Resultats de la cerca
Es mostren 310 resultats
Breu història dels costums alimentaris
Les cultures del menjar Els orígens dels costums alimentaris s’han de buscar en diversos factors en les possibilitats de proveïment que ofereix l’ambient natural, en les exigències nutritives pròpies dels individus i dels grups, en les relacions entre població i recursos i en l’habilitat de l’espècie perquè el balanç entre el menjar obtingut i l’esforç físic consumit per a obtenir-lo resulti tan positiu com sigui possible A més d’aquests factors físics, l’evolució social i cultural ha acabat exercint, al seu torn, un paper central que ha fet de la nutrició un fenomen complex i extremament…
L’organització eclesiàstica medieval de l’Anoia
Art romànic
Bisbats i deganats Mapa de l’Anoia, amb la senyalització dels tres bisbats que en època medieval es repartien el seu territori i amb indicació de totes les esglésies conegudes anteriors al 1300 Vegeu Esglésies de l’Anoia anteriors al 1300 C Puigferrat i F Sabaté Bàsicament, els bisbats s’estenen seguint el comtat del qual procedeixen Així, l’actual Anoia fou dividida entre tres bisbats el de Barcelona, que ocupava la zona sud corresponent al comtat de Barcelona, el bisbat de Vic, que s’establia a les terres del comtat de Manresa, i el bisbat d’Urgell, que ocupava el poc espai reservat al…
Banc de la petita i mitjana empresa (1978-1999)
La constitució Acte de la constitució, Barcelona el 1978 Memòria, 1982 El Banc de la Petita i Mitjana Empresa nasqué en el pitjor moment possible una transició política delicada i no resolta, una conjuntura econòmica baixa, i durant l’inici de la crisi bancària espanyola El Banc d’Espanya havia denegat una sèrie de peticions de nous bancs, vista l’experiència no gaire positiva dels que s’havien autoritzat des de la promulgació de l’anomenada Llei Barrera el 1974 El projecte tenia a favor seu la personalitat coneguda del promotor i el fet que es volia destinar el banc al finançament de la…
Guillem Solivella
Art gòtic
Malgrat que des d’antic és coneguda l’existència d’un mestre d’obres de la Seu Vella de Lleida anomenat Guillem Solivella, capacitat tant per al treball arquitectònic com per a l’escultòric, la manca d’un corpus de peces seves l’ha relegat als llimbs dels artistes que no són gaire més que un nom El nombre gens menyspreable de dades sobre la seva activitat al llarg d’un període que cobreix i depassa el darrer quart del segle XIV li han garantit un lloc en els estudis sobre l’obreria lleidatana, però fins fa poc no hi ha hagut noves propostes sobre la seva identificació creativa que, a partir…
Esports 2009
Esport
El dia 2 d'octubre el Comitè Olímpic Internacional va escollir a Copenhaguen la ciutat de Rio de Janeiro com a seu dels Jocs Olímpics del 2016 Per primer cop, doncs, els Jocs Olímpics es faran a l'Amèrica del Sud La ciutat brasilera va derrotar en la votació final la capital de l'Estat espanyol, Madrid, que ja havia perdut l'oportunitat de ser olímpica el 2012 També van quedar-se sense el somni olímpic Tòquio i Chicago, tot i que el president dels Estats Units, Barack Obama, va defensar personalment la candidatura de la darrera davant els membres del COI L'alcalde de Madrid, Alberto Ruiz…
Joan Girona i Agrafel, el “maquinista” malaguanyat
La memòria dels homes és més favorable als èxits que als fracassos Els germans Manuel 1817-1905, Ignasi 1824-1889, Jaume 1826-1907 i Casimir 1834-1909 Girona i Agrafel han passat a la història per haver format el nucli més poderós i més emprenedor de la burgesia barcelonina del vuit-cents Joan 1807-, el primogènit, n’ha quedat exclòs per haver-se desentès de les empreses familiars i seguit una trajectòria completament desconeguda en terres de Lleida L’obscuritat és el destí de la immensa majoria dels humans Aquella exclusió oblida, tanmateix, que el noi gran de Can Girona havia adquirit a l’…
Patents i innovació tecnològica al segle XIX
Des que a la segona meitat del segle XVIII i les primeres dècades del segle XIX es van començar a estendre els primers processos d’industrialització al continent europeu es va accentuar de manera parallela la preocupació pels sistemes de protecció de les noves idees i tecnologies Les innovacions se succeïen amb relativa rapidesa respecte al que havia estat habitual als segles anteriors, sobretot en alguns sectors, i es feia palpable la relació més que evident entre la proliferació d’invencions i el creixement sostingut en el qual estaven entrant algunes economies Aparell per a destillar…
Sant Sadurní del castell de Llordà (Isona)
Art romànic
Situació Torre campanar, afegida a l’angle sud-oest de la construcció primitiva ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’església de Sant Sadurní es troben prop del nucli del castell de Llordà, fora del seu perímetre murat, però dins del possible tercer recinte fortificat, que delimiten els vestigis d’un mur situat a ponent del conjunt casteller Mapa 33-12290 Situació 31TCG423647 L’itinerari per a anar-hi és el mateix que hem indicat en la monografia anterior JAA Història Els primers esments coneguts del lloc, del castell i de les esglésies de Llordà daten dels anys 961 —en què s’esmenta com a límit…
esquí alpí

El fotògraf Josep Maria Co de Triola esquiant a Núria el 1916
AF CEC / Perdigó
Esquí
Modalitat d’esquí que consisteix a lliscar per pendents nevats sobre dos esquís als quals se subjecten les botes mitjançant les fixacions.
En competició es disputen proves de descens, consistents a baixar a gran velocitat per un recorregut de forts pendents, desnivells i revolts d’eslàlom, quan diverses portes assenyalen el recorregut que l’esquiador ha de fer en ziga-zaga en el menor temps possible eslàlom gegant, quan el recorregut és més llarg i les portes més distants, i supergegant, que combina les característiques del descens i de l’eslàlom Altres especialitats de l’esquí alpí són l’esquí de velocitat i l’esquí extrem, en el qual l’esquiador supera pendents superiors als 45 graus d’inclinació per zones sense senyalitzar…
Catalunya Romànica: origen, objectius i realitat d’una gran obra
Amb la publicació d’aquest volum, el volum inicial o número I de la collecció Catalunya Romànica , són ja dinou els volums apareguts, i es pot dir, per tant, que l’obra es troba pràcticament llesta o que enfila el darrer tram de la seva cursa Inicialment, l’obra es va concebre i planificar en vint-i-quatre volums, cadascun dels quais tenia una numeració i un contingut ben precisats, si bé el seu ordre d’aparició no va seguir mai cap pauta concreta Aquest desordre, més aparent que no pas real, en la seva publicació —molt característic, d’altra banda, de la majoria de grans obres—, és degut a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina