Resultats de la cerca

L’AIE del Penedès i la Conca d’Òdena, celebrada a Martorell el 1950 i l’AIE de les comarques catalanes, a Santes Creus el 1953, foren la primera i la segona trobades d’estudiosos d’aquesta sèrie Fins el 2000 se n’han fet 43 L’AIE és una reunió científica d’estudiosos que té lloc de manera itinerant per tot Catalunya, amb incursions esporàdiques en indrets de parla catalana, com Perpinyà 1971, la parròquia andorrana d’Encamp 1993 i Morella 1996 La primera assemblea 1950 fou impulsada per Joan Mercader i Riba, d’Igualada, i Josep Iglésies i Fort, de Reus, i per un bon nombre de collaboradors…

No queda cap resta del castell de Montclar, malgrat que encara hom dona el nom de “El Castell” a una casa que hi ha a la plaça del poble, davant l’església, i que conserva un caire senyorívol aquesta devia ser la ubicació del castell, car és el lloc més elevat del municipi, que actua com a centre i estratègicament és el més apte per a la localització d’una plaça forta La pimera referència sobre el lloc de Montclar la trobem en un document del fons de Serrateix, conservat a l’Arxiu de Solsona i datat el dia 4 dels idus de maig de l’any 1074 en ell podem llegir que Guillem Ermemir ven al…

Els més antics daten del selge X, però foren abundants durant els segles XII i XIII, i arribaren fins a l’època moderna La possibilitat que els documents originals es poguessin deteriorar o perdre impulsà a fer-ne aquestes còpies –normalment en còdexs, però també en rotlles–, a vegades no d’una manera íntegra sinó també en forma de resums Aquestes còpies eren destinades a l’ús intern i a la seva consulta, però especialment a l’administració dels béns propis El valor històric dels cartularis consisteix en el fet que proporcionen una sèrie homogènia de documents i són d’un gran valor per a l’…

Desenvolupament enciclopèdic De fet, durant el període romàntic, és a dir, els anys vint, trenta i el començament dels quaranta del segle XIX, la producció historiogràfica pròpia fou molt escassa i l’específicament romàntica, pràcticament inexistent Només es publicaren traduccions, novelles i drames històrics, i poesia d’exaltació patriòtica, mentre que la majoria de treballs erudits romangueren inèdits fins a la restauració de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Les obres considerades paradigmàtiques del romanticisme historiogràfic a Catalunya són els treballs sobre el patrimoni…

Situació Interior de les ruïnes de la conca absidal, ple d’enderrocs dels seus murs Arxiu Gavín El despoblat de Fornons es localitza al sud-oest de Biasques, a l’altra banda del barranc, en uns replans situats al peu del tossal del Cis Les ruïnes de l’església es troben un xic amagades pels arbres, però destaquen damunt el monticle Mapa 32-10 213 Situació 31TCG001902 L’itinerari per a arribar al lloc parteix del km 20 de la carretera de l’Isàvena, on hi ha el brancal indicat que mena a Biasques d’Ovarra Des d’aquesta caseria surt un camí que creua el barranc i en la direcció esmentada porta a…

Vida Estudià música a Castelló de la Plana amb el cèlebre guitarrista popular Manuel González, conegut amb el nom de Cec de la Marina , i, més tard, després d’una breu estada a Barcelona, piano amb Eugeni Ruiz, el Cego Ruiz  Posteriorment es traslladà a València, on intentà subsistir com a guitarrista Gràcies a la protecció del comte de Parcent anà a Madrid, on estudià harmonia i piano al conservatori 1874-75 amb Miquel Galiana i Rafael Hernando S’havia proposat deixar la guitarra i dedicar-se a l’estudi del piano, però la bona acollida que tingueren a la capital madrilenya els seus concerts…

Té l’origen en un projecte del 1921, quan la Comissió Municipal de Cultura acceptà la donació oferta per un grup de prohoms barcelonins, per a endegar un nou Museu del Teatre, la Música i la Dansa , una collecció posteriorment engrandida amb una important collecció d’instruments musicals antics 1932, per a formar el Museu d'Instruments de Música situat al Palauet Albéniz L’adveniment de la Guerra Civil Espanyola aturà el projecte, i no fou fins el 1946 que Barcelona pogué veure el naixement del Museu de la Música installat als locals del Conservatori Superior Municipal de Música, al carrer…

Cursà estudis a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, primer dins dels ensenyaments menors, en pintura decorativa 1889-93, i posteriorment en els estudis superiors de pintura, escultura i gravat 1895-97 A l’escola fou deixeble de l’escultor Manuel Fuxà i Leal, i coincidí amb Pablo Ruiz Picasso, amb qui compartí taller Cap a vint anys continuà la seva formació artística a París, on començà a realitzar figures de caràcter naturalista, especialment de personatges del món de la cultura que començaven a ésser reconeguts, i participà al Saló oficial 1901-03 i 1905-08, amb menció honorifica el 1906…

Consta de vuitanta-tres poemes que s’estructuren en cinc parts “Les nits”, la primera secció del llibre, inclou deu poemes que pretenen descriure l’experiència del poeta davant la nit Hi copsa el batec de la vida, però s’adona que és incapaç d’interpretar-la i desxifrar el sentit de l’existència Les reflexions emanen en forma d’interrogació retòrica La secció “Els arbres”, amb set poemes, parteix de l’arbre com a element comú que unifica diferents paisatges El poeta l’humanitza i el converteix en dipositari de les virtuts que sovint manquen als homes “Les estampes”, constituïda per quaranta-…

El mot seca, procedent possiblement del mot àrab “ sikka ”, fou utilitzat a l’àrea mediterrània a partir dels segles XIII i XIV per a designar l’activitat i l’organització monetària, així com l’edifici que acollia aquestes funcions L’aparició del terme a Itàlia i Catalunya ha portat a considerar com a origen del seu ús les grans seques industrials de Sicília, mentre que a França el terme podria haver-se introduït a través de la seca de Perpinyà En altres indrets d’Occident, com l’àrea anglosaxona o fins i tot dins el territori peninsular d’àmbit castellà, el terme o no era utilitzat o fou…