Resultats de la cerca

Els escenògrafs i l’esperit de taller Podem afirmar que els escenògrafs catalans que es distingiren en temps de la Restauració són classificables segons la formació rebuda en els tallers de realització de l’època deixant de banda que molts d’ells passessin per les aules de Llotja a les ordres d’altres escenògrafs, caps de taller, ja consagrats i amb una activitat professional a les espatlles Bo i admetent que aquesta mena de classificacions resulten sempre discutibles, podem així caracteritzar tres grups diferents els escenògrafs que es formaren amb Josep Planella i Coromina 1804-1890,…

Un país de frontera Vista aèria del conjunt d’Olèrdola, gran recinte fortificat de l’alta edat mitjana ECSA - d Todó Per a entendre les característiques que tenia el poblament als comtats de la Catalunya carolíngia al llarg dels darrers segles del primer millenni hem de tenir presents uns quants aspectes El primer és l’existència d’una frontera amb el món musulmà La proximitat de la marca —com l’anomenen els documents de l’època— afectà totes les comarques catalanes, des de les conques i les valls pirinenques, on es refugiava la gent, fins a les contrades mig despoblades, que hom considerava…

L’arquitectura preromànica Interior de la nau central de l’església monàstica de Sant Pere de Rodes, bastida al segle X seguint un ambiciós programa constructiu unitari ECSA - F Tur L’arquitectura religiosa des del segle VIII fins al començament del segle XI s’ha d’estudiar en estreta connexió amb el rerefons polític i socioeconòmic del país la recuperació i repoblament dels territoris i l’establiment d’una nova organització social i política En aquest sentit, els estudis històrics basats en la riquíssima documentació conservada d’aquest període constitueixen una base valuosa per al…

Vaixells a Alacant, Ade Laborde, 1807-18 BC S’ha discutit molt sobre l’impacte real que la guerra, la derrota i la supressió de les llibertats i institucions van tenir sobre la societat de l’època Com en tots els processos històrics en què intervenen factors tan complexos com els que es desenvoluparen en el transcurs del conflicte i en els anys posteriors, resulta difícil extreure’n una visió prou representativa del conjunt de territoris que conformaven els Països Catalans, entre altres raons perquè la guerra no acabà en tots ells en el mateix moment, ni es presentà en condicions equiparables…

Després dels conflictius segles baix-medievals, dels quals els senyors van sortir reforçats, el vincle senyor-vassall marcà encara durant els segles XVI i XVII les relacions socials al camp Els senyors mantingueren les seves prerrogatives socials, conservaren el seu pes en la piràmide feudal i en les institucions del país, però van veure com es feia necessari urbanitzar-se, si volien continuar mantenint aquesta situació La urbanització de la noblesa i l’anada a la cort no representava, però, deixar de banda la renda feudal, la base del seu estatus Per aquesta raó, els senyors, representats en…

La intitulació d’una obra històrica de caràcter panoràmic pot semblar, potser, una mera formalitat, un requisit gairebé banal o fàcil de resoldre Fem-ho avinent, doncs, de bon començament la tria i la justificació del títol particular d’aquest treball no ha estat pas senzilla D’una banda, per les dificultats pròpies de tota periodització, que són més grans, encara, quan cal conjuminar i sintetitzar en uns pocs mots l’evolució d’àmbits d’activitats prou diferents, amb la seva seqüència específica i fins contradictòria i tot, de vegades Altrament, si la sincronia dels fets no és mai perfecta,…

El Modernisme espanyol L’etiqueta de «generació del 98» amb què es va voler caracteritzar una «facció» del Modernisme hispànic ha perjudicat considerablement la comprensió d’aquest moviment L’espanyolisme que porta implícita la referència al «desastre» ha impedit contemplar-lo en el marc de la literatura occidental, en el qual sorgí i es desenvolupà Així, la natural inserció en el context europeu es va tenyir de notes negatives i fou qualificat de cosmopolitisme, gallicisme o, fins i tot, escapisme Portada de Renacimiento Madrid, 1907, dirigida per Gregorio Martínez Sierra, revista en què…

El control gradual de la producció alimentària L’impacte de les espècies humanes primitives sobre el seu entorn no degué ésser gaire notable En tot cas, no fou més gran que l’inflingit per altres espècies de primats Amb el pas del temps i el progrés de l’activitat cultural, però, aquesta situació ana canviant El mòbil bàsic de l’intent de dominació de l’entorn fou, naturalment, la seguretat alimentària Per tal de garantir l’abastament d’aliments, primer els humans organitzaren les recolleccions i les caceres, i després s’iniciaren en l’agricultura i en la ramaderia També, és clar, els humans…

Un entre milions Quan es reconeix la immensitat de l’Univers és inevitable un cert sentiment de solitud No veiem a l’abast altres mons comparables al nostre calien tantes especificacions per a fer un model com la Terra que aquest només s’ha produït en aquest Univers amb una parsimònia extrema Però intuïm que si en algun altre lloc hi ha vida com aquí, deu tenir unes característiques d’organització i evolució en les quals ens reconeixeríem Això és el que caldria esperar de la unitat material de l’Univers i de la regularitat d’allò que amb prou feines gosem anomenar lleis, perquè potser només…

Els orígens El cinema a Catalunya sorgí en aquells indrets on convergien tres elements fonamentals una base tècnica, el desenvolupament tecnològic i la capacitat socioeconòmica suficient per afrontar el nou repte Si bé el 5 de maig de 1896 ja s’havien fet exhibicions públiques amb aparells de vistes animades com el Kinetoscop de Thomas AEdison, no fou fins el 15 de desembre de 1896 que es realitzà la presentació oficial de l’aparell Lumière a l’establiment dels Napoleon, uns prestigiosos fotògrafs que tenien els estudis a la Rambla de Santa Mònica de Barcelona La introducció del cinema a la…