Resultats de la cerca
Es mostren 2701 resultats
Servei de Documentació d’Història Local de Catalunya (SDHLC)
Historiografia catalana
Servei de suport a la recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona, adscrit al Departament d’Història Moderna i Contemporània i dirigit per Borja de Riquer.
Desenvolupament enciclopèdic Sorgí l’any 1987 amb el nom de Grup d’Història Local, com a eix aglutinador d’un conjunt d’activitats i serveis a la comunitat científica i universitària assessorament i informació sobre les fonts per a la investigació en història local, actualització i seguiment de les investigacions en curs, etc L’any 1995, la UAB n’aprovà el reconeixement com a servei de suport a la recerca i li atorgà la denominació oficial amb la qual se’l coneix actualment Des dels seus inicis, el principal…
Aleksandr Nikolajevič Skr’abin
Música
Compositor rus.
Vida Fill d’una notable pianista, morta al cap d’un any d’infantar-lo, mostrà molt aviat dots musicals el pare, però, li feu seguir la carrera militar, cosa que no impedí que estudiés música, primer amb G Conus i des del 1884 amb N Zver’ov, que li traspassà el gust per les atmosferes sonores i una rica inventiva pianística capaç de crear climes suggestius L’any 1885 deixà l’escola de cadets i ingressà al Conservatori de Moscou, on estudià amb S Tanejev i A Arenskij composició i V Safonov piano, i aviat aconseguí fer-se un nom com a concertista, dins i fora de Rússia Visqué llargues temporades…
Castell de Montesquiu d’Albera
Art romànic
Situació Vista aèria del nucli de Montesquiu, centrat per les ruïnes del seu castell ECSA - Jamin Les ruïnes d’aquest castell són al centre del petit poble de Montesquiu, a la part alta, i ocupen la part superior d’un turó rocallós Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 32’ 21,6” N - Long 2° 52’ 36,6” E Per a arribar a Montesquiu a partir de Perpinyà cal agafar en primer lloc la N-114 fins a Argelers Després, a mà dreta, cal prendre la D-618 i més tard la D-61, a mà esquerra Història El nom actual de la població prové de l’escarpat puig al peu del qual s’edificà el poble, el “Mont esquiu”, actual “…
grau
Música
En la tonalitat, funció que s’expressa melòdicament amb els graus melòdics i harmònicament amb els graus harmònics.
Etimològicament, ’grau’ prové del llatí gradus , ’graó' és, per tant, un concepte originalment vinculat a l’escala i que, per extensió, s’aplica també al grau harmònic i al grau en si, és a dir, al grau tonal com a abstracció del grau melòdic i del grau harmònic Grau melòdic La funció d’un grau melòdic, és a dir, la relació que estableix amb la resta de graus melòdics, té molt a veure amb la posició que ocupa a l' escala , per això una de les dues maneres d’anomenar-los és l’ordinal simbolitzats amb xifres aràbigues, que corresponen a la seva situació en l’escala considerant sempre la tònica…
L’homosexualitat
Les tendències sexuals són plurals, però segons l’espai i el temps s’estableixen normes que varien d’unes cultures a unes altres, i les pràctiques que s’aparten de les regles comunes són considerades illegals o immorals La sexualitat dels éssers humans ha estat unida a la reproducció de l’espècie en les societats tradicionals i les característiques pròpies del collectiu homosexual es consideraven activitats delictives en gairebé tots els països occidentals fins fa algunes dècades, tot i que es “toleraven” com a substitut de l’heterosexualitat en unes circumstàncies determinades En cultures…
El servei militar
El mapa mostra el volum dels efectius militars de cada Estat tot indicant també els que tenen vigent el servei militar obligatori Aquesta prestació respon a tres tipus fonamentals de reclutament l’universal, que recluta tots els ciutadans o tots els homes el parcial, que obliga únicament un grup humà, generalment ètnic, i el selectiu, que crida els ciutadans al servei militar per sorteig o segons una tria de criteris prefixats Tots els exèrcits obligatoris disposen d’un conjunt de forces professionals o voluntàries, que solen integrar les unitats d’elit La resta dels exèrcits són…
Les indianes i la indústria cotonera
Llibre de mostres d’indianes, sd MMET / RM El terme indiana designava inicialment un tipus genèric de teixit importat d’Àsia per les companyies anglesa i holandesa de les Índies Orientals, el qual va gaudir de gran acceptació entre els consumidors europeus des del començament del segle XVII Més que per la primera matèria emprada en la seva fabricació —generalment el cotó, però també d’altres fibres vegetals—, les indianes es distingien d’altres tipus de tela per la tècnica usada en l’acabat combinava l’ús de mordents —destinats a garantir una coloració intensa—, el tenyit de la tela per una…
Els Munmany, a Vic
Adoberies a Vic postal de començament de segle La ciutat de Vic té una llarga tradició adobera Els gremis que hi treballaven la pell tenen un origen medieval Durant el segle XVIII es consolidà aquesta activitat, que integrava els diferents especialistes del procés d’adob, entre els quals sobresortien els blanquers i els aluders Els primers treballaven les pells grosses de bestiar boví o cavallí, mentre que els aluders o guanters es dedicaven a la pell petita, d’ovella o de cabra La pell que produïa la comarca era ja totalment insuficient per a atendre la demanda La primera matèria arribava…
Els Montal, a Badalona
Nicolau Tous i Josep Soler Nicolau Tous i Soler, nascut a Igualada i installat a Barcelona al voltant del 1825, es convertí en un dels filadors més importants de la capital amb la seva fàbrica al carrer de les Tàpies, una de les primeres que introduí les màquines de vapor a Catalunya Guanyà diners i prestigi, ja que el 1829 era un dels tres comissionats pel ram de filats de la Comissió de Fàbriques, i el 1842 president de l’esmentada Comissió, la patronal catalana d’aquells anys El 1844 fou un dels principals expositors al certamen de caràcter industrial que se celebrà a Barcelona, presentant…
De Verne a Saint-Exupéry
“Ara bé, hi havia llavors terribles al planeta del petit príncep Eren llavors de baobab Tot el planeta n’estava infestat I un baobab, si badeu, arrela de manera que és impossible d’arrencar-lo Enfarfega tot el planeta El forada amb les arrels I si el planeta és molt petit, i els baobabs són molt nombrosos, el fan rebentar” Antoine de Saint-Exupéry “El petit príncep” 1943 Antoine de Saint-Exupéry 1900-44 va descriure un petit príncep habitant d’un minúscul planeta que, de visita a la Terra, plantejava a l’autor, amb la seva innocència i poesia, la seva manera d’entendre la vida Gràcies a…