Resultats de la cerca

Definició L’ atelèctasi és un trastorn pulmonar que es caracteritza per l’absència d’aire als alvèols d’una zona del pulmó o de tot un pulmó, deguda generalment a una obstrucció o una compressió de les vies respiratòries que ventilen la zona afectada, que pot ésser deguda a causes molt diverses El terme collapse pulmona r es refereix, en sentit estricte, a un trastorn similar a l’atelèctasi, en què a més d’absència de ventilació o arribada d’aire als alvèols hi ha una reducció de la irrigació sanguínia a la zona pulmonar afectada sol ésser degut a la compressió d’una zona de pulmó, d’origen…

Definició És anomenada bronquièctasi la dilatació irreversible d’un bronqui, és a dir, la formació d’una bossa o sac bronquial d’una grandària i una forma variades, la paret interna de la qual es debilita i experimenta una inflamació crònica L’existència d’una bronquièctasi o de més d’una, de causa molt diversa, se sol manifestar amb tos i expectoració persistent, com també amb l’aparició de freqüents episodis d’infeccions bronco-pulmonars agudes Causes L’origen de la bronquièctasi pot ésser molt variat, ja que nombroses afeccions dels mateixos bronquis o dels teixits veïns poden originar la…

Definició S’anomena malaltia tromboembòlica un trastorn complex, comú a diverses afeccions, que es caracteritza per la formació de coàguls sanguinis, o trombes, a l’interior de l’aparell càrdio-vascular que, empesos pel corrent circulatori, s’insereixen en una artèria determinada i l’obstrueixen, amb la qual cosa es priva d’una aportació sanguínia adequada el sector que irriga el vas en qüestió La denominació de la malaltia inclou una sèrie de conceptes determinats Així, s’anomena trombe el coàgul de sang que es forma a l’interior d’un vas sanguini o del cor, i trombosi el procés de formació…

Definició La miocardiopatia dilatada és una alteració anatòmica i funcional del miocardi causada per lesions específiques del teixit miocàrdic, com ara la proliferació de fibres de teixit connectiu o fibrosi, que provoquen una minva de la força de contracció del múscul cardíac i un augment exagerat del diàmetre de les cavitats ventriculars, i que evolucionen envers una insuficiència cardíaca Quan la disminució de la força de contracció del miocardi és intensa, es redueix el volum de sang expulsat pels ventricles cap a les artèries principals en cada contracció i, al contrari, s’incrementa el…

Les malalties de l’aparell visual es poden manifestar sobretot a través dels símptomes , és a dir, alteracions subjectives que corresponen a trastorns d’un sistema sensorial, d’entre els quals destaquen la fotofòbia o rebuig de la claror, les taques visuals, la percepció d’aurèoles de colors, la visió doble, la visió borrosa o la ceguesa De vegades, però, es manifesten amb signes , és a dir, alteracions objectives que poden ésser observades per altres persones, d’entre els quals cal destacar l’envermelliment ocular Fotofòbia És anomenada fotofòbia una situació anormal d’intolerància a la…

Definició Hom anomena traumatisme medullar la destrucció, o bé l’alteració, del teixit nerviós de la medulla espinal deguda a l’acció abrupta d’una força mecànica que genera trastorns transitoris o permanents de les funcions medullars, com ara paràlisis musculars o trastorns de la sensibilitat Causes Els traumatismes medullars poden ésser causats per qualsevol força mecànica que provoqui un moviment sobtat i forçat de la columna vertebral, per l’interior de la qual hi ha la medulla espinal Aquest tipus de moviment de la columna vertebral és el que s’esdevé sovint en els accidents de trànsit…

Definició L’ esclerosi múltiple , anomenada també esclerosi en plaques o esclerosi disseminada , és una malaltia de causa no ben determinada en què s’esdevé la destrucció de les beines de mielina que cobreixen i protegeixen els axons de les neurones, i que es caracteritza per l’aparició intermitent i progressiva de nombroses lesions o plaques disseminades per diverses zones del sistema nerviós central Aquesta malaltia es pot manifestar amb una gran diversitat de símptomes neurològics com ara pèrdua de força, alteracions de la sensibilitat i de la coordinació dels moviments o dels sentits L’…

D’una banda, el collectiu fundacional –liderat, entre altres, per Josep Ferrer i Joan Armet– pretenia centrar-se en la mobilització de les classes populars, per convertir-les en el motor del nacionalisme, i vincular una concepció marxista de la nació i la revolució Les intervencions de Ferrer en el Consell Nacional del FNC de l’abril de 1966 acabaren provocant l’escissió Ferrer criticà el partit perquè considerava que actuava al marge de la realitat Per tal d’acabar amb la seva situació minoritària, a més, calia que el nacionalisme fos assumit per les classes populars Ferrer intentà fusionar…

Volia esdevenir una alternativa tant a la socialdemocràcia com a l’estalinisme, reivindicava les essències leninistes de la primera etapa de la revolució soviètica i es manifestava obertament antiestalinista i crític amb el trotskisme Defensava un programa polític que definia el caràcter democraticosocialista de la revolució encapçalada per la classe obrera, l’enfortiment de les aliances obreres, com a front únic de la classe treballadora, i l’autodeterminació nacional, que s’havia de concretar en una Unió de Repúbliques Socialistes d’Ibèria Els dirigents més importants, a més de Joaquim…

Evolució històrica Per comprendre la formació i les característiques d’IC, que no pot ser definida exactament com un partit, cal tenir en compte dos factors D’una banda, la crisi experimentada pel Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC a partir de 1981, que donà lloc a l’escissió del Partit dels Comunistes de Catalunya PCC i a una profunda davallada electoral, així com, en menor mesura, al trencament del collectiu Nacionalistes d’Esquerra NE el 1984 El segon factor té el seu origen en la campanya d’opinió que precedí la convocatòria del referèndum sobre el manteniment d’Espanya en l’…