Resultats de la cerca

Vida i obra Fill de família de tradició catalana, el 1960 es traslladà a Perpinyà, on regentà la Llibreria Catalana fins el 1976 Promotor d’activitats catalanes al Rosselló president del GREC i director de la revista  Sant Joan i Barres , donà a conèixer els problemes de la cultura catalana a França amb les seves collaboracions a Les Lettres Françaises i amb els números especials de la revista Europe del 1958, 1967 i 1971 S’inicià com a poeta la dècada de 1940 a la revista La Tramontane , de Carles Bauby, durant l’ocupació alemanya, mentre combatia a la resistència La seva poesia —amb un…

De formació autodidàctica, dugué a terme una tasca investigadora molt important tant a Mallorca com a Menorca A ell es deuen nombrosos descobriments de gravats rupestres, dòlmens, taules i altres troballes prehistòriques Aquesta copiosa activitat d’investigació històrica i divulgació cultural ha fet que rebés un gran nombre de guardons, com el premi Jaume I 1958 per l’estudi Els monuments megalítics a l’illa de Menorca , el premi Josep Maria Quadrado, dels premis Ciutat de Palma 1960, per La cultura de los talaiots Contribución a su conocimiento , el premi honorífic dels Ciutat de Palma 1963…

Vida Fill del tinent coronel Josep Guarner i nebot del coronel Vicenç Guarner, republicans que hagueren d’exiliar-se a Mèxic, estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona És considerat el millor crític de cinema que ha tingut mai l’Estat espanyol Aviat s’interessà pel fet cinematogràfic a través d’una activitat militant en cineclubs com el Monterols També començà a publicar en revistes com "Film Ideal", amb textos que han deixat empremta com ara Las gafas de Parménides Algunas reflexiones acerca de la crítica y su ejercicio 1962 "Documentos Cinematográficos", de la qual fou un…

Vida Llicenciat en farmàcia, desenvolupà la seva passió pel cinema com a intèrpret, doblador, crític, cineclubista i historiador S’inicià a Radio Juventud de Barcelona el 1952 amb el seu amic Esteve Bassols i Montserrat 1923 – 1986 L’any següent ambdós passaren a EAJ15 Radio España, amb el programa "Café de la tarde", que dirigia Joaquín Soler Serrano, i el 1954 entraren a Radio Nacional de España En aquesta emissora dirigiren l’espai radiofònic "Cine Fórum" 1950-70, i el 1956 ambdós crearen els Premis Sant Jordi de Cinematografia, de RNE El 1991 la direcció de RNE a Catalunya li atorgà un…

La indústria surera catalana es concentra a les comarques de l’Empordà, la Selva i el Gironès, al voltant dels boscos d’alzina surera Però la producció catalana de suro serà molt aviat insuficient i se n’haurà d’importar d’altres zones de l’estat —Andalusia i Extremadura— o de l’estranger —Portugal, el Marroc i Algèria— La principal aplicació del suro era la fabricació de taps Uns taps que es destinaven a ampolles de vi, xampany, cervesa o licors i que tenien com a principals clients els productors d’aquestes begudes alcohòliques França, Alemanya, la Gran Bretanya, el mateix estat espanyol,…

Relació de personatges destacats de l'any 2011 Cada biografia disposa d'un enllaç a l'article corresponent de la Gran Enciclopèdia Catalana Ai Weiwei L’artista i activista pels drets humans xinès Ai Weiwei va ser notícia internacional pel seu arrest, la campanya internacional generada a causa d’això i el seu posterior alliberament Salvador Alemany i Mas L’any 2011, l’economista Salvador Alemany va deixar la presidència del Cercle d’Economia i va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi Salvador Alemany © Generalitat de Catalunya Sebastià Alzamora i Martín L’escriptor mallorquí va ser…

Rosalía va guanyar dos premis Grammy llatins per Malamente © Arx Joan Margarit / Berta Tiana Fotografia L’etern debat sobre on comencen i on acaben la cultura catalana i la cultura espanyola que es produeixen a Catalunya es va tornar a produir aquest 2018 arran de l’èxit internacional de Rosalia Vila, coneguda artísticament com a Rosalía, guanyadora de dos premis Grammy llatins el 16 de novembre Si bé la polèmica no va arribar als nivells del 2007, quan la cultura catalana va ser la convidada d’honor a la Fira del Llibre de Frankfurt, sí que va haver-hi un cert debat sobre si el seu estil…

Vida Llicenciat en història de l’art per la Universitat de Barcelona 1975, treballà d’actor teatral i d’illuminador en muntatges de Ricard Salvat, Víctor García i Pere Planella, alhora que s’inicià en el cinema com a realitzador de curts Anta 3 , 1973 i exercint d’actor secundari i de secretari de rodatge en films professionals Després de dirigir els curtmetratges  Anta mujer 1975, Al Mayurka 1976-79 i Laberint 1979, premi Sant Jordi de Cinematografia 1980 al millor curt espanyol, feu de director artístic en diversos films, entre els quals hi ha La plaça del Diamant 1981-82, Francesc Betriu…

Considerat un dels millors jugadors de la història del futbol, es formà a l’Ajax d’Amsterdam, amb el qual es convertí aviat en l’home més important i la peça fonamental de la selecció holandesa Jugador de mig camp, sobresortí per la seva visió de joc i una tècnica excellent Amb l’Ajax guanyà sis lligues 1966, 1967, 1968, 1970, 1972, 1973 i quatre copes 1967, 1970, 1971, 1972, la Copa d’Europa 1971, 1972 i 1973, la Copa Intercontinental 1972 i la Supercopa de la UEFA 1972, 1973 El 1973 fitxà pel Futbol Club Barcelona , amb el qual guanyà el campionat de Lliga el 1974, any que fou proclamat…

De família jueva, cresqué a París, on estudià dret i posteriorment filosofia a la Sorbona El 1931 obtingué l’ agrégation plaça de professor per oposició de filosofia Després de dos anys de docència a l’ensenyament secundari, el 1935 anà al Brasil com a membre d’una missió universitària francesa, i fou professor a la Universitat de São Paulo 1935-1938 Durant aquesta estada, organitzà i participà en diverses expedicions etnogràfiques al Mato Grosso i l’Amazònia, en les quals entrà en contacte amb diverses ètnies ameríndies que tingueren una importància decisiva en la seva formació i les seves…