Resultats de la cerca
Es mostren 2312 resultats
Vila de Vinçà
Art romànic
Situació Portal de Marcèvol, del segle XIII, un dels dos que es conserven de la vila medieval ECSA - A Roura La vila de Vinçà, vora la plana i en un lloc lleugerament aturonat 262 m d’altitud, és a la dreta de la Tet en el punt on s’han construït l’embassament de Vinçà i un llac artificial al costat de la població Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 27’ 7” N - Long 2° 31’ 45” E Entre la vila i el pantà passa la carretera N-116 de Perpinyà a la Cerdanya Vinçà es troba 16 km abans d’arribar a Prada Hi ha una estació de ferrocarril de la via que va de Perpinyà a Vilafranca de Conflent i que continua…
Sant Pere de l’Arç o Sant Pesselaç (Calonge de Segarra)
Art romànic
Situació Antiga parròquia rural, amb un petit nucli de cases entorn seu, ara convertida en sufragània ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església presideix el petit nucli de Sant Pesselaç o Sant Pere de l’Arç, situat en un lloc planer de conreus, estès a la banda nord-oriental del terme, prop dels límits de la Molsosa Mapa 35-14362 Situació 31TCG768248 L’accés es fa per la carretera de Calaf a Pinós, al peu de la qual, a uns 6 km aproximadament, es troba Sant Pesselaç, amb l’església a primer terme Si volem entrar-hi, cal demanar permís al rector de Calaf, que té cura d’aquesta capella FJM-AMB…
Santa Creu del castell de Calafell
Art romànic
Situació Interior de l’església, amb l’entrada a la cripta que ocupa l’espai del semicilindre absidal ECSA - JA Adell L’església de la Santa Creu és situada dins el recinte del castell de Calafell, a la part alta del poble, perfectament rehabilitat i condicionat per a ser visitat JAA Mapa 35-17447 Situació 31TCF801623 Història El lloc de Calafell és documentat des de l’any 999, quan l’espluga de Calafell era l’afrontació occidental d’unes terres que els comtes de Barcelona van vendre a Gombau de Besora No obstant això, l’església de la Santa Creu del Calafell no és esmentada directament fins…
Castell de Sant Martí (Bellver de Cerdanya)
Art romànic
Situació Notable estructura conservada a la part meridional del promontori, que era a la vegada església i fortalesa ECSA - Rambol El castell de Sant Martí o de Sant Martí dels Castells constitueix una de les portes del Baridà És situat sobre un petit promontori a l’esquerra del Segre, el qual es troba obligat a contornejar-lo fent un acusat meandre Arredossat al turó del castell hi ha el mas de Sant Martí Mapa 35-10 216 Situació 31TCG941913 El riu es travessava fins fa molt poc per una passarella que hi havia al quilòmetre 156 de la carretera N-260 que uneix la Seu d’Urgell amb Puigcerdà,…
Control biològic de plagues
Mates de caps blancs Lobularia maritima plantades al marge d’un camp d’enciams Els marges de plantes insectàries contribueixen a l’atracció i alimentació de depredadors i a millorar el control biològic dins el conreu IRTA / Òscar Alomar De totes les poblacions d’artròpodes que es poden trobar als conreus, només una minoria augmenta de densitat amb certa freqüència fins a arribar a quantitats indesitjables les plagues, que repercuteixen en el rendiment de la planta si no es prenen mesures de control Els danys que les plagues causen en els conreus són d’índole diversa, però, en qualsevol cas…
Les serres de Xiva i Utiel
El barranc de La Hoz, subsidiari de la vall del riu Reatillo Ernest Costa Les serres de Xiva i Utiel 19, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric Les serres de Xiva i Utiel ocupen una extensió aproximada de 600 km 2 , se situen immediatament al sud de la vora dreta del Túria, i comprenen terrenys dels termes de Benagéber, Sinarcas, Utiel, Requena, Setaigües, Xiva, Gestalgar, Xulella, Xera i Sot de Xera Es tracta d’un massís calcari, geològicament complex, dominat pels materials del Juràssic i el Cretaci, on no manquen extensions significatives del Neogen, del Paleogen i del…
Banc Ibèric (1881-1884)
La constitució El Banc Ibèric es constituí a Barcelona el 5 de novembre de 1881 L’objectiu social era “ auxiliar directamente con sus recursos a todas las clases industriales de España y a la vez atender también al servicio del comercio, como poderoso auxiliar que es de la industria ” art 2 dels estatuts Un objectiu general, per tant, però clarament més enfocat a la inversió en negocis que a les operacions comercials El capital subscrit és importantíssim 50 milions de pessetes Com era tradicional, el capital realment desemborsat en el moment de la subscripció és molt menor el 25%, o sigui 12,…
Santa Cecília de Montserrat (Marganell)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix, des del sud-est, l’exterior de l’església amb la capçalera a primer terme, amb tres absis, bellament ornamentats amb arcuacions cegues, dividides en parelles per bandes llombardes A Lajarín L’església de Santa Cecília, erigida en un relleix de la muntanya, s’arrauleix sota els impressionants espadats de Sant Jeroni Long 1°48’59” - Lat 41°36’40” S’hi arriba fàcilment per la carretera que puja a Montserrat per Can Maçana, al quilòmetre 6 de la qual hi ha l’església, situada a mà esquerra i a tocar la carretera Cal demanar la clau a la recepció de la casa de…
Economia i societat al Conflent dels segles IX al XIV
Art romànic
Introducció A falta d’un estudi aprofundit de la vida econòmica i de l’organització social al Conflent a l’edat mitjana, hom pot recollir en els documents escrits nombrosos indicis que permeten fer-nos una idea de la valoració del territori i de l’explotació de les seves riqueses i, també, de les activitats diverses com l’artesanat i el comerç És evident que per a una recerca d’aquest tipus, l’aportació d’un estudi arqueològic dels molins, les fargues, les mines o els paisatges agrícoles seria indispensable Això no obstant, al Conflent aquesta aportació és inexistent, o encara molt incipient…
Breu història dels costums alimentaris
Les cultures del menjar Els orígens dels costums alimentaris s’han de buscar en diversos factors en les possibilitats de proveïment que ofereix l’ambient natural, en les exigències nutritives pròpies dels individus i dels grups, en les relacions entre població i recursos i en l’habilitat de l’espècie perquè el balanç entre el menjar obtingut i l’esforç físic consumit per a obtenir-lo resulti tan positiu com sigui possible A més d’aquests factors físics, l’evolució social i cultural ha acabat exercint, al seu torn, un paper central que ha fet de la nutrició un fenomen complex i extremament…