Resultats de la cerca
Es mostren 26071 resultats
Pedralbes
Historiografia catalana
Revista publicada pel Departament d’Història Moderna de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, amb el subtítol Revista d’Història Moderna.
Nasqué l’any 1981, i el darrer volum aparegut és el de l’any 2001 Editada per la UB, té una periodicitat anual El director de la publicació ha estat, al llarg de tots els anys, Pere Molas i Ribalta El consell de redacció el formen el conjunt de professors del Departament, i el càrrec de secretari de la revista és rotatiu, i sempre l’ocupen dos membres del departament Es tracta d’una publicació especialitzada en història moderna L’àmbit geogràfic on se centren la majoria dels articles és Catalunya, si bé hi abunden articles sobre la Corona d’Aragó, i també sobre Castella i altres indrets…
Jaume Domènec (o Domenge)
Historiografia catalana
Historiador i frare dominicà.
Vida i obra Fou mestre de l’orde de predicadors a Provença 1357, provincial d’Aragó 1363-67 i inquisidor general del Regne de Mallorca i dels comtats de Rosselló i Cerdanya Home de gran formació humanística, tingué gran reputació en la cort de Pere III el Cerimoniós, fins al punt que el rei el nomenà preceptor i predicador de l’infant Joan futur Joan I i li encomanà la redacció d’una àmplia crònica universal 1360, de la qual escrigué tan sols quatre parts, i que arribà fins a l’any 626 De les quatre parts se n’ha perdut la primera, tot i que, al s xix, el dominic Jaume Villanueva afirmà haver…
Alexandre Deulofeu i Torres
Historiografia catalana
Químic, historiador i polític.
Fou el principal seguidor a Catalunya de les teories cícliques de la història formulades pel filòsof alemany Oswald Spengler 1880-1936 La seva concepció, però, se’n distancià radicalment per una profunda convicció envers la vàlua dels ideals democràtics i políticament progressistes Destacat dirigent d’Esquerra Republicana de Catalunya abans de la Guerra Civil Espanyola, fou regidor de l’Ajuntament de Figueres i, durant la conflagració bèllica, arribà a ser alcalde de la ciutat Exiliat el 1939 a França, no retornà fins al 1947 Durant aquest període formulà la seva teoria, que ell…
Francesc d’Asís Carreres i de Calatayud
Historiografia catalana
Escriptor i erudit, fill de Salvador Carreres i Zacarés.
Vida i obra Llicenciat en dret i doctor en filosofia i lletres, fou membre de la generació universitària de la preguerra i participà dels seus trets comuns afany desmitificador, refús del tipisme, intents de renovació formal i un cert avantguardisme, preferència pels escenaris ciutadans, anàlisi psicològica, un cert cosmopolitisme i afany de normalització cultural De jove es decantà pels moviments valencianistes i figurà entre els signants de les Normes de Castelló del 1932 Collaborà en la revista Acció Valenciana 1930-31 i fou secretari del Centre de Cultura Valenciana L’any 1931 escriví…
Francesc Campderà i Camin
Historiografia catalana
Precursor dels estudis demogràfics i metge (vg. demografia històrica).
Vida i obra Estudià medicina a la Facultat de Montpeller amb una de les beques atorgades per la municipalitat de Girona gràcies a la fundació instituïda per Joan Bruguera L’any 1819 rebé el grau de doctor de la universitat provençal per la presentació del treball Prepositions de sémécologie générale Una vegada acabats els seus estudis, retornà a Lloret de Mar, on, a més d’exercir la seva professió, cultivà unes àmplies inquietuds intellectuals i científiques s’interessà per la botànica i fou soci…
arxillaüt

Arxillaüt
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec És un llaüt , de mànec llarg -uns 130 cm- i ample, amb dos clavillers un per a les cordes normals i un altre, més separat de la caixa de ressonància, per a sis o vuit cordes suplementàries -més greus- que, o bé ressonen per simpatia, o són tocades a l’aire no poden ser trepitjades perquè el mànec, massa estret, no està pensat per a permetre-ho El claviller principal forma sovint un angle d’entre 45 i 60 graus amb el suplementari, que segueix recte…
Plácido
Cinematografia
Pel·lícula del 1961; ficció de 85 min., dirigida per Luis G.Berlanga.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Jet Films Alfredo Matas, Barcelona ARGUMENT LGBerlanga, Rafael Azcona GUIÓ LGBerlanga, RAzcona, Josep Luis Colina, Josep Lluís Font FOTOGRAFIA Francisco Sempere blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Andreu Vallvé, Enric Bronclalo decorats MUNTATGE José Antonio Rojo INTERPRETACIÓ Casto Sendra, Cassen Plácido, José Luis López Vázquez Quintanilla, Elvira Quintillà Elvira, Manuel Alexandre Julián, Mari Carmen Yepes Martita, Roberto Llamas Olmedo, Amelia de la Torre sra Galán, Josep Maria Caffarel Zapater, Xan das Bolas Rivas, Luis Ciges el pobre del dentista…
Federació Catalana de Bitlles i Bowling

Selecció catalana juvenil de bowling de deu que participà en el Campionat del Món del 2008, any en què el tribunal Arbitral de l’Esport ratificà la Federació Catalana de Bitlles i Bowling com a membre de la federació internacional
Federació Catalana de Bitlles i Bowling
Bitlles
Organisme que regeix la pràctica de les bitlles i el bowling a Catalunya.
Fou fundada el 1949, en un primer moment al voltant de la pràctica de les bitlles càntabres i sota la presidència de Gonzalo de la Torre de Trasierra Posteriorment s’hi incorporaren altres modalitats esportives, el bowling de deu des del 1952 i el bowling de nou des del 2008, a l’empara de la Fédération Internationale des Quilleurs FIQ, les bitlles lleoneses des del 1982 i les bitlles catalanes –o bowling six – des del 1988 També en formaren part temporalment les bitlles celtes 2004-07, les botxes des del 1956 i la petanca des del 1958, però aquestes…
Bolívia 2015
Estat
El ministre d’Afers Estrangers de Bolívia, David Choquehuanca, va firmar el protocol d’adhesió del seu país al Mercosur © ABI En les eleccions regionals i municipals celebrades al març, es va produir un canvi significatiu en els equilibris de poder entre el partit governamental i els partits opositors, que a la vegada tindrà novament repercussions en les negociacions entre el poder central i els poders regionals, ja que el país té una estructura territorial relativament descentralitzada Els opositors van guanyar les alcaldies de les principals ciutats La Paz, Santa Cruz, Cochabamba i El Alto…
Perú 2015
Estat
Inauguració de la cimera bilateral Perú-Bolívia a Puno, amb la presència del president bolivià, Evo Morales esquerra, i la del peruà, Ollanta Humala dreta © Presidencia del Perú El darrer any de mandat del president Ollanta Humala, la inestabilitat política va continuar i a la vegada va augmentar la decepció i el rebuig de la ciutadania cap a l'acció del Govern Una de les principals preocupacions dels peruans va ser l'estancament de la tendència de reducció de la pobresa i de les desigualtats socials, que té molta incidència en l'augment de la inseguretat ciutadana Per contra, no…