Resultats de la cerca
Es mostren 848 resultats
Montenegro 2011
Estat
El país va començar l’any amb nou primer ministre, Igor Lukšić, que va substituir en el càrrec Milo Djukanović, que havia dimitit sobtadament al final del 2010 La seva designació, però, no va condicionar la línia política del Govern de caràcter proeuropeista L’informe anual de la Comissió Europea sobre els processos d’incorporació d’altres països de l’Europa oriental va suposar un fort reconeixement a les aspiracions de Montenegro de formar part de la UE Es va reconèixer que Montenegro havia fet grans esforços per complir els criteris polítics, econòmics i socials exigits per la UE En aquest…
Txèquia 2011
Estat
Milers de persones van sortir al carrer en assabentar-se de la mort de l’expresident del país Václav Havel © Petr Brož La situació econòmica del país va continuar essent relativament positiva, tot i que va començar a donar mostres d’estancament perquè depèn excessivament del mercat exterior i de les exportacions Les previsions governamentals van establir un creixement per a l’any d’un 2%, força menys que el creixement del 2010, que va ser del 2,7% Altres fonts, però, van parlar d’un creixement molt per sota del 2%, però sense arribar a l’estancament Com que les previsions per al 2012 són més…
Macedònia 2010
Estat
El procés d’adhesió de Macedònia a la UE, iniciat fa cinc anys, encara es troba bloquejat per Grècia, arran del contenciós obert amb aquest país per la denominació de Macedònia com a tal —conflicte que es manté des de la proclamació de la seva independència de l’antiga Iugoslàvia, l’any 1991— L’absència d’avenços, tant en aquest tema com en la incorporació a l’OTAN —també bloquejada per Grècia—, va generar nombroses manifestacions al país, amb el suport del principal partit de l’oposició, la Unió Socialdemòcrata de Macedònia, liderada per l’expresident Branko Crvenkovski SDSM, el qual també…
Domènec Fita i Molat
Escultura
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Escultor, pintor, dibuixant, vitraller i ceramista.
Es formà a les escoles de belles arts d’Olot 1943-45 i de Sant Jordi de Barcelona, on obtingué el títol de professor de dibuix el 1951 El 1953 un greu accident mentre pintava el mural del baptisteri de l’església de Betlem de Barcelona el deixà paraplègic, cosa que tanmateix no l’impedí la realització d’una obra diversa i abundant, desproveïda de tota mena d’academicisme tant en les primeres manifestacions escultòriques Crist jacent , a la catedral de Girona, 1958 Sant Benet , al monestir de Montserrat, 1962 com en les més posteriors que incorporaven elements més innovadors Blocs de ciment…
cianur
Química
Cadascuna de les sals de l’àcid cianhídric; n’hi ha de quatre tipus estructurals: iònics, covalents, complexos amb grups discrets i derivats metàl·lics d’aquests darrers, també anomenats supercomplex
.
Formen cianurs iònics els metalls alcalins i potser els alcalinoterris l’argent i altres metalls nobles formen cianurs covalents, molts d’ells amb cadenes illimitades en les quals alternen els grups cianur amb els àtoms de metall Formen cianurs complexos amb grups discrets M x + CN n + x - n molts metalls de transició i de posttransició són complexos, en general, de molta estabilitat com en els carbonils metàllics, l’enllaç coordinat hi té caràcter parcial de doble enllaç Els cianurs alcalins són metzinosos, per tal com en ésser ingerits desprenen àcid cianhídric
El color de les plomes
Els colors del plomatge poden evidenciar diferents característiques d’un individu En el lluer Carduelis spinus , la mida del pitet negre que té sota el bec és un senyal de dominància En experiments en què s’ha pintat més gran la taca d’un individu, s’ha constatat que els altres el reconeixien com a dominant i l’evitaven La mida de la taca groga de l’ala, en canvi, no està relacionada amb la dominància sinó que sembla que té a veure amb l’habilitat de trobar menjar A l’hora d’escollir parella, les femelles de lluer es fixen en la taca groga de l’ala i no es deixen seduir per la dominància…
els Urals

Sector dels Urals
© Nadezhda Bolotina / Fotolia.com
Serralada
Sistema muntanyós que separa Europa i Àsia.
Constitueix com un cinyell estret el mot, d’origen turquès, significa ‘cinyell’ que s’estén entre les planures de Rússia i de la Sibèria Occidental, des de la mar de Kara, al N, fins a les estepes del Kazakhstan, al S, en una longitud d’uns 2000 km i amb una amplada de 40-60 km, que en algunes ocasions arriba als 100 km Els Urals són una antiga regió minera Contenen grans reserves de minerals ferro, coure, níquel, crom, alumini, platí, or, sals potàssiques, pedres precioses, asbest, etc Durant el Paleozoic inferior, i sobretot durant el Carbonífer mitjà, la regió sofrí dos processos de…
dret penal
Dret penal
Conjunt de normes que fixa les accions i omissions considerades nocives a l’ordre establert, determinades, reprimides i castigades en exercici de la potestat que l’estat s’atribueix en nom de la societat.
En sentit subjectiu, és el dret de l’estat a definir els delictes i a imposar i executar les penes i altres mesures de lluita contra la criminalitat Objectivament, és el conjunt de normes establertes a fi de determinar els mitjans de correcció i seguretat corresponents a cada delicte L’estat és l’únic definidor del dret penal, però el seu poder ha d’ésser matisat pels drets inherents a la persona humana, que li són superiors Les doctrines més avançades refusen l’eficàcia de qualsevol sistema punitiu basat en la marginació social i que no combati els defectes estructurals que…
ocupació
Economia
Utilització de mà d’obra per a la producció.
L’estructura de l’ocupació determina la part de la població activa utilitzada en els diversos sectors d’activitat econòmica, així com la seva composició qualitativa El nivell d’ocupació fixa el grau d’absorció dels factors i en especial del factor treball en el conjunt de les activitats productives Segons el model neoclàssic, el nivell d’ocupació és determinat per la intersecció de les corbes d’oferta i demanda de treball, que depenen alhora del salari real Un excés de l’oferta de treball respecte a la demanda desencadena un procés d’ajust tendent a una disminució del salari real La nova…
Casa de la Ciutat de Barcelona

Façana vuitcentista de la Casa de la Ciutat de Barcelona
© Fototeca.cat
Arquitectura civil
Edifici seu de la corporació municipal de Barcelona, començat a construir el 1370, situat a l’antic decumanus
romà.
El mestre d’obres Pere Llobet construí primerament la gran sala dels Cent Jurats, de sostre enteixinat, amb decoració pictòrica obra de Jaume Canalies, Berenguer Llopard i Francesc Jordi, inaugurada el 1373 El 1400 fou enllestit l’enfront del carrer de la Ciutat amb la imatge de l’arcàngel sant Rafael damunt el portal, i els escuts de la ciutat i del rei, que contribuí econòmicament a l’obra Hi treballaren el mestre d’obres Arnau Bargués i els escultors Jordi Joan i Pere Sanglada 1400 Seguí la construcció de la sala del Trentenari i de l’antiga capella presidida pel retaule de la Mare de Déu…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina