Resultats de la cerca
Es mostren 2869 resultats
Sant Pere de Vilarnadal (Masarac)
Art romànic
Situació Bloc de pedra esculpit que hi ha en una cantonada del mur exterior de llevant de la sagristia actual F Tur L’església de Sant Pere és la del poble de Vilarnadal, situat al sud-oest del cap del municipi, al vessant meridional i al peu del turó de l’Altrera, vora la riera de Vilarnadal, a la vall i prop d’unes fonts Mapa 220M781 Situació 31TDG962880 Hom hi pot arribar per la carretera local de Pont de Molins, que s’agafa a la carretera N-II, a Masarac JBH-JVV Història L’església de Sant Pere de Villarnatallo apareix esmentada l’any 1362 com a sufragània de la parròquia de Sant Martí de…
Santa Pellaia (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura)
Art romànic
Situació Part de ponent de la nau de l’església actual, amb un tram més estret, cobert amb volta de canó, el qual correspon a l’obra romànica primitiva F Tur L’església de Santa Pellaia és el temple parroquial del poble del mateix nom, de masies disperses, situat a la part occidental del terme, en un dels punts més alts de la serra de les Gavarres, a la capçalera de la conca del Daró Mapa 334M781 Situació 31TDG932411 Per anar-hi cal agafar la carretera de la Bisbal d’Empordà a Caçà de la Selva, que travessa la serra de les Gavarres Just al punt on es passa la carena més alta hi ha l’església…
Construcció propera a Sant Romà de Sidillà (Foixà)
Art romànic
Situació Una vista de la cara septentrional de l’edifici A la part inferior hom pot veure dues filades d’opus spicatum J Bolòs Un centenar de metres vers tramuntana de l’església i del poblat de Sant Romà de Sidillà, enmig d’una pineda i mig colgades per la sorra, hi ha les restes d’un edifici Mapa 296M781 Situació 31TDG96577 Des del poble abandonat de Sidillà, cal anar, entre els pins, vers tramuntana, poc més de 100 m Davant nostre ja veurem les restes d’aquesta construcció Edifici D’aquest edifici podem veure tot el mur de tramuntana i una part de les parets de llevant i de ponent El mur…
Territ tres dits o de tres dits
Formació de territs tresdits Calidris alba deambulant apressadament, com és típic de l’espècie, pels sorrals costaners Destaca el to general blanquinós del seu plomatge hivernal i, sobretot, l’absència del dit posterior Arriba a atènyer els 20 cm Xavier Ferrer Als Països Catalans és un migrador regular, tant a la primavera com a la tardor al litoral del continent, i més escàs a les Illes A l’hivern és molt local i escàs, i es troba regularment només en uns pocs indrets de Catalunya i el País Valencià, tot i que també es coneixen algunes rares dades hivernals a les Balears La migració…
L’espai polar de la tundra i els deserts àrtics
Les terres hiperbòries L’àrea coberta per la tundra equival només a un 3% de la superfície total dels continents La presència de l’oceà Àrtic escapça pel nord qualsevol possible extensió més septentrional, mentre que les bandes latitudinals són menys extenses a les regions properes als pols que a les latituds més baixes la longitud de l’equador és de 40 000 km, però la dels parallels corresponents a les latituds 70°N i S només és de 13 750 km Tot plegat fa que no hi hagi gaire espai per a la tundra Els límits latitudinals de la tundra El glaç marí i les glaceres del pol nord no constitueixen…
Pere Miquel Carbonell i de Soler
Signe de Pere Miquel Carbonell i de Soler en un registre de signes autògrafs dels diversos escrivans reials
© Fototeca.cat
Filosofia
Historiografia catalana
Lingüística i sociolingüística
Historiador i humanista.
Vida i obra El 3 de març de 1458 fou nomenat notari públic pel rei Alfons IV de Catalunya-Aragó A la mort de Jaume Garcia, Joan II el nomenà arxiver de l’Arxiu Reial de Barcelona 9 de desembre de 1476 Posteriorment fou confirmat en el càrrec per Ferran II S’inicià, així, la nissaga dels Carbonell com a arxivers reials, que tingué continuïtat en el seu fill Francesc Barcelona 1461 — , coarxiver des del 1483 i arxiver en 1518-30, i en el seu net Pere Miquel coarxiver des del 1519 Des d’aquell càrrec, Pere Miquel Carbonell realitzà diversos catàlegs i inventaris Durant els conflictes urbans…
, ,
Sant Pol (la Bisbal d’Empordà)
Art romànic
Situació Vista exterior de la capçalera, amb l’absis central i el del costat de tramuntana Bé que estan mancats d’ornamentació, llueixen un bon aparell E Pablo L’església de Sant Pol ha donat nom al poblat rural de Sant Pol de la Bisbal o de les Gavarres, dins el municipi de la Bisbal, parròquia de la qual l’església de Sant Pol és sufragània Mapa 334M781 Situació 31TEG032423 Situats a la Bisbal d’Empordà, cal agafar la carretera local de Calonge Fets uns 6 km hi ha a mà esquerra, el camí que porta, uns 500 m més enllà, al petit nucli de Sant Pol, presidit per l’església La clau de l’església…
l’Ampolla

L’Ampolla, vista des del mar
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Ebre, situat a la costa, al fons del golf de Sant Jordi.
Situació i presentació El municipi de l’Ampolla, de 35,65 km 2 , es constituí a partir de la segregació del terme municipal del Perelló, segons sentència del Tribunal Suprem, aprovada el novembre del 1989 i reafirmada el febrer del 1990, després de més de cinquanta anys d’enfrontaments entre els dos municipis Ja l’any 1937 la Generalitat republicana en va decretar la segregació, que quedà abolida després de la guerra civil de 1936-39 El Perelló es manté, doncs, amb la part muntanyenca de l’anterior municipi i una estreta franja costanera, al límit amb l’Ametlla de Mar, mentre que l’Ampolla…
Castell de Montmarí (Pont de Molins)
Art romànic
Situació Un aspecte de les ruïnes del castell, erigides damunt una petita eminència del terreny N’és visible encara el mur perimetral de l’antiga construcció F Tur Les escasses restes del castell de Montmarí es troben en un tossal, prop de la riba dreta de la Muga, en un extrem del terme municipal de Pont de Molins a la divisòria amb el de Llers, a llevant del poble de les Escaules i a tramuntana de la vila de Llers Mapa 258M781 Situació 31TDG925855 Per visitar l’indret on s’aixecà el castell medieval de Montmarí cal anar a les Erugues, veïnat de masies del municipi de Llers, situat al nord d…
Castell de Marzà (Pedret i Marzà)
Art romànic
Situació Les restes del recinte murat del castell medieval de Marzà es troben integrades en el reduït nucli d’aquesta població Mapa 258M781 Situació 31TEG057847 Per arribar al poble de Marzà —cap efectiu del municipi de Pedret i Marzà— cal situar-se a la carretera C-252 de la Bisbal d’Empordà a Portbou per Figueres En el tram de construcció recent que ha escurçat el camí entre Figueres i Llançà, 2 km abans d’arribar als trencalls que menen a Garriguella i a Vilajuïga, a mà dreta surt un camí senyalitzat que porta a Marzà, poble separat uns 500 m al sud de la dita carretera També s’hi pot anar…