Resultats de la cerca
Es mostren 326 resultats
El retaule major de l’església de Santa Maria de Castelló d’Empúries
Art gòtic
Mènsula d’embigat de la casa de la Cúria de Castelló d’Empúries, d’autor anònim Es tracta d’una magnífica talla de fusta aplicada a un embigat S’hi representa una escena que s’adiu perfectament amb l’ús de l’edifici un notari o home de lleis dicta un text a un escrivà, que el redacta sobre un pergamí La fusta és de pi, com ho era l’embigat original Les dues figures van ser tallades per ser collocades mirant a terra Es pot datar vers el final del segle XIV o el principi del XV CRBMC - C Aymerich El darrer retaule de pedra al nostre país El retaule de l’altar major de Castelló d’Empúries i els…
Introducció a la industrialització i modernització a la Catalunya del segle XIX
Medalla de l’Exposició general catalana, 1871 L’economia catalana es transforma, des de la fi del segle XVIII a l’inici del XX, d’una economia agrària en una economia plenament industrial És cert que a la segona meitat del set-cents ja presentava signes evidents d’haver-se convertit en una economia de mercat No ho és menys que havia desenvolupat una xarxa molt complexa per a la distribució dels seus productes a l’exterior —sobretot a la resta d’Espanya i a les colònies americanes— i que generava un corrent potent d’exportacions cap a la resta del món —especialment cap a Holanda i cap a la…
Nous i vells conflictes en les relacions socials
Sovint els xocs d’interessos imprimeixen un canvi en les trames de relacions que fan una societat En aquest capítol es vol remarcar la normalitat d’aquest fenomen als Països Catalans Al primer apartat es definirà què és un conflicte, als tres següents, es proposaran algunes interpretacions dels conflictes territorials, laborals i quotidians de la darrera dècada, i a l’últim, s’apuntaran unes conclusions generals Tal com s’ha fet notar en altres capítols d’aquest llibre, la mateixa expressió Països Catalans és motiu de conflicte per molts dels seus angles geogràfics i polítics Tot i que en…
Nigèria

Estat
Estat de l’Àfrica occidental que limita a l’W amb Benín, al NW i al N amb Níger, al NE amb el Txad, a l’E amb el Camerun i al S amb l’ampla façana del golf de Guinea; la capital és Abuja.
La geografia física El relleu de Nigèria presenta tres sectors ben diferenciats una gran plana costanera de 400 km de longitud, amb una altitud màxima de 76 m, que és formada per materials transportats pel riu Níger que desemboca en un delta i per altres rius, curts però cabalosos la regió formada per turons granítics, l’alçada dels quals no supera els 600 m, limitada pels rius Níger i Benue, al N i la regió d’altiplans, de 600 a 700 m d’altitud, que forma part ja del domini sudanès, i que assoleix l’altitud màxima al Bauchi Plateau El clima és càlid i humit, amb temperatures mitjanes anuals…
Els molins i altres indústries
Art gòtic
Dibuix d’un moliner treballant a la sala de moles en el Llibre dels capítols antichs dels drets universals de la Ciutat de Mallorca 1390 S’hi pot veure la tremuja, la mola volant, la mola fixa i el canaló ARM – JGual Molí fortificat de Ratera, també dit castell menor de Concabella Va ser restaurat per l’arquitecte J Vilaseca a partir del 1954 ECSA – GSerra Per bé que el creixement de la producció en època del gòtic comportà un ampli repertori d’edificacions noves o renovades, aquest capítol se cenyeix, sobretot, a les construccions associades a l’acceleració dels processos industrials…
Aràbia Saudita

Estat
Estat d’Aràbia que ocupa la major part de la península i que limita amb Jordània, Iraq i Kuwait al N, amb el golf Pèrsic, Qatar i els Emirats Àrabs Units al NE, amb Oman a l’E i al S, amb el Iemen al S i SW i amb la mar Roja a l’W; la capital és Riad.
La geografia econòmica L’Aràbia Saudita és sotmesa a importants limitacions naturals per desenvolupar l’agricultura, principalment per la manca d’aigua El 1990 fornia només el 8% del PIB, bé que ocupava el 39% de la població activa Els conreus resten confinats als oasis i les terres irrigades, en total només el 2% de tot el territori Les produccions més importants són els cereals blat, melca, ordi, els dàtils el país és el primer productor del món i, els últims anys, els productes d’horta tomàquets, melons Les mesures per a millorar i augmentar la producció agrícola han aconseguit reduir les…
Una pagesia dividida: diferències jurídiques i desigualtats econòmiques
Poc després de l’any mil, l’antiga frontera que separava l’home lliure de l’esclau, pròpia dels temps antics i de l’alta edat mitjana, donà pas a una nova divisió social que enfrontava senyors i camperols, les dues noves classes socials característiques de la societat feudal El canvi social trobà ben aviat expressió i legitimació ideològica en la teoria dels tres ordres, una divisió tripartida i trifuncional de la societat elaborada pels intellectuals i teòrics del nou sistema, per als quals la gran majoria de la població es confonia en l’ordre obscur i a penes diferenciat dels laboratores…
El creixement de la indústria: miracle o miratge?
Fàbrica decorada per E Arranz i Bravo i RL Bartolozzi, Parets del Vallès, 1971-72 RM Entre l’estabilització endegada el 1959 i l’esclat de la primera crisi del petroli al principi dels anys setanta, l’economia dels Països Catalans va créixer més ràpid i de manera més sostinguda del que mai no ho havia fet Durant el període 1960-73 la taxa de creixement del producte interior brut PIB se situà al voltant del 8,2% anual Aquest ritme d’expansió comportà que, en els menys de tres lustres que seguiren el 1960, el valor real de l’activitat econòmica dels Països Catalans es tripliqués Si el ritme de…
noucentisme historiogràfic
Historiografia catalana
Corrent de la historiografia catalana influït pel moviment cultural del noucentisme, que es desenvolupà a Catalunya i s’estengué a la resta dels Països Catalans en les primeres dècades del s. XX.
La primera institucionalització cultural i política del s XX –que tingué una concreció emblemàtica amb la fundació de l’Institut d’Estudis Catalans 1907 i de la Mancomunitat de Catalunya 1914– tingué un paper decisiu en la consolidació del moviment noucentista com a corrent hegemònic en el si de la cultura catalana de l’època Noucentisme i institucionalització cultural mancomunitària esdevingueren sinònims Els historiadors participaren activament en aquest procés i arribaren a tenir un paper protagonista cal recordar que el mateix IEC, fins a l’ampliació del 1911, no fou sinó un centre…
forma
Música
Organització o configuració que presenta una peça musical.
El fenomen formal La forma musical s’identifica amb un procés temporal integrat per components solidaris i recíprocament determinats Aquest procés temporal, de manera semblant a un organisme, s’autoregula, es forja ell mateix En aquest sentit, és capaç de projectar una sèrie d’expectatives que, d’una manera o una altra, s’hauran de complir per a assolir la completesa formal Des d’aquesta perspectiva, l’inici d’una obra n’hauria de suggerir les dimensions així mateix, el seu final hauria de tenir lloc no perquè la música simplement deixi de sonar, sinó perquè s’hagin assolit les expectatives…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina