Resultats de la cerca
Es mostren 3745 resultats
aparell
1, aparell anglès; 2, aparell polonès; 3, aparell holandès; 4, aparell a trencajunt de mitja peça; 5, aparell de trencajunt avançat per terços; 6, reble ( opus caementicium ); 7, aparell ciclopi; 8, paret de pedra seca; 9, paret de lloset; 10, paret d’aparell poligonal; 11, aparell reticular ( opus reticulatum ); 12, aparell d’espiga ( opus spicatum ), 13, aparell isòdom; 14, aparell pseudoidòsom; 15, aparell emplecton; 16 aparell diatònic; 17, solera de quatre gruixos formada per un senzillat a trencajunt, dos doblats diahonals i enrajolat a la mescla
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Disposició amb què hom col·loca les pedres, blocs o maons que constitueixen una paret, les rajoles d’un paviment o les d’un aplacat.
La finalitat dels aparells és que les peces quedin ben travades a fi que no calgui confiar només en l’eficàcia de l’aglomerant per a assegurar-ne la bona unió, o bé que aquestes s’ordenin d’acord amb una certa intenció geomètrica Del primer es dedueix que a cada mena de peça convindran uns aparells determinats segons quines siguin les mides i la forma i per això mateix resulta que a nous elements constructius corresponen nous aparells sense que els anteriors caduquin, puix que continuen essent els més indicats quan hom fa servir elements de tradició més antiga Els principals aparells de pedra…
Jordi Savall i Bernadet
Jordi Savall i Bernadet
© F. Siteman/Boston Early Music Festival
Música
Gambista i musicòleg.
Estudià al Conservatori Superior de Música de Barcelona, on fou deixeble de Josep Trotta A partir del 1968 completà la formació a la Schola Cantorum Basiliensis com a deixeble de Wieland Kuijken i d’August Wenzinger, el qual succeí 1973 en la direcció de l’acadèmia Fundà, el mateix any, el grup Hespèrion XX, dedicat especialment a l’estudi i la interpretació del repertori hispànic El 1987 creà La Capella Reial de Catalunya , grup especialitzat en la interpretació de música religiosa, i el 1989, Le Concert des Nations, dedicat sobretot a la música antiga amb el màxim rigor històric, en el qual…
,
control
Tecnologia
Electrònica i informàtica
Conjunt d’operacions orientades a supervisar l’estat d’un sistema (vehicle, màquina, procés industrial, etc) per tal de generar-hi, en funció de les desviacions del seu comportament respecte al desitjat, les accions de comandament necessàries per a reduir-ne o anul·lar-ne la desviació.
Quan la captació de la informació de l’estat del sistema, l’anàlisi i la comparació respecte al comportament desitjat, la presa de les decisions pertinents i les accions de comandament per tal d’ajustar-lo són realitzades d’una manera automàtica hom parla indistintament de sistema automàtic automàtica, de sistema amb control automàtic o, simplement, de control automàtic cal no confondre'l, però, amb el comandament automàtic comandament 4, que només és una de les etapes del procés El control automàtic s’acompleix en dues configuracions bàsiques en bucle obert i bucle tancat amb feedback o…
estat
Política
Formació social històrica, organitzada com a unitat política amb característiques pròpies.
