Resultats de la cerca

La diagnosi de les malalties infeccioses s’efectua bàsicament esbrinant els antecedents personals de la persona que n’és afectada —que poden posar de manifest el contacte previ del pacient amb la font d’infecció—, valorant les característiques dels símptomes i els signes clínics, com ara l’estat general, la temperatura corporal, la localització de la inflamació, i comprovant si hi ha erupcions cutànies Això no obstant, quan aquests procediments senzills no són prou clars, com sol passar quan els processos infecciosos no són gaire característics, hom sollicita diverses proves diagnòstiques…

Es denominen dermatoglifs els patrons o tipus de distribució dels solcs de la pell del palmell i els dits de la mà i de la planta del peu L’estudi dels dermatoglifs consisteix a analitzar els dibuixos característics que resulten de la impressió d’aquests solcs sobre una superfície, segons la disposició de les crestes cutànies i els solcs de flexió de la pell Aquests trets es desenvolupen cap al tercer mes de vida intrauterina i són determinats per factors genètics que segueixen un patró d’herència poligènica Els dermatoglifs són irrepetibles i específics de cada individu, per la qual cosa el…

El cicle vital dels virus comprèn esquemàticament dues fases una fase extracellular, en què el microorganisme roman pràcticament inalterable i conserva la propietat d’infectar o penetrar en una cèllula viva, i una fase intracellular, en què el virus penetra a l’interior d’una cèllula viva i experimenta una sèrie de modificacions que li permeten de desenvolupar-se i reproduir-se Quan els nous virus ja han madurat, poden sortir de la cèllula i iniciar novament el cicle vital que els correspon El virus madur, en la manera com es troba en la seva fase extracellular o després d’haver madurat a l’…

La torsió testicular és un trastorn caracteritzat per la rotació del testicle sobre el seu eix vertical, que origina una rotació del cordó espermàtic sobre si mateix, a conseqüència de la qual s’obstrueixen els vasos sanguinis que irriguen el testicle Aquesta alteració es produeix generalment per una contracció sobtada del múscul cremàster que envolta el cordó espermàtic, és a dir, el conducte cilíndric constituït pel conducte deferent, els nervis i els vasos sanguinis del testicle, que travessen units el conducte inguinal Aquesta contracció muscular es pot produir de manera espontània, per…

Són anomenades tumor benigne o pòlip d’intestí gros un grup de cèllules que es reprodueixen ràpidament i originen la formació d’una massa anormal En la majoria dels casos, aquests tumors es desenvolupen lentament i passen desapercebuts durant molts anys perquè es mantenen asimptomàtics, o bé simplement originen lleus pèrdues de sang que són evacuades amb les matèries fecals Hi ha persones que pateixen de diverses alteracions genètiques que es transmeten hereditàriament i que es manifesten amb l’aparició d’un nombre molt elevat de tumors a l’intestí gros durant la infantesa En la majoria d’…

La síndrome de l’intestí irritable, anomenat també còlon irritable, és un trastorn molt freqüent caracterizat per una alteració en el ritme amb què es contreuen les vísceres del tub digestiu i ocasiónat per una resposta inadequada, per part del sistema nerviós autònom, a les situacions de tensió emocional La malaltia se sol presentar abans de trenta anys d’edat i es manifesta bàsicament amb dolor abdominal, restrenyiment, diarrea, i pesadesa abdominal després dels àpats, que tendeixen a aparèixer periòdicament al llarg de gairebé tota la vida Aquest trastorn no és degut a cap lesió o…

L’ eosinofília pulmonar idiopàtica és una malaltia de causa desconeguda que es caracteritza per la formació de zones de condensació als pulmons que es desenvolupen i desapareixen en diverses zones pulmonars, i per un augment del nombre de leucòcits eosinòfils en la sang Per bé que no se’n coneix la causa, probablement es desenvolupa per un mecanisme allèrgic, ja que es presenten alteracions semblants en altres trastorns de causa allèrgica, com l’aspergillosi bronco-pulmonar o les infestacions degudes a paràsits, especialment les degudes a helmints com l’ Ascaris lumbricoides Aquesta malaltia…

Reben el nom de mielodisplàsies o displàsies medullars un grup d’alteracions hematològiques caracteritzades per la funció anormal d’una part de les cèllules hematopoètiques medullars Aquest tipus d’alteracions són anomenades també anèmia refractària , i fa referència a una de les seves conseqüències principals, l’anèmia, i al fet que no respon als tractaments emprats en les anèmies d’altres orígens L’origen de les mielodisplàsies encara no s’ha pogut establir amb claredat, bé que solen ésser degudes a defectes genètics hereditaris Simplificada-ment, se sap que una part de la població cellular…

L’ esplenomegàlia consisteix en l’augment de la grandària de la melsa Hi ha persones que tenen la melsa més gran del que és habitual, sense que hi hagi cap trastorn que ho justifiqui En la gran majoria dels casos, però, l’esplenomegàlia constitueix una manifestació de diversos trastorns que la poden originar, especialment alteracions hematològiques L’augment de la grandària de la melsa pot ésser degut a diversos trastorns no hematologies com ara cirrosi hepàtica, mononucleosi infecciosa o paludisme Entre les malalties de la sang que poden causar esplenomegàlia cal destacar les anèmies…

Hom pot identificar les persones afectades per discapacitat intellectual a partir de proves o tests , en els quals un resultat inferior a una puntuació determinada s’interpreta com una limitació de les facultats intellectuals També s'utilitzen anàlisis clíniques per a identificar alteracions genètiques o metabòliques, que sovint poden estar associades amb discapacitat intellectual, la qual pot variar de lleu a profunda Per a determinar-ne  l’existència i el grau, es tenen en compte, bàsicament, les habilitats cognitives llenguatge, càlcul numèric, percepció espaciotemporal, abstracció i…