Resultats de la cerca
Es mostren 219 resultats
Puigcerdà
Vista de la vila de Puigcerdà
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca de la Baixa Cerdanya.
Situació i presentació L’antic terme municipal de Puigcerdà, d’una extensió de 9,6 km 2 , s’engrossí el 1969 amb el proper de Vilallobent, que li fou annexat L’antic terme de Puigcerdà és situat a l’extrem oriental de la Cerdanya, a la línia que des del tractat dels Pirineus és frontera amb França Així, limita amb els municipis de l’Alta Cerdanya d’Enveig N, Ur NE, la Guingueta d’Ix E i Palau de Cerdanya E-SE Dins la pròpia comarca confronta amb Guils de Cerdanya NW, Bolvir W i Urtx W-SW El terme és a l’interfluvi del riu d’Aravó o de Querol límit NW amb Guils de Cerdanya i del Reür i el…
Arquitectura religiosa d’època romana
Temples A la Catalunya antiga, com a la resta de la Mediterrània, les construccions religioses eren un element primordial del paisatge urbà El temple que presideix la ciutat romana no és només una imatge estereotipada elaborada per la historiografia moderna, sinó que forma part de l’essència mateixa del fet religiós i polític indestriable que constitueix la ciutat I encara que una gran part de l’arquitectura pública té implicacions religioses, explicitades amb més o menys intensitat, els temples constitueixen la focalització bàsica de la seva religiositat Per això, aquí centrarem l’atenció en…
Còdex De Civitate Dei o La Ciutat de Déu, de sant Agustí
Art romànic
Còdex Aquest còdex, que conté un únic text literari, és compost per 408 folis 38 × 27,3 cm, escrits en una lletra francesa molt correcta del final del segle XII cap al 1200 Fins avui dia han estat escassos els treballs dedicats a l’estudi d’aquest manuscrit Certament és esmentat en els primers inventaris fets a l’Arxiu Capitular de Tortosa, com el del canonge R O’Callaghan, basat en gran part en l’inventari fet anteriorment pels arxivistes francesos H Denifle i E Chàtelain * El 1916, el P J M March va incorporar en el còdex els setze folis, dos quadernets, que fins llavors havien romàs…
Ramon Llull

Miniatura del Ars Magna de Ramon Llull
Filosofia
Literatura
Cristianisme
Escriptor, filòsof, místic i missioner.
Biografia Era fill del cavaller Ramon Llull, de Barcelona, que participà en la conquesta de Mallorca i fou premiat amb el lliurament de terres a Pollença, Campanet i Ciutat de Mallorca Ramon Llull fill, de jove, dugué la típica vida d’un cortesà i contragué matrimoni Quan tenia uns trenta anys, però, segons explica ell mateix, tingué una revelació divina que li feu abandonar la seva antiga existència i dedicar-se a tasques missioneres Viatjà molt, especialment per Europa, l’Àsia Menor i el nord d’Àfrica Fundà una escola de predicació a Mallorca i ensenyà a la Universitat de París Fonts…
biologia

Nivells d’integració de les principals branques bàsiques de la biologia
© Fototeca.cat
Biologia
Ciència que estudia els éssers vius i els processos vitals.
El mot fou introduït el 1802 simultàniament per Lamarck i per Ludolf Christian Treviranus Tots els éssers vius presenten unes característiques comunes, quant a la seva composició química i funcions bàsiques Estan constituïts per una o més unitats vitals que anomenem cèllules Les cèllules obeeixen les lleis de la química i de la física i requereixen energia, que obtenen bé de la llum del sol, bé de les molècules d’aliment Al mateix temps, totes les cèllules produeixen trifosfat d’adenosina ATP, molècula d’alta energia, necessària per a aquelles reaccions que en requereixen…
La publicitat
La publicitat, comunicació i negoci La publicitat, en sentit ampli, forma part d’un procés de comunicació llarg i complex que acostuma a iniciar-se amb el desig d’un anunciant de fer conèixer al gran públic l’existència del seu producte o de comunicar-ne les principals característiques amb l’ànim que, tard o d’hora, el compri El fet que la publicitat tingui relació amb les decisions de les persones —comprar o consumir en són només uns exemples— fa que aquest procés tingui notables consideracions sociològiques i psicològiques Però la publicitat també s’ha convertit en un fenomen econòmic…
Ciutat de Tarragona
Art romànic
Situació Vista aèria del nucli històric de la ciutat, ben delimitat per les antigues muralles, en part conservades ECSA - J Todó La ciutat de Tarragona, capital de la comarca del Tarragonès i capital històrica del Camp de Tarragona, és situada al pendent d’un turó de 69 m d’altitud, que davalla suaument fins al mar pel costat sud-oriental, i cap al riu Francolí, per la banda sud-occidental els vessants N i N-E del turó són espadats Per la seva morfologia i les fases de formació de la ciutat, el conjunt urbà s’estructura en tres sectors o terrasses la part alta o barri antic, els eixamples i…
El sistema viu
Flux d’energia i cicles de la matèria El món que ens envolta se’ns obre davant els ulls com una realitat que es mou i es transforma contínuament La posició dels cossos en l’espai, les formes, els colors, els sons, les olors, la temperatura, tot canvia contínuament És un espectacle que sempre ha fascinat els humans i que, al mateix temps, els ha empès a intentar comprendre què passava al seu voltant per tal d’adaptar-se més bé a les condicions externes Així, des de temps immemorables probablement des que existeix, l’espècie humana s’ha anat construint esquemes mentals, models que li…
Breu història de l'espectacle televisiu
La noció d’espectacle La noció d’espectacle televisiu ha tingut una història i unes aplicacions diferents a Europa i als Estats Units d’Amèrica Als Estats Units la televisió va tenir un caràcter comercial des de la seva creació Allí, la competència entre les diverses cadenes existeix des de l’emissió del primer programa televisiu, i l’estimació de les audiències per a determinar els programes més vistos condiciona des de l’inici el contingut dels programes i la programació Els programes es pensen en funció del públic i d’allò que li agrada i també del moment en què “consumeix” televisió per…
El treball, de la utopia al costumari
Treball, treballar El Diccionari de la llengua catalana defineix el terme “treballar” com “emprar-se físicament o mentalment amb un esforç sostingut en l’execució d’alguna cosa, especialment pel guany que en prové o per l’obligació del propi càrrec o professió” Aquest caràcter d’“esforç sostingut”, sovint penós, ve marcat pel caràcter negatiu, opressiu o repressiu del treball que es trasllueix en l’etimologia mateixa, derivada del terme llatí tripalium , “espècie de cep o instrument d’aferrar i turmentar” Joan Coromines, en el seu Diccionari etimològic , precisa que el terme és compost de…