Resultats de la cerca
Es mostren 713 resultats
colorant

Colorants alimentaris
©
Química
Substància acolorida que, en ésser absorbida per altres materials en què es dispersa o en reaccionar-hi, els proporciona un grau determinat de coloració.
La majoria dels colorants moderns són productes orgànics de síntesi acolorits molt intensament, que donen una coloració d’una determinada permanència i solidesa, d’acord amb les exigències imposades per l’ús final a què és destinat el material que hom acoloreix L’aplicació primordial dels colorants radica en la tintura dels tèxtils també són emprats en l’acoloriment del paper, del cuir, dels plàstics, dels productes del petroli, dels aliments A causa de la varietat dels materials a tenyir, de la diversitat de les esmentades exigències i de la dels matisos de color, en el comerç hi ha molts…
disseny amb ajuda d’ordinador
Electrònica i informàtica
Sistema de disseny per a productes o instal·lacions industrials que es basa en el perfeccionament successiu d’una primera forma elemental mitjançant un sistema interactiu de natura informàtica.
Un cert nombre de formes bàsiques i totes les de les peces anteriorment dissenyades pel sistema són emmagatzemades i a disposició del dissenyador, el qual tria la forma convenient, la fa visualitzar per una pantalla gràfica o bé la fa dibuixar per un traçador i procedeix a modificar-la pas a pas fins a aconseguir que adopti la forma volguda Un sistema DAO també conegut per l’acrònim anglès CAD Computer-Aided Design és constituït per un ordinador convencional, dotat amb un sistema d’emmagatzematge de dades de gran capacitat unitats de disc dur o de cinta magnètica, i un conjunt de perifèrics…
Els insectívors: eriçons, talps i musaranyes
Dents molariformes dels insectívors A de disposició zalambdodonta, corresponents en concret a Solenodon paradoxus , i B de disposició dilambdodonta, corresponents al talp Talpa europaea Gustavo Hormiga, a partir de fonts diverses Els insectívors són el grup més antic dels euteris actuals Probablement van derivar dels eupantoteris, mamífers mesozoics de les dimensions d’una musaranya o d’un ratolí Es coneixen fòssils des del Cretaci, fa aproximadament cent milions d’anys, i de la seva línia primitiva s’originaren altres grups de mamífers placentaris, com els quiròpters i els primats En el…
Els lacèrtids: sargantanes i llangardaixos
Els lacèrtids són saures petits, que no superen els 75 cm de longitud, de cos és llarg, cap ben definit i cua proporcionalment molt llarga Les potes són sempre ben desenvolupades, amb dits generalment fins No hi ha osteoderms al cos, només al cap Presenten porus femorals a la cara interna de les cuixes, que són, probablement, glàndules relacionades amb la funció reproductora Les escates cefàliques són grosses, especialment a la part superior del cap, les dorsals del tronc són petites i granuliformes, arrodonides, mentre que les ventrals són quadrangulars i grosses, juxtaposades No presenten…
L’estrany cas dels herbívors absents
A les sabanes americanes no hi ha elefants Ni girafes, ni antílops, ni búfals, ni zebres Sorprenentment, a les sabanes americanes no hi ha cap gran herbívor, de fet Però n’hi havia hagut per tot el continent americà, del segle XIX ençà, s’han anat descobrint cada cop més restes òssies d’una megafauna sabanícola comparable a l’africana La interpretaciód’aquests ossos fou taxonòmicament correcta des que hom disposà dels principis de l’anatomia comparada,però es trigà bastant a copsar-ne el significat ecològic Primer calgué desenvolupar la noció d’extinció, una idea relativament recent que…
Santa Llogaia de Parets d’Empordà (Vilademuls)
Art romànic
Situació Església reconstruïda al segle XVIII sobre els antics murs romànics, visibles exteriorment sobretot al costat de migdia J Moner El poble de Parets d’Empordà comprèn dos nuclis minúsculs agrupats anomenats Parets de Dalt i Parets de Baix, i algunes masies disperses en terres suaument ondulades que limiten pel nord el Fluvià L’església parroquial de Santa Llogaia centra el lloc de Parets de Baix Parets de Dalt és a uns 500 m vers el nord-oest Mapa L39-12296 Situació 31TDG902687 Per arribar-hi cal seguir la carretera local de Banyoles a Bàscara on enllaça amb la N-II El veïnat de Parets…
Castell del Far (el Far d’Empordà)
Art romànic
Situació Les ruïnes del castell del Far es troben al mateix indret on hi ha l’església de Sant Martí La situació, doncs, d’aquesta fortalesa i la manera de poder-hi arribar és la mateixa que hem assenyalat per a l’església Història Al final del segle XIII hi ha notícies de l’erecció del castell del Far, però hom ignora si abans ja hi havia en aquest lloc alguna obra de fortificació, o bé una guaita Les obres del castell s’enllestiren l’any 1299, fetes pel comte Ponç V anomenat tradicionalment Ponç-Hug IV d’Empúries El comte establí una entesa amb el monestir de Sant Pere de Rodes, després del…
Castell de la Torre Lloreta (Calonge)
Art romànic
Situació Una vista de la torre, l’element més important que ha pervingut d’un castell, construït probablement al segle XIII J Bolòs Situats al cantó de tramuntana de Calonge, al costat de la riera o rierot del Tinar, al veïnat de Puigtavell, hi ha una torre de planta quadrada i un recinte de muralles, que correspon a un castell La torre fou convertida modernament en una dependència d’una casa de pagès, la qual rep el nom de Can Sixt de la Torre Avui és deshabitada i tancada Mapa 334M781 Situació 31TEG060360 Per anar-hi cal travessar Calonge, pujar cap a la part alta pel carrer Major i agafar…
Locals de riu, inundacions de tardor
La majoria dels rius mediterranis no porten aigua durant una bona part de l’any Aleshores queden reduïts a gleres seques, perfectament transitables, en les quals la vegetació terrestre creix amb normalitat Els ponts esdevenen temporalment estructures absurdes, mancades de funció en absència de l’aigua que els donava sentit Però, alhora, qualsevol poble o ciutat mediterranis propers a un riu conserva en la memòria collectiva una data coneguda com “l’any de l’aiguat”, reflectida en alguna marca sobre la paret d’un edifici que recorda el nivell assolit per les aigües En definitiva, rius sense…
Honoré de Balzac

Honoré de Balzac
© Österreichische Nationalbibliothek - Austrian National Library
Literatura francesa
Escriptor francès.
Fill d’un antic pagès de la comarca de l’Albigès que es deia Balssa cognom que convertí en Balzac i al qual el 1802 afegí la partícula ennoblidora i de la filla d’una família de mercers parisencs Residí fins a vuit anys a Tours, on el seu pare ocupava diversos càrrecs del 1807 al 1813 estudià en un internat de Vendôme, i el 1814 es traslladà a París amb tota la família Després de fracassar en el seu intent d’escriure teatre, del 1820 al 1825 publicà diverses novelles, la majoria en collaboració i totes amb pseudònim, gairebé sempre seguint la moda de la novella negra d’origen anglès d’aquesta…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina