Resultats de la cerca

Estructura del gametòfit i de l’esporófit d’una molsa 1 Individu amb gametòfit a/b/c i esporòfit d/e a rizoides b fillidis b’ fillidis perigonials, b" fillidis periquecials c caliptra d seta e càpsula e’ columella 2 Detall de la càpsula a apòfisi b opercle c columella d peristoma e anell f espores 3 Secció transversal d’un fillidi J Nuet i Badia La classe de les molses o briates és, de molt, la més ampla dels briòfits Les molses conegudes al món s’han estimat en uns 680 gèneres i 15 000 espècies als Països Catalans n’existeixen, segons els coneixements actuals 1984, 163 gèneres i 534…

Caràcters morfològics bàsics dels gasteromicets A Morfologia d’un gasteromicet, en secció Lycoperdon piriforme , i detall d’una secció del peridi i la gleba A’ i, encara més ampliat, d’una porció de la gleba A" , mostrant els basidis, les hites i el capillici B Formes bàsiques de construcció de la gleba B 1 plectobasidial, B 2 himenoloculada, B 3 himenial Hom hi ha indicat 1 peridi, 2 gleba part fèrtil, 3 columella, 4 subgleba, 5 cordó miceliar, 6 himeni, 7 endoperidi, 8 exoperidi, 9 filament del capillici Biopunt, a partir de J Webster i J A Burnett Sota aquest nom reunim un grup…

Consideracions generals Els hidrozous poden ésser solitaris o colonials, i són típicament polimòrfics poden trobar-se tant en forma de pòlip com en forma de medusa, tot i que en molts casos tant l’una com l’altra poden ésser absents o molt reduïdes Mantenen sempre la simetria radial, tetràmera o polímera, d’una manera estricta No tenen estomodeu o faringe, i la cavitat gastrovascular és senzilla, sense septes interns La boca se situa al final d’una prolongació anomenada hipostoma, manubri o probóscide La mesoglea en forma de pòlip es redueix a una senzilla làmina, la mesolamella adquireix,…

La magnífica decoració de la volta estrellada de la capella els àngels músics canten la glòria de Déu i lloen el naixement de Crist, representat a l’Epifania de la clau central S’ha atribuït a l’escultor Antoni Claperós © Enciclopèdia Catalana – JGumí El Palau Dalmases, situat al carrer de Montcada de Barcelona, es construí cap al final del segle XVII sobre l’antic palau dels senyors de Boixadors, del qual es conserva intacta la capella gòtica del principi del segle XV La volta estrellada de la capella presenta una clau central decorada amb un relleu esculpit que mostra una representació de l…

Escòmbrids de la mar catalana 1 bis Scomber japonicus , 2 verat S scombrus , 3 bonítol Sarda sarda , 4 melva Auxis rochei , 5 bacoreta vera Euthynnus quadripunctatus , 6 bacoreta ratllada E pelamís , 7 tonyina Thunnus thynnus , 8 bacora T alalunga Noteu la presència de pínnules al final de l’aleta caudal, que caracteritzen la familia Juan A Moreno i Carlos Moreno Els escòmbrids que actualment engloben també l’antiga família dels túnids són peixos de cos fusiforme, alt i força comprimit, acabat en un peduncle caudal estret, ben diferenciat i en forma de quilla, i una aleta caudal ben…

Situació Vista aèria del conjunt de les ruïnes ECSA - J Todó Les ruïnes del castell de Burriac o de Sant Vicenç es troben a 401 m d’altitud sobre el nivell del mar, assentades en un massís de roca que corona el cim d’una muntanya o cimal dels contraforts costaners de la Serralada Litoral Mapa L37-15393 Situació 31TDF490988 És visible des de bona part del Maresme, i s’hi pot accedir per diferents camins El més usual surt de Cabrera de Mar i passa pel manantial Modolell, des d’on surt un camí costerut que després d’alguns revolts deixa al peu de la roca on es troba el castell Aquest és sempre…

Característiques generals dels ctenòfors Els ctenòfors són animals bastant similars als cnidaris de fet, durant molt de temps ambdós han estat agrupats dins un tipus comú el dels celenterats Uns i altres presenten un eix principal oral-aboral al voltant del qual es disposen totes les estructures del cos una simetria bilateral que ja es manifestava en els cnidaris més evolucionats, i que és una característica molt notable dels ctenòfors només dos teixits ben definits l’ectodèrmic i l’exodèrmic un mesènquima gelatinós mesoglea i manca de cap altre espai intern que no sigui la cavitat…

Vista aèria del volcà de Santa Margarida, que deu el seu nom a la petita ermita que pot endevinar-se al fons del seu nítid cràter Ernest Costa La zona volcànica de la Garrotxa 13, entre els principals espais naturals del sistema transversal La plana olotina, dins la comarca de la Garrotxa, acull el paisatge volcànic més important de tota la Península Ibèrica La singularitat de les formes de relleu eruptives i l’abundància dels policromàtics boscos de caducifolis confereixen a aquesta zona una bellesa extraordinària, gairebé màgica Geogràficament aquest espai s’integra dins la Serralada…

Situació i presentació El municipi de Castelló de Farfanya, de 52,62 km 2 d’extensió, és situat a ponent de Balaguer, a la vall mitjana del riu de Farfanya, afluent del Segre per la dreta, que travessa el terme longitudinalment de N a S Limita amb els municipis d’Os de Balaguer N i NE, amb les Avellanes i Santalinya per un punt, al cim de la Torreta, també al N, Balaguer E, Menàrguens S, Albesa SW i Algerri W S’hi troba l’anticlinal de la Serra Llarga 435 m, que, des de sobre mateix de la vila, s’allargassa vers ponent fins a la Noguera Ribagorçana Entre les fites orogràfiques i partides del…

Situació Vista del turó damunt el qual hi ha les ruïnes de l’antic castell F Tur Les ruïnes del castell medieval de Begur coronen el cim del turó del seu nom, en el massís de Begur, a poca distància —uns 2 km— del litoral És un mirador d’amplis horitzons, sobretot vers tramuntana i ponent la vista s’estén per la plana i les muntanyes que la limiten i per la costa amb una gran extensió de mar El nucli de la vila de Begur s’arrecera a migdia del puig del Castell, amagat dels perills del mar, en una posició característica del poblament alt-medieval Mapa 335M781 Situació 31TEG174453 Hom pot…