Resultats de la cerca
Es mostren 1763 resultats
Les valls de Ripoll, Camprodon i Ribes
Art romànic
Les valls de Ripoll i Camprodon fins a la incorporació al casal de Barcelona 1111 A partir d’Oliba Cabreta, el Ripollès restà vinculat als comtes de Besalú i no eixí del seu domini fins que, amb la mort del darrer comte, Bernat III, l’any 1111 els estats d’aquest pervingueren al seu sogre el comte Ramon Berenguer III de Barcelona, en virtut d’un pacte que havien realitzat tots dos, segons el qual si un d’ells dos moria sense fills els seus estats serien heretats per l’altre És a dir, que a partir del dit any 1111 el Ripollès, a l’ensems que el comtat de Besalú, passà a integrar-se als dominis…
Ciutat medieval de Lleida
Art romànic
Situació Vista aèria de la ciutat des del sector sud-est, amb el Segre en primer terme i el turó de la Seu Vella centrant el nucli antic ECSA-J Todó La ciutat de Lleida, capital del Segrià, és situada a redós d’un puig esglaonat 154, 65 m d’altitud, a la riba dreta del Segre La primitiva ciutat s’assentà sobre l’esmentat puig, dit del Castell, el qual, amb forma de piràmide escapçada, té tres graons roquers ben pronunciats, que esmenten ja els documents medievals la Roca Sobirana, on hi ha la Suda la Roca Mitjana, on hi ha la Seu Vella, i la Roqueta, entre el revellí de Louvigni i el baluard…
Hivern i Nadal
La tardor se’n va donant pas a l’hivern, el moment de l’any que significa l’arribada de la neu i el fred “de veritat”, l’estació en què el silenci dels camps es fa sentir dorm la terra sembrada i dorm fins i tot l’ós –ancestral representació de l’Hivernàs, geni de l’hivern en algunes comarques–, que ho farà fins a la Candelera, quan ja s’albira el renaixement de la primavera Cal tenir en compte que el mes de desembre és el darrer de l’any, per això es pot considerar que és el més vell, el que s’acaba En aquest sentit es diu que “El desembre és un vell que fa arrugar la pell” L’hivern, doncs,…
L'agricultura (1914-1984)
Modernització i especialització 1914-1936 Introducció L’agricultura catalana amb relació a l’espanyola Plafons de ceràmica de Xavier Nogués 1921 al celler cooperatiu del Pinell de Brai Terra Alta Com ja han destacat investigacions recents 1 , durant el període objecte d’aquest estudi el conjunt de l’agricultura espanyola va aprofundir en una línia de transformacions que responien en darrer terme a la necessitat del sector d’emmotllar-se a les condicions econòmiques imposades pel desenvolupament del capitalisme, des que el mercat de productes agrícoles i ramaders quedà articulat a nivell…
Les condicions econòmiques i tècniques de l'agricultura del segle XIX
Abans d’examinar els principals conreus, caldria precisar les grans línies de l’evolució de l’agricultura i assenyalar els factors que en causaren l’estancament En l’aspecte agrícola, com en tants d’altres, el segle XIX fou una llarga etapa de transició Persistien encara pràctiques rutinàries però aparegueren innovacions que encara van tardar decennis a generalitzar-se i a donar resultats d’abast general Anunci d'una empresa de de màquines agrícoles i vinícoles publicat a la “Gaceta Agrícola del Ministerio de Fomento”, 1 de gener de 1890, Madrid Anunci d'una empresa constructora de màquines…
Girona
Vista parcial de la ciutat de Girona presidida per l’antic nucli fortificat de la Força Vella, a la dreta, i l’Onyar i els ponts que el travessen, a l’esquerra
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Gironès, a la confluència de quatre rius (el Ter, l’Onyar, el Güell i el Galligants), encaixat en l’únic pas que les formacions muntanyoses de les Guilleries i les Gavarres deixen entre les comarques de la Selva i l’Empordà.
Situació i presentació Limita a septentrió amb els municipis de Sarrià de Ter NW, Sant Julià de Ramis i Celrà NE i E, a llevant, a més de Celrà, amb Juià i Quart E i SE, a migdia amb Fornells de la Selva i a ponent amb Vilablareix, Salt i Sant Gregori El municipi de Girona ultrapassa considerablement l’extensió de l’antic terme 7,2 km 2 —pràcticament del tot ocupat per la ciutat—a causa de les incorporacions i les agregacions dels pobles veïns Santa Eugènia de Ter 1,2 km 2 , Sant Daniel 14,7 km 2 i Palau-sacosta 6,00 km 2 el 1962, i una petita part dels termes municipals de Sant Gregori 3,…
Santa Maria de Ripoll
Art romànic
Situació El monestir de Santa Maria de Ripoll es troba al centre de la població homònima, cap de la comarca Mapa 256M781 Situació 31TDG332726 Història Els origens Una vista de conjunt del que resta del monestir des del costat de llevant J Pagans - TAVISA Perspectiva que ofereixen els elements que ens han pervingut del monestir, des del cantó de ponent J Pagans - TAVISA El monestir de Santa Maria de Ripoll té un lloc molt destacat entre els antics monestirs benedictins N’hi ha molts al país que tenen més antiguitat, però tots varen tenir el desplaçament artístic i cultural que assolí Ripoll al…
El comerç i el consum
Comerços i comerciants Al llarg de la història el comerç ha adoptat formes diverses i s’ha desenvolupat en indrets canviants La imatge mostra l’aspecte del mercat del Born de Barcelona, al segle XVIII Fototeca - Jordi Gumí El comerç és una de les activitats més antigues que sempre ha estat present, amb més o menys intensitat, a totes les ciutats del món, i és segur que ho continuarà essent, amb una dinàmica de canvis molt important, malgrat les transformacions i les crisis A més, probablement per la seva base familiar, ha estat una activitat en la qual les dones han tingut un gran…
Lluís Companys i Jover (1934-1940)
L’1 de gener de 1934, Lluís Companys i Jover el Tarròs, Urgell 1882 – Barcelona 1940, polític, ocupà el càrrec de president de la Generalitat de Catalunya Havia rebut els vots de cinquanta-sis dels seixanta-dos parlamentaris assistents Els diputats de la Lliga Catalana s’havien retirat de la sala Home de primerenca vocació política, l’any 1900 Lluís Companys fundà l’Associació Escolar Republicana amb condeixebles de la Facultat de Dret, entre els quals hi havia Francesc Layret i Foix, Humbert Torres i Barberà, Josep Maria Espanya i Sirat i d’altres Màrius Aguilar i Diana hi constava coma…
Sant Miquel de Cuixà (Codalet)
Art romànic
Situació Vista aèria del conjunt del monestir i les dependències annexes ECSA - F Tellosa L’església del monestir des de la part de llevant amb el gran desplegament de la capçalera ECSA - A Roura L’antiga abadia de Sant Miquel de Cuixà és a 1,5 km al S del poble de Codalet Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 35’ 45” N - Long 2° 25’ 6” E Per a anar-hi, cal prendre a Prada la carretera D-27 Poc després d’haver travessat Codalet s’arriba a l’abadia PP Història Els orígens el monestir de Sant Andreu d’Eixalada 840-878 Els orígens del monestir de Sant Miquel de Cuixà es troben en un altre monestir,…