Resultats de la cerca
Es mostren 3950 resultats
Congressos d’Història de la Corona d’Aragó
Historiografia catalana
Reunions de periodicitat irregular i de caràcter internacional, on s’estudien els diversos aspectes històrics, polítics, econòmics i culturals dels regnes de l’antiga Corona d’Aragó (segles XII-XVII).
Celebrats al llarg de tot el segle XX, han constituït un marc, difícilment superable, que reuneix especialistes de tot el món sobre la història medieval i moderna de la Corona d’Aragó i on es discuteixen les noves tesis i els avenços de les recerques El primer congrés Barcelona 1908 fou celebrat per commemorar el naixement de Jaume I A partir de llavors se n’han organitzat disset més, el darrer dels quals tingué lloc també a Barcelona 2000 Si bé no se’n fixà la periodicitat, els darrers cinc congressos s’han celebrat regularment cada tres anys Les trobades tenen lloc, alternativament, als…
Sant Jaume de Rifà (Sant Antoni de Vilamajor)
Art romànic
Situació Capella rural unida a un mas, força modificada i restaurada el 1981 M Anglada L’ermita de Sant Jaume de Rifà és situada en un turonet al nord del Fou, a la vora de la riera Torrent, entre la urbanització de Can Miret i extensos camps de conreu Depèn de la parròquia del Fou Mapa L37-15393 Situació 31TDG481131 S’hi accedeix des del punt quilomètric 44 de la carretera de Llinars a la Garriga A mà dreta trobem l’accés de la urbanització Les Pungoles, des d’on hem de continuar fins a Can Miret La clau cal demanar-la a la masia del costat MDFG-MCCA Història El lloc de Rifà surt esmentat…
Dona i poder
L’accés de les dones a les esferes del poder polític, tant als nivells més alts del poder executiu com a les cambres legislatives, és encara limitat en la majoria dels països, ja que només ocupen el 14% dels escons parlamentaris, tot i que aquesta xifra representa un progrés amb relació a dècades anteriors Aquesta desigualtat s’ha volgut esmenar, en alguns països i per determinats partits polítics, amb discutibles propostes de llistes electorals paritàries o de discriminació positiva La presència de les dones en les cambres legislatives va des del 40% al 0% Entre els països amb més…
quall
Anatomia animal
Quart compartiment de l’estómac dels remugants, on és represa la digestió química iniciada en el primer compartiment, el rumen, i interrompuda pel procés de remugament, però amb la diferència que en el quall la digestió és feta gràcies a sucs segregats per les mateixes parets de l’estómac (sobretot pepsina) i no per bacteris simbiòntics.
Guardiola de Berguedà

Vista aèria de Guardiola de Berguedà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, a l’alta vall del Llobregat, situat dins els Prepirineus meridionals (W).
Situació i presentació Limita al N i a l’E amb Castellar de n’Hug, a llevant amb la Pobla de Lillet i Sant Julià de Cerdanyola, al S amb la Nou de Berguedà i amb Cercs, i a ponent amb Vallcebre, Gisclareny i Bagà Aquest darrer terme l’envolta per la part nord-occidental El municipi comprèn també l’extens enclavament de Gréixer, a sota mateix de la serra de Moixeró i separat de la resta del territori municipal per una extensa faixa de territori del terme de Bagà Aquest enclavament limita al N amb Urús Baixa Cerdanya, a l’W amb Bellver de Cerdanya i al S i l’E amb Bagà, que l’abraça com una…
Sant Salvador de Polinyà
Art romànic
Situació Antiga església parroquial, coneguda ara com a Sant Martí, que conserva l’absis un xic mutilat d’època romànica J M Masagué Sant Salvador de Polinyà és l’església parroquial de Polinyà del Vallès, població situada a la dreta de la riera de Caldes, a 158 m d’altitud Dista 4 km de Sabadell El poble té dos nuclis antics de cases separats pel torrent de Can Serra L’església és a la riba dreta del torrent, a l’extrem nord-occidental del veïnat, situada a la cresta d’una petita carena des d’on presideix tota la població Mapa L37-15393 Situació 31TDG293014 S’hi accedeix per la carretera…
Les caixes
Art gòtic
Sala d’una casa del carrer de Graells, a Cardona Restitució ideal de la celebració d’una missa a la capella reial de Santa Àgata originalment dedicada a Santa Maria, construïda a partir del primer decenni del segle XIV L’actual retaule del Conestable, de Jaume Huguet v 1464, ha estat substituït per un d’argent que se sap per inventaris que havia presidit la capella El que s’ha dibuixat s’inspira en el de la seu de Girona, realitzat en diversos moments del tres-cents La reixa que tanca el presbiteri, per altra banda, mostra la tipologia d’aquestes estructures al segle XIV I els vestits…
la Tallada d’Empordà
la Tallada d’Empordà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, que s’estén a la plana al·luvial de l’esquerra del Ter fins al sector de turons que marquen l’interfluvi entre el Ter i el Fluvià.
Situació i presentació Limita al N amb Viladamat Alt Empordà, al NE amb Albons, a l’E amb Bellcaire d’Empordà, al SE amb Ullà, al S amb Fontanilles, al SW amb Serra de Daró, a l’W amb Verges i al NW amb Garrigoles Comprèn, a part el cap de municipi, els pobles de Canet de Verges o de la Tallada, Marenyà i Tor El terme s’estén per la plana alluvial de l’esquerra del Ter, que és el seu límit meridional, i ocupa al NW una part de la serra de l’interfluvi entre el Ter i el Fluvià de formes arrodonides i elevacions inferiors a 100 m dins el municipi, és coneguda amb el nom de serra de Sant Grau…
Sant Quirc de Durro (la Vall de Boí)
Art romànic
Situació Capella que corona un cimal a la banda sud-oest de la població de Durro ECSA - MÀ Font La capella de Sant Quirc és encimbellada en un serrat situat al ribatge esquerre del riu de Durro, a la banda sud-oest de la població Mapa 33-10 214 Situació 31TCH205064 S’hi arriba fàcilment per una ampla pista que arrenca del poble de Durro i que, avançant en direcció sud-oest, mena a l’església Aquest recorregut es fa en mitja hora escassa, que encara pot escurçar-se si es fa el trajecte amb cotxe, cosa que, atès el bon estat del camí, és totalment factible FJM-AMB Església L’edifici és una…
Joan Roís de Corella
Literatura catalana
Escriptor, cavaller i mestre en teologia.
Vida i obra Fill d’Ausiàs Roís de Corella i d’Aldonça Cabrera, la seva familia estava en estreta relació amb les d’Ausiàs Marc i de Joanot Martorell Es traslladà a València amb la seva família el 1438 No cursà estudis en cap universitat, sinó que estudià en l’escola catedralícia, fet habitual en la València del segle XV Una vegada cursats els estudis gramaticals, seguí estudis superiors en aquesta mateixa escola i es convertí en mestre en teologia Era cavaller i mestre en teologia, títol que rebé entre el 1468 i el 1471 Una de les funcions d’aquesta figura era fer sermons a la catedral, com a…
,