Resultats de la cerca

L’art català del segle XVIII s’inicià històricament el 1700, any en què morí l’últim dels Àustria, Carles II, i va tenir el seu darrer moment amb l’inici de la guerra del Francès, l’any 1808 Dins d’aquest període cal analitzar quatre moments ben diferenciats la cort de l’arxiduc Carles, amb els anys inicials de Felip V el regnat de Felip V i Ferran VI, amb el curt interregne de Lluís I el regnat de Carles III i, finalment, el de Carles IV L’art fou un fidel reflex de la situació política Així, durant el primer període s’obrí vers un internacionalisme, que no fou aliè a la presència d’artistes…

L’evolució de la població catalana que s’inicià al principi del segle XVIII ha estat definida pel professor Jordi Nadal com “el sostre esventrat”, expressió que reflecteix el trencament d’una tendència marcada per l’alternança de cicles de creixement i cicles de pèrdua de població, alhora que se superava el límit del mig milió d’habitants La mateixa consideració de fort impuls demogràfic s’ha fet extensiva a les Illes, Mallorca i Menorca, i al País Valencià, que, encara que amb diferències entre unes i altres zones, es distanciaven del comportament demogràfic de la Espanya interior Amb…

El museu L’Església ha estat a Catalunya una de les institucions que s’ha preocupat a fons per conservar el seu patrimoni l’actual Museu Diocesà de Tarragona palesa aquesta intenció de salvaguarda i exposició de les seves colleccions, bo i oferint als visitants i els estudiosos les peces més significatives i preuades del seu fons artístic Des del punt de vista històric, cal remarcar que aquesta institució mostra, des dels seus orígens, tot un llarg procés fins a arribar a la formació definitiva del nou museu inaugurat recentment La primera notícia sobre la gestació de colleccions amb caràcter…

Crist 1147 Crist 1147 Vista de conjunt de la imatge, procedent probablement d’Andorra, conservada al Museu d’Art de Catalunya, de Barcelona, on és catalogada amb el núm 15 950 J Vigué-Museu d’Art de Catalunya Amb el núm 15 950 d’inventari el Museu d’Art de Catalunya, de Barcelona, conserva la imatge d’un crucifix, de talla originàriament policromada, de 100 × 93 cm damunt una creu de 187 × 112 Fou adquirida l’any 1906 a Miquel Deó, notari de la Seu d’Urgell, el qual va informar que procedia del bisbat de la Seu, probablement d’algun poble d’Andorra, no determinat L’anomenem amb el número de l…

Pràcticament totes les estepes i les praderies del món s’han vist afectades d’alguna manera per l’acció dels humans i pel seu bestiar domèstic És per això que moltes, ja siguin naturals o seminaturals, presenten un elevat nivell de diversitat florística, fins al punt que, en alguns estatges i en algunes àrees, s’acosta al de les selves tropicals Les pampes de l’Argentina i l’Uruguai, per exemple, tenen més de 400 espècies de poàcies gramínies, en bona part d’origen exòtic aquesta riquesa, superior a la dels “cerrados” del Brasil, és atribuïble al bestiar que pastura aquestes pampes, ja que ha…

Situació Una planta, a escala 1400, del conjunt monumental, amb l’església i el bloc de construccions del castell JA Adell - A Navarro Vista general del conjunt monumental des del costat sud-oriental Hom pot veure en aquesta foto l'església de Sant Romà, la Torre dels Moros i el colomer de Rossell JM Ubach El conjunt monumental de les Bons és emplaçat en un petit sortint rocallós, al punt convergent dels dos vessants que entren a la vall d’Encamp Des d’aquesta avançada del terreny hom pot controlar les dues entrades a la vall L’església és situada a una altitud de 1 335 m sobre el nivell del…

Els Pirineus centrals Crestalls pirinencs culminals, orfes de vegetació o a penes colonitzats per comunitats liquèniques o per petits prats rasos en els replanets i relleixos, constellats de llacs, congestes i petites glaceres permanents, a la vall d’Espot amb la Maladeta al fons Pallars Sobirà i Alta Ribagorça J Nuet i Badia Els Pirineus centrals constitueixen el fragment més alteròs i conspicu de la gran serralada pirinenca, aquell en què el relleu i el paisatge responen més inequívocament al concepte d’alta muntanya Els Pirineus centrals catalans equivalen a una quarta part, aproximadament…

Vista de l’exterior de l’església des de llevant, amb la capçalera a primer terme L Prat Una vista del campanar de l’església L Prat Situació L’església de Santa Maria de Solsona —catedral, des de l’erecció del bisbat solsoní, l’any 1593— és al sector sud-oriental del clos urbà medieval que fou emmurallat el segle XIV Mapa 330M781 Situació 31TCG775504 RPA Història Vista, des de llevant, de l’església, tal com apareix en una postal del cornençament del segle XX Fotografia de l’indret de l’entrada a l’església, tal com era al començament del segle XX L’evolució urbana de Solsona durant el…

Situació Vista aèria del conjunt de l’antiga catedral, amb el claustre i les edificacions annexes A baix, l’actual edifici catedralici agermana diferents estils arquitectònics, com el campanar neoclàssic i els absis del més pur estil romànic ECSA - J Todó El conjunt catedralici de Roda és a la part més alta del centre urbà del poble de Roda de Ribagorça, situat al cim d’un turó cònic que domina el curs de l’Isàvena Mapa 32-11 251 Situació 31TBG964853 L’itinerari per a arribar-hi és el mateix descrit en la monografia precedent JAA Història Uns orígens difícils La data de 957 o de la…

El barroc i el rococó a Itàlia L’epítet “barroc” que s’aplica a l’art del segle XVII i de bona part del XVIII té el seu origen en el menyspreu que la crítica acadèmica del neoclassicisme sentia envers les manifestacions de l’art d’aquells segles de la mateixa manera que l’epítet “gòtic” va significar el menyspreu dels homes del Renaixement envers l’art medieval Aquest epítet entrà en la terminologia artística quan, després d’un canvi en el gust, l’art dels segles XVII i XVIII va començar a semblar ridícul, i és així com l’empra ja l’historiador de l’arquitectura Francesco Milizia, el…