Resultats de la cerca
Es mostren 20225 resultats
Antoni Jutglar i Bernaus
Historiografia catalana
Historiador, publicista i polemista polític.
Després de realitzar els seus estudis al seminari, estudià història a la Universitat de Barcelona Deixeble de Vicens i Vives, fou nomenat professor, primer ajudant i, després, adjunt, a la càtedra d’història general d’Espanya de la mateixa universitat Entre els anys 1957 i 1966, combinà el seu treball en l’elaboració de la tesi doctoral amb un intens activisme antifranquista L’any 1966 assistí a la Caputxinada i, el mateix any, es doctorà amb una tesi sobre Pi i Margall Expedientat a la UB, es traslladà a la Universitat de Madrid el curs 1967-68 Tornà a Barcelona i s’incorporà a la nova…
Albert Marro i Fornelio
Cinematografia
Empresari, productor, realitzador, guionista i director de fotografia.
Vida Home culte i d’esperit emprenedor, de jove visqué a Luzón illes Filipines Ja a Barcelona, el 1897 s’interessà per l’incipient cinema i desenvolupà una àmplia trajectòria com a empresari d’una barraca itinerant durant els darrers anys del segle XIX, en la qual alternava la projecció amb varietats Aviat muntà una botiga de venda de material cinematogràfic a Barcelona i el 1902 s’associà amb Lluís Macaya, un altre venedor de màquines i accessoris, mentre feia de representant per a la Pathé Així sorgí la firma Casa Macaya o Macaya-Marro que, juntament amb l’Empresa Diorama, fou la primera…
Argentina 2017
Estat
L’agenda política de l’any va estar marcada preferentment per les eleccions legislatives parcials del mes d’octubre, ja que estava en joc una recomposició dels equilibris parlamentaris entre els grups polítics partidaris del president Macri i els dels grups opositors de l’entorn del peronisme, que encara retenien una significativa capacitat de veto sobre les iniciatives del poder executiu En aquest context, la campanya va ser extremament polaritzada Els resultats van donar una victòria aclaparadora a Cambiemos, que és la plataforma política de Macri, amb una mitjana lleugerament per sobre del…
Castell de la Morana (Torrefeta)
Art romànic
Situació Mur del castell i portal d’entrada a la població ECSA-J Bolòs El castell de la Morana és al bell mig del nucli urbà del mateix nom, el qual s’emplaça a ponent de la vila de Guissona, sobre l’elevació que delimita el marge dret de la vall del torrent del Passerell Mapa 34-14 361 Situació 31TCG558273 S’hi pot accedir, des de Guissona, per la carretera L-310 A uns 2 km en direcció sud-est, cal prendre una desviació a mà dreta que porta a la Morana JRG-DRR-JIR-JMT Història Una de les primeres referències d’aquest indret es remunta a l’any 1038, en què el bisbe Eribau d’Urgell, la…
Castell de l’Albi
Art romànic
Situació Ruïnes de la torre quadrangular que hi ha a l'extrem est del turó, amb la porta d’accés feta amb un arc de mig punt adovellat, mig colgada per la vegetació ECSA-JI Rodríguez Les ruïnes d’aquest castell són al cim del tossal que domina la vila de l’Albi, situada a 526 m d’altitud, al sector meridional del terme, prop de la riera dels Gorgs o de l’Albi Mapa 33-16 417 Situació 31TCF277878 Per a arribar-hi des de Lleida s’ha d’agafar la carretera N-240 en direcció a Tarragona, i un cop s’arriba a Vinaixa, cal desviar-se per la carretera LP-7032 que mena en pocs quilòmetres al poble de l’…
Sant Esteve d’Orla (Perpinyà)
Art romànic
Situació L’església des del costat nord-est, amb l’absis, l’element avui dia més vistent d’aquesta antiga parròquia ECSA - JL Valls L’església, en part arruïnada, de Sant Esteve d’Orla és situada a la sortida sud-oest de Perpinyà, a la vora esquerra de la carretera N-162 A, a uns 3 km de Perpinyà És integrada en una masia de propietat particular PP Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 40’ 49,8” N - Long 2° 51’ 7,8” E Història El lloc d’Orla villam Orlam és esmentat per primera vegada el 832 com a afrontació nord de Vilanova de Raó i encara el 976 i el 988, com a afrontació sud de Baó “in ipsa…
Castell de Canet de Rosselló
Art romànic
Situació Un fragment del pany oriental dels murs del castell, format per còdols arrenglerats, un dels sectors més característics de les seves ruïnes ECSA - JL Valls Canet és a la riba dreta del Tet, i havia estat protegida pel castell i envoltada de muralles Les restes del vell castell de Canet es troben sobre un turó natural a la part nord del poble Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 42’ 29,4” N - Long 3° 0’ 37,2” E Per a anar-hi, cal prendre, a partir de Perpinyà, la carretera D-617 Canet és a 11 km de Perpinyà i a 2 km de la mar PP Història Els senyors del lloc i castell de Canet villa Kanedo…
Sant Julià de Bestracà (Beget)
Art romànic
Situació Un aspecte de les ruïnes de l’església, amb l’interior de la nau i la capçalera al fons J M Melció Les ruïnes de l’església de Sant Julià de Bestracà es troben al costat dels murs enderrocats de l’antic castell, al cim del puig del Bestracà, a 1044 m d’altitud, el qual culmina l’encinglerada serra de Bestracà, que separa les conques dels rius de Beget i d’Oix fins a la seva confluència És un lloc des del qual hom domina una impressionant panoràmica sobre el cantó ponentí de la Garrotxa Aquest indret pertanyia a l’antic municipi garrotxí de Beget, el qual l’any 1969 fou…
Ciutat d’Iluro (Mataró)
Plànol hipotètic d’aquesta ciutat romana, amb la situació de les restes arqueològiques localitzades sota el parcellari actual Ajuntament de Mataró - Museu de Mataró - Patronat Municipal de Cultura L’evolució històrica de la ciutat d’Iluro comença a ser coneguda des de mitjan segle I aC, moment en què es documenta la primera planificació urbanística de la ciutat L’arqueologia ha proporcionat documentació suficient per a seguir el desenvolupament de la ciutat des del moment fundacional fins al segle VI El coneixement de l’evolució de la ciutat durant el Baix Imperi ha avançat molt en els…
música de Leipzig
Música
Música desenvolupada a Leipzig (Alemanya).
El centre de la vida musical de la ciutat ha estat durant segles l’església de Sant Tomàs, que al segle XIII era un centre monàstic i on se sap que el 1254 hi havia una escola de cant, dirigida per un dels monjos de la congregació Amb la Reforma, però, l’escola passà sota la direcció d’un cantor Les obligacions del cantor de Sant Tomàs eren especials D’una banda era l’encarregat de la música de l’església -que també havia de compondre- i de l’altra, com que depenia de la municipalitat, era el responsable de l’activitat musical de la ciutat, càrrec que desenvolupava amb el títol de director de…