Resultats de la cerca
Es mostren 593 resultats
escriptura
Escriptura i paleografia
Manera d’escriure, quant als caràcters adoptats (ideogrames, fonemes, etc), quant a la forma (jeroglífica, cuneïforme, alfabètica, etc) o quant al traçat (cal·ligràfic, cursiu, escriptura clara, indesxifrable, etc).
La història de l’escriptura és molt complexa, però hom pot distingir-hi diferents etapes essencials L’home primitiu recorregué als més diversos signes d’expressió, tant oral com de gests, o bé a materials, com nusos, talls en matèries dures i, finalment, dibuixos D’aquests mitjans d’expressió només subsistiren, d’una manera perfeccionada, el llenguatge articulat de sons i el dibuix o escriptura pròpiament dita Les formes d’escriptura primitiva foren totes autònomes, és a dir, són d’invenció directa i no hi ha concomitància amb els altres grups ni s’hi fonen En una segona etapa l’…
teoria de les figures retoricomusicals
Música
En la composició musical dels segles XVI-XVIII, manera enginyosa i bella de subordinar la música al text.
Desenvolupada en l’àmbit de la polifonia vocal, és un tipus d’ornamentació musical ornamentum musicae , la finalitat de la qual és embellir o enfatitzar les paraules, creant imatges plàstiques del sentit i l’afecte continguts en el text Aquesta forma d’expressió deriva de l’aplicació de la imitatio naturae i del pensament analògic, característics del Barroc, a la música Per al compositor barroc, des de H Schütz fins a JS Bach, aquest artifici es convertí en teoria i constituí una inesgotable font d’invenció fons inventionis Dins la praxi compositiva, ha estat determinant el…
Joaquim Danés i Torras
Historiografia catalana
Medicina
Metge i historiador.
Es doctorà el 1912 amb un treball sobre cirurgia de la tuberculosi pulmonar i, el 1913, practicà un dels primers pneumotòraxs fets a Espanya, amb un aparell de la seva invenció Exercí la professió a Olot, on fou regidor per la Lliga 1917 i participà activament en la vida cultural Políticament, evolucionà cap als postulats d’Acció Catalana Des del 1914 alternà l’exercici de la medicina amb la tasca d’historiador Feu excavacions a les coves del Bisbe i dels Ermitons Alta Garrotxa Des del 1924 fou membre de la junta del Museu-Biblioteca d’Olot, institució de la qual fou posteriorment director i…
,
Bernardí Alcañiz, de Manresa: màquines agrícoles
La màquina de Bernardí Alcañiz per a premsar raïm i separar la rapa Diari de Barcelona , novembre del 1872 A mitjan segle XIX, el 1852 concretament, Bemardí Alcañiz i Meller obrí un taller de fuster a Manresa, al passeig del Riu, davant de la que serà l’estació del ferrocarril Bemardí Alcañiz devia ser un home espavilat i amb traça, no tenia estudis, i fou un hàbil dibuixant El 1862 va obtenir un privilegi d’invenció per unes màquines ideades per ell mateix que premsaven el raïm i separaven la rapa Inicialment, les màquines eren totes de fusta, però la conveniència de millorar-…
astrolabi
Astronomia
Tipus d’armil·la portàtil apta per a mesurar l’altura dels astres.
