Resultats de la cerca
Es mostren 419 resultats
numeral
Gramàtica
Nom de nombres, inclòs en la categoria gramatical de l’adjectiu alhora amb els adjectius dits pronominals o determinatius, el qual, com ells, pot exercir també la funció de pronom.
Els numerals anomenats cardinals indiquen amb precisió el nombre d’individus designats per un nom La forma masculina és usada substantivament per a designar cadascun dels nombres o alguna cosa designada amb un nombre en aquest cas és possible una forma plural l’u, els uns, els dosos, el cinc, els sisos, el divuit, els dinous, els vints, els vint-i-tresos Serveixen també per a designar els nombres abstractes Els numerals cardinals anomenats Formació dels numerals en català collectius són substantius que representen com a unitat un nombre determinat de coses, sovint amb un matís aproximatiu…
estampida
Música
Composició instrumental dels segles XIII i XIV, majoritàriament monofònica.
El terme també designava un tipus de poema en la literatura de la Baixa Edat Mitjana És, possiblement, el primer exemple conegut de música purament instrumental a l’Europa occidental Consta de tres a set puncta o parts, cadascuna de les quals és exposada inicialment amb un final ouvert o imperfecte i es repeteix immediatament amb final clos En aquesta estructura de repetició, la mateixa parella de terminacions es podia aplicar a diverses unitats, fins i tot a totes Aquest esquema posa en relació l’estampida amb la seqüència2 , tot i que no s’ha pogut precisar cap derivació clara entre…
Jaciment de Montjuïc (Barcelonès)
El 1898 Almera estudià estratigràficament la muntanya de Montjuïc i esmentà el jaciment de vegetals fòssils que existeix a la seva zona alta, del qual va esmentar dinou formes diferents L’aflorament que contenia les empremtes de plantes es trobava a la part SE de la muntanya, sobre les margues blanques que avui dia han desaparegut totalment a causa de l’explotació comercial que se’n fa Aquests nivells, pel seu contingut en fòssils d’invertebrats, foren datats com a pertanyents al Tortonià Aquesta flora té característiques intermèdies entre les que existeixen al Miocè mitjà i les…
guitarra

Parts d’una guitarra
© Fototeca.cat
Música
Instrument cordòfon de la família dels llaüts.
La caixa de ressonància té forma de vuit i es prolonga amb un mànec damunt el qual hi ha una peça de fusta o diapasó, dividit en dinou compartiments o trasts El fons de la guitarra i la seva taula harmònica són units per mitjà de riscles o costats En el centre de la taula hi ha un orifici circular i en la part inferior de la taula harmònica hom troba el pontet En la seva forma actual més típica disposa de sis cordes pinçades Tres són de tripa i pertanyen al registre agut les altres són de seda, recoberta de metall, i pertanyen al greu aquestes últimes són cordes filades…
Andrés Bello
Lingüística i sociolingüística
Gramàtica
Humanista llatinoamericà.
Visqué els darrers anys del règim colonial hispànic Rebé una bona formació de llatinista i estudià fins al grau de batxiller 1800 Interromputs els estudis universitaris per motius econòmics, treballà com a oficial segon de la Capitania General A Caracas assolí un cert prestigi per activitats culturals i periodístiques i per la seva obra prosista i de poeta El 1810, en iniciar-se el moviment d’independència, fou nomenat secretari de la missió diplomàtica acreditada davant el govern anglès, missió presidida per Simón Bolívar A Londres, on residí dinou anys, perfeccionà estudis,…
Esa-Pekka Salonen
Música
Director d’orquestra i compositor finlandès.
Es formà com a intèrpret de trompa a l’Acadèmia Sibelius de la seva ciutat natal, on es graduà a dinou anys Acabats els estudis, amplià els seus coneixements de composició amb E Rautavaara A partir del 1973 començà a interessar-se per la direcció orquestral A Itàlia rebé lliçons de F Donatoni, a Siena, i N Castiglioni, a Milà Debutà com a director el 1979 amb l’Orquestra Simfònica de la Ràdio de Finlàndia Després de dirigir les principals orquestres escandinaves, el 1985 assumí la titularitat de la Simfònica de la Ràdio de Suècia, càrrec que exercí fins al 1995 Fou també …
,
Jordi Amorós i Ballester
Cinematografia
Director d’animació i humorista gràfic.
Vida S’inicià en el camp de l’animació a dinou anys amb diversos curts en 8 mm Cómics , 1971 i com a professional en els Estudis Buch-Sanjuán, on coincidiren diverses futures figures de l’animació catalana, com Vicenç Bassols i Víctor Luna Amb aquest últim fundà l’estudi Equip Dibuixos Animats 1974, després anomenat Equip Studio d’Animació i, a partir del 1992, Cine Nic i també Nic Frame by Frame Amb aquesta firma dirigí dos llargs Historias de amor y masacre 1975-78 estrenat el 1980 i Despertaferro El crit del foc 1987-88, i els curts El pájaro 1969 Gugú 1981, amb dibuixos de l’humorista…
salesià
Cristianisme
Membre de la congregació religiosa Societat de Sant Francesc de Sales, fundada a Torí (Itàlia) per sant Joan Bosco el 1859 i reconeguda per Pius IX el 1864 (les seves Constitucions foren aprovades el 1874), per educar cristianament la joventut pobra.
S'estengué ràpidament per tot Europa i l’Amèrica llatina La primera casa a l’Estat espanyol fou el collegi d’Utrera 1881, i la segona les escoles professionals de Sarrià Barcelona, fundades el 1884 sota el patronatge de Dorotea de Chopitea i de Villota, per educar joves obrers La visita del fundador a Barcelona 1886 donà una gran empenta a la congregació, que s’estengué ràpidament per tot el país L’impulsor fou Felip Rinaldi, director de la casa de Sarrià 1889-92, que fins el 1901 en fundà dinou a la península Ibèrica El 1902 la província ibèrica fou dividida en quatre…
Pignatelli
Antic llinatge feudal napolità que pretén d’entroncar amb els ducs longobards de Benevent i Càpua.
Arribà a reunir vint-i-un principats entre els quals dos del Sacre Imperi, nou grandeses d’Espanya, dinou ducats i molts altres títols a Itàlia, els Països Baixos, Castella i Catalunya-Aragó, així com els importants patrimonis dels Egmond, Gonzaga de Solferino, Tagliavia d’Aragona, Cortés, Caracciolo-Pasquizzi, Pinelli, Piccolomini, Del Giudice i Ruffo della Lionessa Hi hagué al llinatge un papa Innocenci XIII, fill del príncep de Minervino, cinc cardenals, arquebisbes, legats apostòlics, un gran mestre del Temple Giovanni Pignatelli , nou virreis, un beat Pompeo Pignatelli ,…
Cant espiritual
Literatura catalana
Llibre de poemes de Blai Bonet publicat l’any 1953.
Recull de dinou poemes de llargària mitjana i versificació diversa vers lliure, tirallongues de decasíllabs, poemes hexasillàbics i fins i tot tercets encadenats Hi ha una certa tendència a la rima assonant, encara que no segueix una norma fixa El tercer llibre de poemes de Blai Bonet, després de la plaquette inicial Quatre poemes de Setmana Santa i l’obra de tempteig Entre el corall i l’espiga , és la primera maduresa poètica de l’autor Cal recordar que Blai Bonet, ja des dels primers poemes publicats, representà un trencament clar amb l’Escola Mallorquina, és a dir, amb els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina