesta consideració. Munn (1931) cita un altre exemplar de pelicà cresp a Mallorca, al començament del segle, la qual cosa és considerada com a dubtosa. Una tercera citació, feta per Travé el 1954 i per Cañigueral el 1952, d’un exemplar de pelicà vulgar obtingut a la badia d’Alcúdia el juny de 1952, és desmentida per Bernis després de conversar amb aquests autors, i una citació molt recent de 3 ocells vistos a 3 milles de Vilassar (Maresme), l’hivern de 1973-74, no permeté d’identificar l’espècie. Solament es considera com a possible una citació d’Oliver en 1956-57, referida a 4 exemplars vistos a s’albufereta de Pollença el març de 1955, si bé per a Bernis és dubtosa; tanmateix, aquesta dada coincideix amb l’aparició de força exemplars durant l’abril, el maig i el juny del mateix any a la Camarga, localitat relativament propera a Mallorca.

Com que el pelicà vulgar és el que es pot presentar amb més facilitat a la Mediterrània occidental, hom suposa que la majoria de les citacions abans esmentades corresponen a aquesta espècie.