El model més conegut consistia en un cercle de metall que era sostingut amb una anella a la seva part superior i que era mantingut en el pla de la vertical de l’astre observat En dirigir l’alidada que girava a l’entorn del seu centre vers l’astre, una escala graduada situada al cantell del cercle donava el valor de l’altura de l’astre L’astrolabi sembla que era conegut dels egipcis al segle III aC encara d’altres n'atribueixen la invenció a Hiparc segle II aC En qualsevol cas fou Ptolemeu segle II dC qui el descriví en l' Almagest , perfeccionant-lo i diferenciant-lo de les…
cuirassat
Esquema del cuirassat “Queen Elizabeth”: A, armament principal, B, barbetes, C, armament secundari; D, canons antiaeris; 1, roda de proa; 2 asta per hissar la bandera de proa; 3, torreta A; 4, torreta B; 5, telèmetre; 6, direcció de tir; 7, telèmetre principal; 8, fanalera; 9, pont de navegació; 10, observatori; 11, arbre de proa; 12, observatori; 13, torre observatori; 14, accés a la cofa; 15, cofa; 16, observatori de la cofa; 17, torre; 18, radiogoniòmetre; 19, verga per hissar les banderes de senyals; 20, cambra de navegació; 21, aleró; 22, projector de senyals; 23, pont de senyals; 24, sirena; 25, xemeneia; 26, projectors; 27, barques de nau; 28, grua per hissar l’hidroavió; 29, llanxes de desembarcament; 30, ploma per hissar i arriar les barques de nau; 31, amantina; 32, arbre de popa; 33, cofa; 34, masteler de sobreperroquet per hissar l’ensenya; 35, masteler de perroquet; 36, masteler; 37, pal per hissar la bandera de guerra en navegar; 38, torreta X; 39, catapulta per llençar l’hidroavió; 40, torreta Y; 41, asta per hissar la bandera de guerra en ésser a port; 42, roda de popa; 43 tallers; 44 bot salvavides; 45, tangó; 46, paravene; 47, paramar; 48, paramar; 49, àncora
© Fototeca.cat
Transports
Tipus de vaixell de guerra de gran tonatge en el qual l’armament i la protecció preponderen sobre la velocitat i l’autonomia.
Des de l’inici de la navegació mecànica ha estat el més gros, el més pesant, el més armat i el més defensat de tots, i ha substituït el navili d’antany en la funció de vaixell de línia L’ús de l’hèlix permeté d’installar les màquines i calderes per sota de la línia de flotació, on la protecció era completa, però la posterior invenció de projectils explosius féu vulnerable la part submergible de les naus i calgué revestir-les d’una cuirassa blindatge L’aparició dels primers vaixells cuirassats enfront d’una artilleria encara poc potent actualitzà la tàctica d’envestida, en desús…
part
Música
En un context polifònic, cadascuna de les línies melòdiques que formen el teixit contrapuntístic.
El nombre de parts serveix habitualment per a caracteritzar una peça polifònica Així, es parla d’una fuga a tres parts, d’un cànon a quatre parts, d’una invenció a dues parts, etc Cal tenir present que, en aquest context, el terme ’part’ sempre es pot substituir per la paraula ’veu', potser més freqüent en les llengües romàniques Es distingeixen diferents modalitats de part es parla de part lliure o complementària per a designar aquella veu o aquelles veus que, en un context imitatiu, com ara un cànon, no participen del principi imitatiu de part principal o part secundària, i de…
caixa
Caixa d’una bateria
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió de so indeterminat.
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon tubular de percussió directa que es fa sonar percudint amb baquetes de fusta una de les seves membranes Té els seus orígens en el tambor militar tambor i s’usa tant en l’orquestra com en la banda i en formacions de música lleugera El nom deriva del llatí capsa i de l’occità caissa a causa de la seva forma Les caixes configuren una família variable i de confusa classificació que inclou instruments amb noms i mides diferents, com per exemple el bombo , el redoblant , diversos tipus de tambors militars i de marxa i el tom-tom de jazz sense…
flageolet
Flageolet
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-fusta molt semblant a una petita flauta de bec amb un nombre variable de forats.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna instrument de vent pròpiament dit tipus flauta amb conducte d’aire intern Barrejat amb d’altres formes com flajos , flaios , flageol o flageot , el nom aparegué a França al segle XII per a referir-se a una flauta de bec de tres forats, molt semblant al flabiol , que es tocava juntament amb un tamborí Durant el Renaixement, a França, s’emprà per a anomenar les flautes rectes de mida petita Fou, però, al segle XVII que prengué la seva forma definitiva, com a instrument cònic decreixent amb quatre forats en la seva part superior i dos en…
bibliografia
Arxivística i biblioteconomia
Relació sistemàtica, diversament ordenada i sovint crítica o raonada, d’obres relatives a una o diverses matèries.
Els catàlegs de biblioteques, bé que en llur majoria no obeeixen a un mètode selectiu raonat, són, especialment en les grans biblioteques, veritables bibliografies generals de gran valor Igualment poden ésser-ho els índexs de publicacions i les guies d’obres de referència Els primers repertoris de caràcter bibliogràfic són els catàlegs sistemàtics de les biblioteques alexandrines compilats per Callímac al segle III aC i, en sentit ampli, les freqüents llistes de manuscrits dels monestirs medievals La necessitat del repertori bibliogràfic no aparegué, però, fins al segle XV, amb la invenció de…