Resultats de la cerca
Es mostren 288 resultats
La família pagesa
La verema representada al Beatus de Girona , copiat per Senior i miniat per Emeteri i Ende, 975 TCG / Oronoz L’anàlisi de la família pagesa als segles IX i X es troba limitada per les característiques de la documentació conservada d’aquest període La documentació no ofereix dades directes sobre la forma de les famílies, enteses aquestes com a comunitats residencials, ni tampoc sobre les xarxes de parentiu Gairebé tots els textos es relacionen amb la possessió de béns immobles, és a dir, amb transaccions com ara donacions, vendes o canvis A més a més, el sistema antroponímic…
L’estatut del 2006
Josep Antoni Duran i Lleida, en nom de CiU proclama la necessitat d’avançar en l’autonomia dins el procés de creació del nou Estatut, Barcelona, 8-6-2006 G Manuilo-EFE La causa última i fonamental de l’inici del procés de reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979 que va portar a l’aprovació de l’Estatut del 2006, cal buscar-la en la percepció, compartida a bastament entre els partits polítics catalans quatre dels cinc partits o coalicions representats al Parlament i entre amplis sectors socials més del 75% dels enquestats en els sondeigs d’opinió, al final de la dècada dels anys…
Romeu Sescomes, bisbe de Lleida (1363-1365)
En data desconeguda, però segurament al mes de febrer del 1363, foren escollits pels braços vint diputats Els residents a Barcelona i els oïdors foren els següents diputat eclesiàstic Romeu Sescomes – 1380, bisbe de Lleida diputat militar Guillem de Togores, cavaller diputat reial Pere de Santcliment, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Pere de Clasquerí, arquebisbe de Tarragona oïdor militar Berenguer de Pontons, cavaller oïdor reial Ramon de Senyecs, mercader de Vilafranca del Penedès Romeu Sescomes, bisbe de Lleida, havia estat membre de la primera Diputació Quan fou elegit en aquesta…
Sant Pere de les Maleses (la Pobla de Segur)
Art romànic
Situació Vista interior dels dos absis, sota una gran balma, que formen la capçalera de l’església d’aquest petit cenobi ECSA - JA Adell Aspecte que ofereixen les diferents estances d’aquest antic monestir, edificat totalment sota una gran balma ECSA - JA Adell Les ruïnes del monestir de Sant Pere de les Maleses es troben dins una balma, a la part alta del barranc de Sant Pere, afluent per la dreta del riu Noguera Pallaresa, en ple congost de Collegats Mapa 33-11252 Situació 31TCG373832 L’accés és molt difícil Hi ha dos camins, un que surt d’un revolt de la carretera de la Pobla de Segur a…
Fons d’art romànic del Museu Maricel (Sitges)
Art romànic
El museu El Museu Maricel té el seu origen en la segona dècada del segle XX, estretament relacionat amb Charles Deering, un ciutadà americà que a través de Ramon Casas, al qual havia conegut a París, contactà amb Miquel Utrillo Deering, després de comprar l’any 1910 l’antic hospital de Sitges erigit per Bernat de Fonollar al començament del segle XIV, encarregà a Utrillo les obres del futur Museu i el nomenà administrador L’any 1913 aquesta casa museu ja contenia una collecció considerable, amb elements arquitectònics i escultòrics procedents de diversos llocs, obres de fusters i ferrers,…
Altres convents franciscans
Art gòtic
Sant Francesc de Girona El convent de franciscans de Girona era situat al Mercadal, en una extensa zona que avui és ocupada pels edificis del carrer Nou i de l’avinguda de Sant Francesc més propers al riu, i per l’espai de l’actual plaça de Josep Pla Per comunicar-se amb el nucli urbà, aquesta comunitat religiosa va sufragar les obres de construcció d’un pont sobre l’Onyar, que lògicament s’anomenà de Sant Francesc, el qual va ser aterrat a mitjan segle XIX per aixecar-hi l’actual pont de Pedra Girona és l’única ciutat catalana on s’ha pogut demostrar documentalment l’evidència d’una visita…
Josep de Magarola i de Grau, abat de Sant Pere de Camprodon (1665-1668)
El 22 de juliol de l’any 1665, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Josep de Magarola i de Grau Barcelona 1612 – 1676, abat de Sant Pere de Camprodon diputat militar Francesc Puig de Salit o Puigdesalit i Malla, donzell, domiciliat a la vegueria de Vic diputat reial Miquel Boneu, ciutadà honrat de Barcelona oïdor eclesiàstic Antoni Sala, canonge de Vic oïdor militar Francesc Ponç i de Soldevila, senyor de Montsonís oïdor reial Josep Gomar, doctor en dret, de Lleida Josep de Magarola i de Grau, abat del mones-tir benedictí de Sant Pere de…
L’escultura gòtica al voltant del 1500
Art gòtic
Els historiadors tendeixen a fixar etiquetes, sovint de forma arbitrària, per classificar els fenòmens Un dels debats més repetits ha estat fixar en quin moment s’acaba l’època medieval i s’inicia el període modern a Catalunya, per a la qual cosa hi ha diferents opcions l’acabament de la Guerra Civil 1472, la Sentència Arbitral de Guadalupe 1486, el descobriment d’Amèrica 1492, el canvi de segle 1500 o la mort de Ferran el Catòlic i la pujada al tron de Carles V 1516 Els esdeveniments polítics van per una banda, però el context artístic, en canvi, evoluciona amb el gust vigent D’aquesta…
L’organització territorial del Solsonès
Art romànic
Els castells Mapa del Solsonès amb la senyalització de totes les fortificacions de les quals tenim notícies anteriors a l’any 1300 J Calderer-L Prat-J Vigué Vegeu Castells del Solsonès anteriors al 1300 El Solsonès, com a terra fronterera, s’organitzà en termes de castells, sobretot a la zona occidental, on aparegué una línia defensiva que connectava amb els castells d’Oliana, Altés i Ogern, de fora de la comarca continuava amb els castells de Ciuró 964, Castellar 964, Clarà 992, Madrona 964, Pi-nell 964, la Rata 1028, Miravé 1000, Llobera 1002, Peracamps 1042, Llanera 1033, Vallferosa 1052…
Els anèl·lids oligoquets
El conegut cuc de terra Lumbricus reuneix les caractéristiques externes més tipiques dels oligoquets A i Jacques Six/Firo-Foto Hom pot definir la classe dels oligoquets com el grup que reuneix els anèllids clitellats, proveïts de setes poc nombroses i sense parapodis Són espècies hermafrodites i de desenvolupament directe N’hi ha més de 3000, la majoria de vida terrestre i d’aigua dolça n’hi ha una minoria de marines o de pertanyents als ambients litorals Morfologia El cos dels oligoquets mostra tres regions diferents En primer lloc, el lòbul cefàlic o lòbul preoral, que constitueix el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina