Resultats de la cerca
Es mostren 25782 resultats
Gamba roja pintada
Al territori estudiat, la gamba roja pintada és un migrador regular no gens escás, però d’una abundància variable segons els anys i les localitats Hiverna principalment a l’àrea nord-tropical d’Àfrica i Àsia i té, a més, una zona d’hivernada marginal a la conca Mediterrània i al S d’Europa, per la qual cosa es presenta en petites quantitats en algunes localitats de Catalunya, el País Valencià i les Balears Aquesta espècie migra realitzant llargues volades, desplaçant-se d’unes àrees de repòs i alimentació a d’altres, sense detenir-se pel camí, per la qual cosa la importància del flux que es…
Becadell comú
Grup de becadells comuns Gallinago gallinago al delta de l’Ebre Alt de 24-26 cm, aquesta espècie fa de bon identificar a causa del seu bec, recte i llarguíssim, amb el qual sondeja els fangs en cerca d’aliment viu És una peça de caça molt apreciada, tant pel seu valor culinari com pel repte cinegètic que representa abatre’l, car té un vol molt ràpid i ziga-zaguejant Xavier Ferrer El becadell comú és una espècie abundant durant la migració, i a l’hivern, per tot el territori estudiat Com a hivernant sembla més freqüent a Catalunya, en alguns indrets del País Valencià i a l’illa de Menorca S’…
Pela-roques
El pela-roques Tichodroma muraria és un ocell de conducta sorprenent, que s’enfila, caminant i batent constantment les ales, per les parets verticals de pedra dels penya-segats, i fins i tot, pels campanars dels pobles de muntanya, mentre cerca insectes i aranyes que treu hàbilment, amb el bec, de dins dels forats És petit de 14 a 17 cm i es distingeix pels colors vermell i gris pissarra, que no comparteix amb cap altre ocell Té un vol sobtat, que sol comparar-se al de les papallones Marisa Bendala Ocell principalment sedentari i escàs a zones dels Prepirineus i els Pirineus catalans,…
Boscarla de canyar
La boscarla de canyar Acrocephalus scirpaceus participa de les mateixes característiques que la resta dels sílvids d’hàbits palustres, cosa que en dificulta la identificació De mida petita no sobrepassa els 13 cm, el seu plomatge és de colors indefinits, brunenc pel dors, blanquinós pel davant i mancat de dibuixos ratllats Com la resta de boscarles, desplega tota la seva activitat als canyissars i hi fa el niu, penjat i amagat entre les tiges Xavier Ferrer Aquesta espècie és estival i nidificadora a tots els territoris que constitueixen els Països Catalans, a excepció d’Andorra d’on, per…
Pardal de bardissa
El pardal de bardissa Prunella modularis té la mida d’un pardal i el plomatge predominantment de color gris pissarra, bé que al dors és brunenc El bec és llarg i fi, de color fosc Sol veure’s, solitari, a les bardisses i les mates baixes, com l’exemplar de la fotografia, feta a Núria Jordi Vidal El pardal de bardissa és nidificador abundant a Andorra, la Catalunya humida i la zona montana de la Catalunya Nord També se’l pot trobar a barrancs frescals i humits de les parts altes dels ports de Beseit, i potser estigui també en algun punt del Maestrat i Penyagolosa És…
Cargolet
El cargolet Troglodytes troglodytes és un ocell de bardissa activíssim, de cos rodó i plomatge bru del mantell i més clar del dessota, però característic sobretot per les seves petites dimensions no sobrepassa els 9,5 cm i per la posició dreta de la cua Sol veure’s saltant pels branquillons de mates baixes, sovint als jardins Oriol Alamany El cargolet és sedentari i nidificador als Països Catalans, amb presència, a més, d’hivernants nord-europeus A la Catalunya Nord és present entre els 100 i els 2000 m, però només és comú a altituds mitjanes A Andorra, la Catalunya…
Siboc
El siboc Caprimulgus ruficollis és molt semblant, en aspecte i costums, a l’enganyapastors, bé que és una mica més gros, car ateny 30 cm, tot ell és de tons no tan foscos, i presenta un collar rogenc i una gola blanquinosa, no patents a la fotografia, que correspon a un exemplar de Sarroca de Segre Segrià, ben aclofat al seu niu hom constata netament ei camuflatge de la seva coloració De fet, al camp, el caràcter principal per a distingir-lo de l’enganyapastors és la veu Anna Motis Als Països Catalans el siboc presenta el mateix estatus que la seva espècie bessona, l’…
Duc
Àrea de nidificació del duc Bubo bubo als Països Catalans Maber, original dels autors El duc, el rapinyaire nocturn més gran d’Europa, és ben representat als Països Catalans La seva presència és comuna a la Catalunya Nord, especialment a les serres litorals o prelitorals A Catalunya es troba arreu, a excepció de la Depressió de l’Ebre i una bona part dels alts Pirineus axials A les Illes és accidental i, en canvi, és comú al País Valencià Eminentment sedentari, el duc ocupa un mateix territori durant tot l’any El seu hàbitat preferit són les cingleres, des dels…
Corriol petit
El corriol petit Charadrius dubius és un actiu trescador de sorrals i codolars, en llocs aigualosos Es tracta d’un ocell menut entorn de 15 cm, ben marró del mantell i de pit i amb un collar negre, com s’aprecia en aquest exemplar del Salobrar de Campos Mallorca Jordi Muntaner Malgrat la manca d’informació sobre la totalitat de la població nidificadora als Països Catalans, pot estimar-se que la componen un mínim de 250 a 300 parelles reproductores, distribuïdes de la manera següent 70-80 al Rosselló i el Vallespir, 100-130 a Catalunya i al voltant de 40-50 a les Illes, a més de…
Perdiu de mar
Perdiu de mar Glaerola pratincola ajocada al seu niu de cirialeres als arenys del delta de l’Ebre Els tons llampants del bec i de la gorja, així com el vellutat to torrat del mantell, en contrast net amb el color blanc del carpó i la cua forcada, li confereixen un aspecte inconfusible Albert Martínez La perdiu de mar és un ocell estival, migrador escàs, però regular en tot el territori estudiat, llevat d’Andorra Antigament, havia estat més estesa, però ara només nia regularment a Catalunya i el País Valencià Hivernant excepcional al Paleàrtic, es coneix només l’observació d’un…