Resultats de la cerca

Els grups per a la festa i les institucions al llarg de la història Històricament, la festa ha actuat com a catalitzadora, en el sentit que ha estat, durant segles, l’única forma possible de ruptura amb el temps dedicat al treball, i de les normes i els codis de comportament, com també la immersió en una experiència caòtica i efervescent Això desembocava en una teràpia regeneradora de la comunitat celebrant que, inconscientment, vivia una insubordinació evident contra les jerarquies gràcies a un retorn imaginari i fascinant cap a un cert igualitarisme Aquestes càrregues contra el poder –…

El pes de la història compartida Tota una sèrie de testimonis geobotànics i paleogeogràfics demostren clarament que entre les estepes americanes i eurasiàtiques per no parlar de les neozelandeses, separades avui per grans distàncies, es produïren intercanvis d’espècies animals i vegetals en diferents moments de la història del planeta, fet que implicaria l’existència d’un lligam geogràfic temporal La relativa joventut de la vegetació estepària Com a conseqüència del retrocés de les aigües als indrets de l’actual estret de Bering i les àrees adjacents, durant els períodes de regressió marina…

La ciutat fou anomenada Madīna Mayūrqa durant l’època islàmica, nom traduït després de la conquesta catalana pel de ciutat de Mallorques o simplement Mallorques o Mallorca l fet de no haver-hi en tota l’illa cap altra ciutat fins el 1523 que ho esdevingué Alcúdia afavorí l’ús de l’apellatiu ciutat per a referir-s’hi en l’ús llibresc hom recorregué a l’expressió ciutat principal a partir del 1523, apellatiu que esdevingué nom propi en l’ús popular en època moderna i fins els nostres dies Simultàniament i mentre vigí el dit nom de Mallorca referit a la capital, hom desfeia l’…

La seva història és comuna, durant segles, amb la història de les Esglésies d’Orient i, durant més segles encara, amb les Esglésies sorgides de la Reforma A partir dels distanciaments mutus la història de cadascuna es particularitza Però cada Església pot escriure la seva història des dels orígens del cristianisme La història Els orígens El primer camp d’expansió de l’Església fou la comunitat jueva i, a partir del 43, els gentils La conversió de Pau, el 38, li donà un dels apòstols i militants més actius Les idees cristianes començaren a topar amb el judaisme oficial arran de la predicació…

Situació Imatge recent del monestir, un cop feta la restauració del 1984 MC Els edificis de l’antic monestir de Sant Llorenç prop Bagà, també anomenat Sant Llorenç de Bagà, són situats en un petit replà que hi ha a la riba dreta del riu Bastareny, prop de la seva confluència amb el riu Llobregat, sobre la població de Guardiola Aquest monestir figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 x 07,3 — y 76,7 31 TDG 073767 Per anar-hi, cal agafar una pista de terra que hi puja, des de la carretera que va de Guardiola de Berguedà a…

Situació Sant Quirze de Pedret és situada a l’apèndix sud-est de l’actual terme, prop del riu Llobregat, al seu cantó esquerre, en un indret abrupte i costaner format per l’erosió del riu Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 07,8 — y 62,5 31 TDG 078625 Un aspecte de l’església des del sud-est Hom hi pot veure la disposició de la capçalera, amb el mur de tancament de la nau central i el de l’absis més alts que els nivells de les teulades respectives i amb la nau delcostat de migjorn més curta J Pagans…

Caixa de Manresa 1865-1994 Manresa, el 1865 Manresa, en postals del començament del segle XX La ciutat de Manresa també s’ha industrialitzat Aquest és un denominador comú de la seu de les primeres caixes d’estalvis catalanes Manresa serà la gran capital industrial de l’interior, que prendrà el protagonisme inicial a ciutats com Reus o Igualada La raó és la força hidràulica, la font energètica a més bon preu que té Catalunya Ni Reus ni Igualada tenen aigua aprofitable i aquí començarà el seu declivi industrial, ja que el carbó que han de cremar no fa competitius els seus productes…

La llegenda La llegenda és una narració, oral o escrita, que forma part de l’imaginari popular Amb una aparença més o menys històrica, de fet està cuinada amb una proporció més o menys considerable d’elements imaginatius Generalment, les llegendes tenen relació amb una persona o amb un grup humà, o bé amb un monument, un lloc o un territori Acostumen a agrupar-se en cicles a l’entorn d’un centre d’interès, ja sigui un personatge, una gesta o un esdeveniment Així com els mites se situen als orígens dels temps o al crepuscle de la història així com les rondalles ens transporten a un incert “era…

Els organismes del fitoplàncton El fitoplàncton és format per organismes unicellulars autòtrofs i d’altres que, encara que siguin palesament heteròtrofs en tot o en part, deriven amb tota evidència de manera directa d’organismes autòtrofs Són petits generalment entre 2 i 200μm, rarament fins a més d’1 mm i, en moltes espècies, les cèllules, tot i conservar la seva independència, van unides en cadenes o filaments, de vegades coberts de mucilag, que poden arribar a ser visibles a ull nu Tot i que la sistemàtica adoptada en aquesta obra és la que parteix de la divisió dels éssers vius en cinc…

Crist camí del Calvari, compartiment del retaule de Sant Agustí que la confraria de blanquers de Barcelona encarregà a Jaume Huguet el 1463 Procedeix de l’altar major de l’església del convent de Sant Agustí Vell Se suposa que havia format part de la predella Arxiu del Museu Frederic Marès – R Muro La creació d’un taller ampli i dinàmic suposa un dels aspectes més interessants i definitoris de la trajectòria artística de Jaume Huguet Gudiol - Ainaud, 1948 Les notícies documentals que informen sobre els aprenents formats al seu costat –set, però cal suposar que van ser força més–, com també…