Resultats de la cerca
Es mostren 322 resultats
Herbera Films

Els germans Herbera, Joan (esquerra) i Albert (dreta), durant la celebració del 5è aniversari d’Herbera Films (1980)
© Arx. Família Herbera
Cinematografia
Distribuïdora fundada a Barcelona el 1975 pels germans Albert i Joan Herbera i Vernet.
El més gran dels germans, Albert Barcelona, 1915 - 3 de setembre de 1993, entrà en contacte amb el negoci el 1931 mitjançant Joan Arajol, titular de la distribuïdora Exclusivas Arajol Amb ell muntà sessions cinematogràfiques pels pobles de Catalunya i Aragó, i cap al 1933 començà a dedicar-se a la distribució Fou president de la Germandat del Cinema durant molts anys Per la seva part, Joan Barcelona, 26 de gener de 1920 - 5 de juliol de 2007 s’inicià en la importació i el lloguer de films a Cire Els germans crearen la seva firma després de treballar des del 1957 a la distribuïdora Cire Films…
La torna
Cinematografia
Pel·lícula del 1978; ficció de 105 min., dirigida per Francesc Bellmunt i Moreno [dir. tèc.], Albert Boadella i Oncins [dir. art.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Collectiu de Cinema de l’Assemblea per la Llibertat d’Expressió ARGUMENT La peça teatral homònima d’Els Joglars FOTOGRAFIA Tomàs Pladevall blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Els Joglars MUNTATGE Anastasi Rinos, Amat Carreras, Marisa Aguinaga SO Joan Maria Quilis INTERPRETACIÓ Els Joglars Miriam de Maetzu, Ferran Rañé, Gabriel Renom, Andreu Solsona i Arnau Vilardebó Sinopsi L’obra mostra el periple vital del delinqüent polonès Heinz Txez, executat a Tarragona el 2 de març de 1974, el mateix dia que ho fou Salvador Puig Antich a Barcelona S’explica la…
Miguel de Miguel y Grúas-Solano
Cinematografia
Distribuïdor i exhibidor.
Vida El 1914 s’inicià en el negoci de la distribució a Madrid com a representant de la Central Cinematogràfica de Barcelona Es traslladà aquell mateix any a Barcelona per fer-se càrrec del material de Manuel Trejo de Cos, firma que tancà les oficines barcelonines el 1915 Tot seguit s’associà amb Joaquim Guàrdia, distribuïdor de la London Film i la Famous Players Film Company, i, fruit d’aquesta associació, nasqué la Compañía Cinematográfica Española Miguel y Guàrdia, S en C Aviat el soci abandonà la societat i M Miguel continuà el negoci El 1917 ja donà a conèixer films de marques diverses…
Antoni Martra i Badia
Cinematografia
Empresari exhibidor, comerciant i cineasta amateur.
Vida Juntament amb el seu fill Antoni Martra i Nolla Reus 1905 – 1970, és un exemple únic a les terres de Tarragona, i la seva història correspon a l’inici de la fotografia i el cinema Després de treballar en uns laboratoris farmacèutics, muntà una adrogueria i es convertí en un dels pioners de la fotografia local El 1902 fou nomenat representant de la revista "La Fotografía Pràctica" Aquesta gran afició el portà al cinema i el 1906 fundà amb Tomàs Codina la sala Reus, el primer local estable de la ciutat Al principi de la dècada del 1910, la sala quedà a les mans del soci, i Martra es dedicà…
Les mantellines dels Volart
Marca de Casimir Volart 1899 Casimir Volart desenvoluparà una fàbrica de blondes que el seu fill Ramon més tard mecanitzarà La mantellina és una peça fina que porten les dones per cobrir-se el cap Són blondes de fil de seda, si són de qualitat Al final del segle XX se’n veuen molt poques, però des del segle XVII fins a la meitat d’aquest era una peça absolutament ordinària i de gran consum El 1857 es constituí a Barcelona la societat Campmany i Volart, formada per Ramon Campmany i Casimir Volart, que es dedicà a confeccionar-ne artesanalment Com els dos fabricants de…
dispositiu de muntatge artificial
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic que es munta directament sobre la superfície de la placa de circuit imprès i no és necessari fer forats a la placa per a poder-lo soldar
Aquest tipus de components són molt més petits que els components de soldadura convencional, fet que afavoreix la miniaturització dels aparells que els incorporen, i això comporta una major dificultat per a treballar-hi Els components SMD es deterioren més ràpidament amb l’escalfament del soldador i a vegades requereixen tècniques especials de soldadura
clau
Militar
Peça o conjunt de peces que servia per a disparar les armes de foc antigues, equivalent al mecanisme disparador de les armes modernes, anomenat, generalment, pany
.
Segons llur evolució tècnica i històrica, hi ha diverses menes de claus La clau de serpentí , mecanisme amb què es perfeccionaren els arcabussos i mosquets, a partir del 1523, i que permetia d’atansar la metxa, amb precisió i rapidesa, a la cassoleta encebada de pólvora consisteix en una barreta de ferro en forma de S que travessa la caixa de l’arma en sentit vertical, i en el seu extrem superior subjecta la metxa, mentre que l’inferior serveix de gallet La clau de roda , inventada l’any 1517 per Kiefus, rellotger de Nuremberg, i que substitueix la metxa per una pedra foguera…
Federico G. Larraya
Cinematografia
Director de fotografia.
Vida Fill del crític Tomás G Larraya i germà d’ Aurelio , estudià dibuix, pintura i escultura a l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona S’inicià com a auxiliar de muntatge amb Francesc Marín en Julieta y Romeo 1940, Josep Maria Castellví A partir del 1942 s’incorporà a No-Do i un any després ja treballà com a segon operador en Don Joan de Serrallonga Don Juan de Serrallonga , 1948, Ricard Gascon El 1949 muntà amb l’operador Ricard Albiñana un laboratori fotogràfic i l’any següent dirigí la fotografia d’ El señorito Octavio Jerónimo Mihura amb Georges Perinal i en solitari la d’ El…
Montserrat Julió i Nonell
Cinematografia
Actriu.
Vida Marxà amb els pares cap a l’exili i embarcaren a l’estiu del 1939 en el vaixell "Winnipeg" ple de republicans cap a Santiago de Xile Allà estudià tres anys art dramàtic i direcció escènica a la Universitat Catòlica Tot seguit s’integrà en els ambients teatrals i actuà en força elencs de la capital, fins a tornar definitivament a Catalunya el 1955 Aquí collaborà amb l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, en què interpretà i dirigí diverses peces Alhora, debutà en el cinema a La cárcel de cristal 1956, Juli Coll Cumbres luminosas 1957, Juan José Fogués Sendas marcadas i Huellas del destino…
Joan Amorós i Andreu
Cinematografia
Director de fotografia.
Vida Treballà filmant escenes per al No-Do durant vint anys, des que a tretze anys començà a portar una càmera de 16 mm, i fou conegut amb el renom de Juanito, el del No-Do També filmà pel seu compte una gran quantitat de plans d’arxiu, que després serviren per a films de directors com Pere Lazaga o José María Forqué Treballà com a foquista a Escuela de Periodismo 1956, Jesús Pascual, la seva primera feina, i després entrà a TVE, acabada de crear Gràcies a Pere Portabella i Leopoldo Pomés conegué Jacinto Esteva, director del dilatat projecte Lejos de los árboles 1963-70, que fotografià…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina