Eosinofília pulmonar idiopàtica

L’eosinofília pulmonar idiopàtica és una malaltia de causa desconeguda que es caracteritza per la formació de zones de condensació als pulmons que es desenvolupen i desapareixen en diverses zones pulmonars, i per un augment del nombre de leucòcits eosinòfils en la sang. Per bé que no se’n coneix la causa, probablement es desenvolupa per un mecanisme al·lèrgic, ja que es presenten alteracions semblants en altres trastorns de causa al·lèrgica, com l’aspergil·losi bronco-pulmonar o les infestacions degudes a paràsits, especialment les degudes a helmints com l’Ascaris lumbricoides.

Aquesta malaltia provoca trastorns de diversa gravetat segons l’extensió de les condensacions pulmonars. En els casos més lleus, fins i tot és possible que no hi hagi símptomes i la malaltia sigui descoberta casualment en efectuar una revisió mèdica rutinària. Quan les infiltracions pulmonars es troben esteses originen fins i tot dispnea, que sol causar un augment de la freqüència respiratòria. En general es presenten més símptomes generals com febre, sudació de predomini nocturn, prostració general i pèrdua de pes.

La diagnosi s’estableix amb radiografies de tòrax, on s’observen alteracions típiques que consisteixen en zones de condensació en la perifèria dels pulmons, que es poden formar i desaparèixer canviant de localització. L’anàlisi de sang, a partir de la qual es determina l’increment del nivell de leucòcits del tipus eosinòfil, corrobora la diagnosi. A més, s’efectuen altres proves per a descartar la possibilitat que el trastorn sigui degut a una altra malaltia.

Si hom arriba a establir que no hi ha cap causa que expliqui les alteracions pulmonars, s’instaura un tractament amb corticoides, de manera que l’alteració millora al cap de pocs dies. Tanmateix, però, en molts casos es presenten recaigudes que obliguen a repetir el tractament o bé a administrar regularment petites dosis de corticoides per tal d’evitar la reaparició del trastorn.