L’estat, com a formació social, és una estructura d’elements que pertanyen a unitats polítiques anteriors a ell i d’elements de nova creació Durant segles, la monarquia la seva institució central i creadora mantingué els trets teocràtics del despotisme oriental i del papat, el cesarisme romà i la dominació patrimonial del feudalisme, de la mateixa manera que la tradició estamental, corporativa i municipal de l’edat mitjana limità extraordinàriament sobretot a la península Ibèrica el poder dels monarques absoluts, i s’arribaren fins i tot a constituir petits estats republicans en diverses…
Fimosi
Patologia humana
Definició És anomenada fimosi l’estretor de l’obertura del prepuci —l’embolcall de pell que cobreix l’extrem del penis o gland en el cas contrari es tracta d’una veritable fimosi Causes i freqüència La fimosi se sol manifestar des del naixement, per bé que en la majoria dels casos no constitueix un veritable trastorn sinó una variant del desenvolupament normal de les estructures penianes Durant el període fetal, la pell del gland i la de la paret interna del prepuci es troben unides i, si bé la separació en dues capes diferenciades ja ha començat en el moment del naixement, en general encara…
Acalàsia
Patologia humana
Definició L’ acalàsia o cardiospasme és una malaltia caracteritzada per una doble alteració en la funció de l’esòfag D’una banda, hi ha una notable disminució dels moviments propulsors del bol alimentari al segment inferior del conducte esofàgic De l’altra, l’esfínter esofàgic inferior, és a dir, el que regula el pas del bol alimentari des de l’esòfag cap a l’estómac, es troba anormalment contret després de la ingestió d’aliments Com a resultat d’ambdues alteracions, la deglució no es pot efectuar adequadament, i els aliments ingerits tendeixen a acumular-se a l’esòfag A la llarga, fins i tot…
Hipermetropia
Patologia humana
Definició La hipermetropia és un defecte de la refracció ocular en què les imatges pro vinents dels objectes propers són enfocades en un punt situat darrere la retina, la capa sensorial de l’ull, i que es manifesta amb una visió propera borrosa Causes i tipus La hipermetropia consisteix en una alteració de la capacitat de refracció ocular, a través de la qual, en condicions normals, s’enfoquen les imatges sobre la retina En aquest cas, els raigs lluminosos tendeixen a enfocar-se en un punt situat darrere la retina, de manera que els objectes es veuen com imatges borroses El defecte és molt…
Revista d’Història Medieval
Historiografia catalana
Publicació periòdica de caràcter anual creada el 1990 pel Departament d’Història Medieval de la Universitat de València i dirigida pel seu catedràtic, Paulino Iradiel. Ha publicat fins l’any 2000 onze números.
El consell de redacció l’integren els membres titulars del departament Enrique Cruselles, José María Cruselles, Ramon Ferrer, Antoni Furió, Mercedes Gallent, Ferran Garcia-Oliver, Enric Guinot, Pedro López Elum, Rosa Muñoz, Rafael Narbona, Mateu Rodrigo i Manuel Ruzafa La llengua de la publicació fou la dels autors que hi escrivien, fonamentalment castellà i català, a més del francès i l’italià La revista nasqué per donar sortida a la societat a la proliferació de treballs i estudis fets els darrers anys Aquest, almenys, és un dels postulats enunciats a la presentació del primer número reduir…
Felip Torreilles
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Eclesiàstic nord-català d’expressió francesa Ordenat 1885 de prevere a 23 anys, adquirí una sòlida cultura al seminari parisenc de Saint Sulpice i, després, al seminari francès de Roma, on es doctorà en teologia El 1886 fou nomenat professor al Petit Seminari de Prada Conflent i, l’any següent, al Gran Seminari El 1904 fou canonge titular i, el 1917, degà del capítol catedralici perpinyanenc fins a la seva mort Entrà en el món historiogràfic nord-català de manera magistral en publicar Histoire du clergé dans le département des Pyrénées-Orientales pendant la Révolution Française…
Joan Sardà i Dexeus
Historiografia catalana
Economista i investigador.
Vida i obra Des del plantejament que l’economia havia d’estar al servei de la societat, fou un dels principals impulsors de la producció intellectual sobre l’economia catalana Però, sobretot, destacà per la seva visió pragmàtica i internacional, que permeten considerar-lo un dels millors economistes del s XX a l’Estat espanyol Format a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, entrà en contacte amb economistes com Vandellós, Tallada, Raventós, Vidal i Guardiola Amplià la seva formació a la London School of Economics i a la Universitat de Munic Començà a escriure sobre economia i…