Resultats de la cerca

El martinet ros Ardeola ralloides té el cos rodanxó i el coll ample, i en la seva volada sorprèn l’envergadura de les ales i la seva sobtada semblança a l’esplugabous Bubulcus ibis i el martinet blanc Egretta garzetta , amb els quals, posat a terra, no el confondríem gràcies al color del dors Noteu el color blau i negre del bec i el rosat de les potes en aquest exemplar en plomatge nupcial, del delta de l’Ebre la resta de l’any, les potes són típicament verdoses Xavier Ruiz Als Països Catalans és un ocell estival, regular però no freqüent durant la migració primaveral, i molt rar…

El durbec Coccothraustes coccothraustes ostenta un nom justificadíssim, car el seu bec, que utilitza per a trencar nous i altres fruits de clofolla dura, en efecte, és singularment robust i gros És el més gran dels fringíllids ateny 18 cm L’exemplar fotografiat procedeix del Montseny Vallès Oriental Joaquim Reberter És un reproductor molt rar als Països Catalans hi ha tan sols algunes dades de cria a la Vall d’Aran, tots dos Pallars, el Solsonès, les Alberes, i alguna dada antiga de l’interior de les comarques centrals valencianes A l’hivern és un visitant escàs, si bé cada any se’n pot…

L’oriol Oriolus oriolus és un ocell de la mida d’una merla ateny 24 cm, de cos allargassat i inconfusible pel color groc viu del plomatge que ostenten els mascles, com el de la fotografia Les femelles són més aviat verdoses i tenen el pit tacat L’oriol fa un niu ben elaborat, penjat dels arbres on viu, generalment pollancres i salzes Té un cant característic Xavier Palaus L’oriol és un ocell estival, nidificador a la major part dels Països Catalans continentals, on també s’observen migradors d’altres països europeus A les Illes, en canvi, només se’l veu durant els passos migratoris, d’una…

La filariosi és una parasitosi endèmica en zones tropicals i subtropicals provocada per diverses espècies d’helmints, o cucs, que s’estableixen i es reprodueixen als ganglis limfàtics de la pell, mucoses i membranes de l’organisme i que poden originar diversos quadres clínics, segons l’espècie de paràsit responsable Les filàries són uns helmints de color blanc que, en estat adult, tenen entre 2 cm i 30 cm de longitud són classificades com a nematodes perquè són cilíndriques i de sexe diferenciat El contagi es produeix quan les larves ingressen en l’organisme, generalment per la picada d’…

D’entre els túrdids, la merla roquera Monticola saxatilis , a dalt, a l’esquerra, a l’estiu, és impossible de confondre amb altres pel color brunovermellós de l’abdomen i el blau del cap, ultra una taca blanca del mantell, que no és visible a l’exemplar mascle del dibuix, i que es manté en tots els plomatges i en la femella, de color marronós, molt poc vistent Els mascles de la merla blava M solitarius , a sota, a l’esquerra, són de color blau grisós, amb la cua més fosca, i a l’hivern més fosca encara El tord comú Turdus philomelos , a dalt a la dreta es diferencia de la griva T…

D’entre els ocells terrenejants, ocells que veiem fent petites volades, en estol, als nostres camps, les cogullades es caracteritzen pel fet de tenir un plomall al cap, del mateix color terrós que la resta del plomatge La cogullada vulgar Galerida cristata , a dalt, a l’esquerra i la cogullada fosca Galerida theklae , a dalt, a la dreta es diferencien principalment pel diferent contrast entre el color del dors i el del dessota i per la intensitat del tacat del pit en vol, el dessota de les ales és ocraci en la vulgar i gris en la fosca La calàndria Melanocoripha calandra , a sota, a l’…

La garsa de mar Haematopus ostralegus és un ocell d’aiguamoll que sol veure’s a les nostres platges al bon temps, on s’alimenta principalment de molluscs, que desenterra d’entre la sorra amb el bec llarg i recte que la caracteritza La fotografia de dalt, feta a la Punta de la Banya, al delta de l’Ebre, ens en mostra una imatge típica, a la qual s’evidencia el color de les potes i el bec, i el contrast de blanc i negre del plomatge, que li ha valgut el nom de garsa, per la semblança amb aquest ocell La fotografia de baix ens en mostra un rar exemplar parcialment albí Xavier Ferrer i Anna…

Els becs de serra són ocells nedadors del grup dels anàtids, que hivernen en grups poc nombrosos als nostres estanys, especialment al llarg de la costa Volen aigües poc profundes, en les quals es cabussen per pescar De les tres espècies que podem trobar al nostre país, el bec de serra mitjà Mergus serrator , a baix a la dreta, de 58 cm de llargada màxima, és el que apareix d’una manera més regular, clarament relacionat amb ambients marins El bec de serra gros Mergus merganser , a dalt, ateny 66 cm de llargada màxima i el mascle es distingeix de l’anterior pel fet de tenir el pit…

El corb mari gros Phalacrocorax carbo és un ocell de grans dimensions 89-92 cm, de plomatge negrós i amb el coll i el bec allargats El caracteritza la taca blanca de les galtes i en els exemplars en plomatge nupcial, com el de la fotografia, les plomes blanques laterals del cos Noteu, també, la forma del bec, característica dels ocells falacrocoràcids Josep Maria Barres Tradicionalment, aquest corb marí ha estat, exclusivament, un hivernant força comú, i se’l troba al litoral dels Països Catalans Els individus són sempre de la raça continental P carbo sinensis sorprenentment, però, una…

Àrea de distribució de la serp de garriga Macroprotodon brevis als Països Catalans Les comarques més meridionals del País Valencià constitueixen el límit septentrional de l’àrea de distribució de l’espècie per la costa mediterrània de la península Ibèrica IDEM, a partir de dades dels autors La serp de garriga o serp de cogulla Macroprotodon brevis és un petit colúbrid opistòglif que pot assolir els 60 cm de llargada, bé que rarament supera els 40 cm Té el cap curt i aplanat, de color gris amb unes bandes laterals fosques que s’estenen des de les comissures de la boca fins a l’ull En el…