Resultats de la cerca
Es mostren 26071 resultats
Castell de Vallespinosa (Pontils)
Art romànic
Situació Base de la torre que corona el recinte del castell ECSA - EECG Situat damunt d’un petit turó, a l’entrada d’un congost del torrent de Coma de Vaca o de Vallespinosa, afluent per la dreta del Gaià Resta damunt del poble i de l’església de Vallespinosa Mapa 34-16418 Situació 31TCF622897 Des de la carretera comarcal C-241, que va de Santa Coloma de Queralt a Sarral i Montblanc, surt a mà esquerra la carretera local TV-2015, que porta a Vallespinosa Des de la part alta d’aquesta població o bé des d’un camí que surt, a la dreta, a l’entrada del poble, podem enfilar-nos, en pocs minuts,…
Castell i vilatge de Corbós (Sornian)
Situació Ruïnes del castell que coronen un turó prop del mas Corbós ECSA - A Roura Castell i restes d’habitatges situats al cim d’un turó, a l’E de la riera de Comabella, sobre el planell on s’alça la casa de pagès actual de Corbós Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 42′55″ N - Long 2° 25′40″ E Si s’agafa la carretera que surt dels afores de Sornian i mena a Arçan, abans d’arribar al mas Corbós, que resta a la dreta del camí asfaltat, es veuen a mà esquerra, al cim d’un turó, les restes del castell, al qual es pot arribar en pocs minuts, pujant pel dret, primerament travessant uns prats pasturats…
Castell de Viuet (el Pont de Suert)
Art romànic
Situació Un aspecte de les escasses restes d’aquest castell que coronava el penyal que s’aixeca sobre el poble de Viuet o Viu de Barravés ESG Les restes d’aquest castell són situades sobre un penyal, al peu del qual s’estenen les cases del recent despoblat de Viu de Barravés o de Viuet, que s’emplaça al N del terme, i que domina la Noguera Ribagorçana Mapa 32-10 213 Situació 31TCH124023 Per a arribar-hi, partint del Pont de Suert, cal seguir la carretera N-230 cap al N fins poc abans d’arribar a les Bordes justament en el darrer revolt, cal prendre a la dreta un tram de carretera vella de la…
Castell de Navès
Art romànic
Situació Un aspecte de les ruïnes del castell de Navès L Prat Es tracta d’una torre situada a l’extrem oriental del veïnat de cases esparses que hi ha al voltant de l’església parroquial de Navès Aquesta construcció, força malmesa, és adossada a cal Mitjana i situada al costat de l’entrada del mas anomenat el Castell Venint de Solsona, poc després de passar l’església parroquial de Navès, trobem un trencall a mà dreta d’on surt una de les pistes de terra que menen, pocs metres més enllà, al Castell i a altres habitatges i construccions per al bestiar que hi ha al seu voltant JBM Història Una…
Sant Martí de Canavelles
Art romànic
Situació Capçalera del temple, que té adossat un bonic campanar un xic més tardà, però també d’època romànica ECSA - A Roura És situada a l’extrem NE del poble de Canavelles, sobre un promontori que domina la vall de la Tet, en direcció a llevant Des d’aquest indret es veu l’església de Sant Just i Sant Pastor d’En A la riba esquerra de la Tet, Canavelles domina el congost de les Graus, on brolla una font termal sulfurosa calenta Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 32’ 12” N - Long 2° 14’ 57” E Per arribar a Canavelles 927 m d’altitud des d’Oleta, cal prendre la N-116 en direcció a la Cerdanya, i…
La recepció del nou estil
Art gòtic
A Catalunya, la incorporació del nou llenguatge artístic en el camp de l’escultura va ser relativament tardana respecte a altres territoris més francòfils –tant d’àmbit continental com peninsular–, en els quals la recepció de les influències estètiques derivades de les terres de França tingué lloc molt aviat Apòstols Joan, Felip i Jaume del brancal esquerre de la portada principal de la catedral de Tarragona, obra d’un escultor del taller del mestre Bartomeu El 1277 l’arquebisbe Bernat d’Olivella encarregà al mestre Bartomeu l’acabament d’aquesta portada Enciclopèdia Catalana – GSerra Tot i…
Enuresi i encopresi en la infància
Es denomina enuresi l’emissió involuntària d’orina que es produeix de forma reiterada a una edat en què normalment es controla la micció voluntàriament L’edat en què s’assoleix per complet el control voluntari de la micció és molt variable, però en general es considera que s’ha de produir, al més tard, dins del quart o cinquè any de vida Habitualment s’empra el terme enuresi, sense especificar, per a referir-se a l’ enuresi nocturna , és a dir, la que es presenta només durant el son nocturn, perquè és la més freqüent L’ encopresi consisteix en l’evacuació involuntària d’excrements no causada…
Triquinosi
Patologia humana
Definició La triquinosi és una malaltia d’origen parasitari deguda a un cuc petit anomenat Trichinella spiralis , habitual en alguns animals —especialment els porcs—, que pel consum de carn poc cuita es pot transmetre a l’ésser humà i generar un trastorn greu o, de vegades, originar complicacions importants Causes La Trichinella spiralis és un cuc petit que pertany al grup dels nematodes Els adults tenen entre 1 mm i 4 mm de longitud L’ hàbitat natural del paràsit és l’organisme de diversos animals, sobretot porcs, senglars i ocasionalment rates, tot i que també pot parasitar l’organisme humà…
Hidramni
Patologia humana
Definició És anomenada hidramni , o polihidramni , una complicació de l’embaràs caracteritzada per l’acumulació excessiva de líquid amniòtic, que en total ultrapassa els dos litres, la qual cosa origina un augment de volum de l’úter i pot alterar el curs de l’embaràs i el part Freqüència i causes L’hidramni és un trastorn relativament freqüent que segons les estadístiques es produeix aproximadament en 1 de cada 62 embarassos que arriben al final Tanmateix, però, la majoria dels casos són lleus i no ocasionen trastorns, de manera que passen desapercebuts Tan sols originen…
El nas
Anatomia humana
El nas és l’estructura de l’aparell respiratori que es troba en contacte directe amb l’exterior, la qual cosa fa que constitueixi la via natural d’accés de l’aire cap a l’interior de l’organisme Exteriorment, forma una estructura prominent al bell mig de la cara la piràmide nasal a l’interior hi ha les cavitats per on circula l’aire les fosses nasals La piràmide nasal forma una prominència en la línia mitjana de la cara, des de més amunt del llavi superior fins a la unió dels arcs ossis que formen el sostre de l’òrbita ocular Té dues cares laterals que pugen obliquament per ambdós costats de…