Resultats de la cerca
Es mostren 1134 resultats
regatge
Agronomia
Acció de fornir aigua a un terreny de conreu, per tal de millorar-ne la producció, assegurar la constància i la regularitat de les collites en les zones de pluges irregulars.
Així com també permetre collites durant les secades, afavorir els terrenys àrids, permetre conreus molts exigents d’aigua en terrenys relativament secs, etc El regatge, que és una de les tècniques agrícoles més antigues, pot ésser estacional o permanent, segons que sigui efectuat en les estacions seques —i depèn tant de la durada d’aquestes estacions com de l’abundància d’aigua— o durant tot l’any El sistema de regatge emprat en cada conreu depèn de les necessitats del conreu, de les característiques del terreny especialment el pendent així com de la seva natura, i del clima En clima desèrtic…
Robert Queralt Alentorn

Robert Queralt Alentorn
MUSEU COLET
Natació
Waterpolo
Nedador i jugador de waterpolo.
Membre del Club Natació Barcelona Fou trenta-cinc vegades campió de Catalunya cinc en 100 m lliure 1952, 1953, 1954, 1956, 1957, dues en 200 m lliure 1949, 1951, vuit en 400 m lliure 1949, 1950, 1951, 1953, 1954, 1956, 1957, 1958, tres en 100 m esquena 1950, 1951, 1952, tres en relleus 3 × 100 m estils 1948, 1949, 1951, quatre en relleus 4 × 100 m estils 1953, 1954, 1957, 1958 i deu vegades en relleus 4 × 200 m lliure 1947-50, 1953, 1954, 1956, 1957, 1958, 1961, i millorà trenta-tres rècords catalans en les proves d’estil lliure esmentades durant el període 1947-60 Es proclamà dotze vegades…
Bordons
Música
Família d’orgueners catalans.
Al llarg de quatre generacions ompliren els dos segles de major esplendor de l’orgueneria catalana XV-XVI, en collaboració amb altres orgueners i sota el guiatge del canonge de Barcelona Pere Alberc i Ferrament 1517-1582 El primer de qui es té constància és Perris Bordons, que el 1538 treballava en l’orgue de la seu de Girona S’establí a Solsona i construí els orgues de la seu de Tortosa 1536, de Sant Pere de Terrassa 1540 i de Santa Maria de Daroca 1555 Juntament amb Perris Rabassa i Fermí Granollers, treballà en l’orgue de l’església del Pi de Barcelona 1567 Signà contracte amb…
música del monestir de Vallbona de les Monges
Música
Música desenvolupada al monestir cistercenc femení de Vallbona de les Monges (Urgell).
Fou fundat al segle XII per l’anacoreta Ramon de Vallbona, i n’hi ha constància documental des de l’any 1153 Durant els seus tres primers segles d’existència, la comunitat tingué una gran força expansiva s’hi celebraren capítols generals d’abadesses i serví d’allotjament als reis i les seves corts Des del segle XII tingué scriptorium i una escola monacal A l’Edat Mitjana fou el monestir femení més important de la corona catalanoaragonesa, i la seva activitat continua viva encara avui De tots els fragments musicals que conserva el monestir, el més notable és un bifoli de cap al…
Arquer de Goscons
Llinatge català que té el seu origen en els Arquer occitans.
Els Arquer foren represaliats durant la croada albigesa i mentre duraren aquestes expedicions militars segle XII mantingueren un corredor per a evacuar càtars cap a la corona catalanoaragonesa Com a vassalls del comte de Tolosa, eren feudataris dels comtes de Barcelona, per la qual cosa, després de perdre els drets jurisdiccionals sobre les seves propietats de les Corberes i del Conflent, reberen la protecció del comte d’Empúries i, després, del comte de Barcelona Mentre unes branques marxaren a Sardenya i a Mallorca, en el tercer quart del segle XIII una línia s’afincà a Santa Maria de…
autobiografia
Literatura
Biografia d’una persona feta per ella mateixa.
L’autor hi desenrotlla la seva vida amb finalitat sovint justificativa o per deixar constància d’una experiència determinada, etc acostuma a ésser redactada en primera persona En sentit ampli existí des de l’antiguitat, però l’aparició del mot, així com la concreció de les seves característiques, són relativament modernes, per la qual cosa no sempre és fàcil de distingir-lo d’altres formes autobiogràfiques com les memòries memòria i les confessions confessió, i la seva història es confon amb la d’aquestes Les Confessions 400 d’Aureli Agustí solen ésser considerades la primera…
Santa Maria de Mont-roig, ara de Montalegre (les Avellanes i Santa Linya)
Art romànic
Fou l’església parroquial del terme del castell de Mont-roig i depengué del monestir de Santa Maria de Meià fins a la desamortització eclesiàstica Indirectament se sap que aquesta església formava part de la dotació inicial del monestir de Santa Maria de Meià, que es degué fer abans de l’any 1040 de fet, però, no se’n té constància fins el 1095, quan un nét del fundador, Ermengol, fill de Guitard Guillem de Meià, donà al mateix monestir de Meià les esglésies que tenia per donació del seu pare, entre les quals figura la de Montroig Posteriorment, aquesta dependència es confirma en…
Sant Amanç (Montoriol)
Art romànic
Situació Capella rural d’origen romànic, situada al costat d’una riera a la qual ha donat nom ECSA - A Roura Aquesta capella és situada prop del llogarret dels Hostalets, a migdia, vora la ribera de Sant Amanç, a la qual dóna nom Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 34’ 36, 6” N - Long 2° 42’ 47, 4” E Per a arribar-hi, cal anar fins als Hostalets, seguint la carretera D-2, i després d’aquell veïnat, girar a mà esquerra i prendre un caminet que remunta la riba dreta del riu de Sant Amanç Història La primera referència de Sant Amanç és de l’any 1235, en què apareix entre el conjunt d’esglésies…
Guerau de Queralt i de Rocabertí
Història
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Fill segon de Pere V de Queralt i de Castellnou Heretà la senyoria de Ceret i uns drets a Castellnou i al vescomtat de Rocabertí Fou un dels enviats a tractar el matrimoni de l’infant Joan amb la filla Violant, de Galeazzo II Visconti de Milà 1372 Anà a servir el rei de Xipre amb 250 llancers 1378 Per matrimoni amb Beatriu d’Olzinelles tingué els castells de Cànoves i de Catllar El seu germà gran Dalmau I li empenyorà Vespella 1380 El rei li vengué Pallerols, Sant Antolí, Timor i Gàver, però els seus habitants tractaren la redempció i la incorporació a la corona Amb el seu nebot…
,
Enric Soler i Godes
Educació
Literatura catalana
Pedagog i escriptor.
Vida i obra Mestre, treballà activament, durant la Segona República, en la introducció del català a les escoles valencianes i en la renovació pedagògica fou l’introductor del mètode Freinet al País Valencià Cosignant de les Normes ortogràfiques de Castelló 1931, collaborà en El Camí , País Valencià i diversos periòdics del Principat En la postguerra fou corresponsal de Destino i escriví en nombroses revistes catalanes d’Amèrica i de França President de la secció de literatura de Lo Rat-Penat, fou autor dels reculls poètics I el cel és blau 1933, Bestioles 1952 i Cançons d’ahir i de demà 1964…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina