Resultats de la cerca
Es mostren 820 resultats
Jesús Moncada i Estruga
Pintura
Literatura catalana
Escriptor, traductor i pintor.
Vida i obra Estudià magisteri a Saragossa i exercí alguns anys l’ensenyament a la seva vila natal Atret des de ben jove per la literatura i el dibuix, anà a Barcelona, on treballà en feines editorials A l’editorial Montaner i Simon coincidí amb l’escriptor Pere Calders, de qui rebé un reconegut mestratge literari La seva obra s’inicià amb els llibres de narracions Històries de la mà esquerra 1973, premi Joan Santamaria 1971, que, ampliat amb nous relats, es reedità l’any 1981 amb el títol Històries de la mà esquerra i altres narracions , prologat per Pere Calders, i amb El cafè de la granota…
,
Josep Maria Capdevila i Balanzó
Filosofia
Literatura catalana
Cristianisme
Escriptor, crític literari i filòsof.
Vida i obra Llicenciat en dret, el 1916 assistí al Seminari de Filosofia d’Eugeni d’Ors, el qual el feu entrar en els cercles culturals i periodístics barcelonins El 1919 fou nomenat, amb Joan Crexells, assistent del Seminari de Filosofia d’Eugeni d’Ors i fou un dels fundadors de la Societat Catalana de Filosofia 1923 Membre del Consell de Pedagogia de la Mancomunitat, exercí la docència en diversos centres, com les Escoles d’Arts i Oficis Collaborà a La Publicitat , La Veu de Catalunya , Quaderns de Poesia , El Fígaro Madrid, Mirador , La Nova Revista i Revista de Catalunya Dirigí la…
,
Ferran Soldevila i Zubiburu

Ferran Soldevila i Zubiburu
Historiografia catalana
Literatura catalana
Historiador i escriptor.
Vida i obra Fou una de les figures més destacades de la historiografia catalana del segle XX Es crià en un ambient familiar benestant i propici al treball intellectual El seu pare, Carles Melcior, era notari i participà regularment en la premsa de l’època i tingué una certa vocació literària Ferran s’orientà de bon principi cap a les lletres, com succeí també al seu germà Carles , que esdevingué un dels escriptors més brillants de la primera meitat del segle Estudià al Liceu Políglota i des del 1910 cursà a la Universitat de Barcelona estudis de dret que no arribà a acabar i, simultàniament,…
, ,
Sant Valentí de Salarsa (Beget)
Art romànic
Situació L’església de Sant Valentí és la titular del poble de l’antic municipi garrotxí de Beget que l’any 1969 fou incorporat al ripollès de Camprodon El temple és al sud-oest de Beget, a la vall de la riera de Salarsa, afluent de capçalera de la riera de Beget, formada per la unió del torrent del Bac Morell i la riera de Bolòs, procedents de l’antic terme de Freixenet És dalt un petit pujol, al vessant esquerre de la vall, que presideix, i en una situació privilegiada Mapa 256M781 Situació 31TDG549841 Per arribar-hi cal anar a Beget per la carretera C-151, de Ripoll a Coll d’Ares Uns 3 km…
Sant Pere de Tuïr
Art romànic
Situació Els vestigis de l’antiga església parroquial de Sant Pere es conserven a l’església parroquial actual de Santa Maria de la Victòria, situada al centre de la vila de Tuïr Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 41’ 54,6” N - Long 2° 45’ 22,8” E L’itinerari que duu a Tuïr és el mateix descrit en la monografia precedent PP Història Hom troba les primeres referències a la vila de Tuïr en el cartulari de Sant Miquel de Cuixa, monestir que havia adquirit, al segle X, propietats al lloc mitjançant diverses donacions Una d’aquestes anà a càrrec de Miró, levita, aleshores ardiaca fill del comte de…
La metàfora del Barça
Venda de productes del Barça, sd Prisma El Barça va arribar als anys de la transició política essent “més que un club” El celebrat i repetidíssim eslògan de Narcís de Carreras i Guileras, president durant els anys seixanta, va resumir amb no poc enginy literari dient-ho tot sense dir res la funció substitutòria del Barça d’aquells anys El Barça era una excusa, mig lúdica i mig èpica, per a la unió sentimental dels catalans que, durant la dictadura del general Franco, no disposaven de cap altra possibilitat d’expressió i expansió collectives En certa manera, la gent del Barça…
La formació ocupacional
Curs ocupacional organitzat per l’ajuntament de Cornellà, sd PRECSA Al llindar del segle XXI hi ha dos elements que han suposat canvis substancials en la naturalesa de la transició dels joves a la vida activa l’esclat del capitalisme informacional i la precarietat del mercat de treball L’expressió “capitalisme informacional” identifica la nova formació social del capitalisme avançat a partir d’un salt qualitatiu en el desenvolupament de les forces productives dintre del nou paradigma tecnològic de la informació, la microelectrònica i la biogenètica i la globalització de l’…
Santa Creu d’Olorda (Barcelona)
Art romànic
Situació Vista aèria de l’església, amb el casal o antiga rectoria força malmès ECSA - J Todó L’església de Santa Creu d’Olorda és situada en el coll que hi ha darrere mateix del puig d’Olorda, contrafort occidental de la serra de Collserola Mapa 36-16420 Situació 31TDF219854 S’hi pot arribar des de Sarrià, per la carretera de Vallvidrera, o des de Molins de Rei, per la carretera d’Olorda MPP Història Tot i que el terme d’Olorda és mencionat des del 986, l’església de Santa Creu d’Olorda no és documentada fins el 1032, en una deixa testamentària d’un difunt anomenat Gasalter, que s’hi volia…
La localització de la vella indústria
Les característiques de cada indústria determinaven assignacions diferents dels factors de producció capital fix, treball, primeres matèries En la indústria paperera, per exemple, el capital fix tenia un pes molt rellevant i el procés productiu imposava la concentració de la força de treball en el molí En canvi, el capital fix era molt menys decisiu en les indústries tèxtils i el cicle productiu es podia fraccionar en un ventall molt ampli d’unitats de producció, predominantment domèstiques Per tant, la plasmació de cada indústria en el territori havia de ser diferent D’altra banda, i…
La vida de cada dia
El ritme de la vida diària, tant al camp com a les viles, tenia grans variacions estacionals Entre els camperols la vida quotidiana anava lligada a les hores de sol i a les tasques agràries A les ciutats el pas del temps era diferent a la darreria del segle XIV es van installar els primers rellotges públics amb campanes que tocaven les hores dia i nit El primer rellotge s’installà al palau de Perpinyà i poc després foren els ciutadans de València, Barcelona i Lleida els qui van sentir tocar les hores i, fins i tot, al segle XV, els quarts Les campanades marcaven el ritme del treball, dels…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina