Resultats de la cerca

Josep Llobet i Guri El Mercurio , 1931 Josep Llobet i Guri donà un fort impuls a les societats creades per ell amb seu a Calella L’empresa Llobet i Guri, de Calella, té les seves arrels en un mitger barceloní que es deia Miquel Recasens Si hem de creure el que diran els seus successors, Miquel Recasens inicià les seves activitats l’any 1835 La primera referència directa, però, és del 1860, quan presentà els seus productes a l’Exposició Industrial que se celebrà a Barcelona aquell any Eren mitjons de fil, de cotó, de llana i d’estam de totes menes Tenia el despatx a la Rambla dels Caputxins,…

Francesc Bassols fou el primer fabricant de teixits de lli a gran escala, a Vic, al final del segle XVIII Aquest caràcter d’introductor és vàlid per a Catalunya i per a l’estat, i li era reconegut des de mitjan segle XIX La presència de diferents fàbriques de teixits de lli vinculades a diferents branques de la família Bassols farà que la capital de la comarca d’Osona sigui l’única ciutat de Catalunya en la qual hi ha indústria de lienzos ordinarios y otros obrajes de lino y cáñamo, en una data tan llunyana com el 1824 Frigola Les referències parlen del 1790 com l’any de l’inici de les…

Fàbrica i colònia Prat postal de principi de segle La població de Sallent —Bages— recorda molt bé que va ser allí on funcionaren per primera vegada uns telers mecànics, moguts per una roda hidràulica que treia profit de l’aigua del Llobregat i dels petits desnivells que té el riu quan travessa el poble Va ser la fàbrica de Vilaregut i Bonaplata Sallent tenia una llarga tradició tèxtil, que venia de lluny, però que al final del primer terç del segle XIX s’incrementava en veure les possibilitats de les turbines hidràuliques El 1842 els establiments que filen o teixeixen cotó superen la…

Serra i Balet Anunci publicat a Las joyas de la industria española , 1925 En separar-se Josep Carroggio dels seus socis Codina i Sureda, aquests constituïren societat, i es feren càrrec de la fàbrica de filats a Sant Quirze de Besora i de la de teixits a Barcelona A Sant Quirze tenien 10000 pues de filar El soci Sureda sortí de la societat el 1897 i Genís Codina s’associà amb Josep Isidre Serra i Varoy per a continuar el negoci, que a partir d’ara es dirà Codina i Serra Al costat de la fàbrica Genís Codina construí una església dedicada a la Mare de Déu de Lurdes 1899 Els Serra venien de…

Situació i presentació El municipi de Senterada, té una extensió de 34,46 km 2 Limita al N amb els municipis de Sarroca de Bellera i la Torre de Cabdella, a l’E amb Baix Pallars Pallars Sobirà i la Pobla de Segur, al S amb l’enclavament de Toralla i Serradell Conca de Dalt i a l’W amb el Pont de Suert El terme és situat a banda i banda del Flamisell, al seu curs mitjà, on rep per la dreta el riu de Bosia, i fins al congost d’Erinyà, entre l’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà, al sector de contacte de la zona geomorfològica dita de les Nogueres i les Serres Interiors dels Prepirineus Aquestes…

És probable que el primer comte de Pallars-Ribagorça fos Guillem I de Tolosa vers el 806, quan la regió, un cop alliberada del domini sarraí, passà directament sota el domini dels comtes tolosans Això no obstant, els primers comtes de Pallars-Ribagorça dels quals es té notícia són Bigó 806-816 i Berenguer I de Tolosa 816-833 Vers el 833 imposà el seu domini polític sobre la regió el comte aragonès Galí II ~833-~848, que seria desposseït per Frèdol I de Tolosa 848-~852 Frèdol fou succeït vers el 852 pel seu germà Ramon I de Tolosa ~852-863 i el fill d’aquest Bernat II de Tolosa 863-~872 La…

Crucifixió inclosa en el Salteri ferial i llibre d’hores , atribuïda, juntament amb l’Anunciació i altres miniatures del llibre, a la mà de Bernat Martorell ©AHCB, ms A-398, foli 15v – PParer En el transcurs del segle XV el llibre illustrat a Catalunya va anar perdent la importància de què havia gaudit en etapes anteriors L’escola valenciana es mantingué molt activa, i encara forní un nombre considerable d’obres de qualitat vinculades al taller dels Crespí El rei Alfons el Magnànim, com havia fet Martí l’Humà en temps anteriors, es refià dels miniaturistes de València i els encarregà la…

Definició La dermatitis de contacte és una reacció inflamatòria que es produeix en la pell a causa del contacte amb unes substàncies determinades La inflamació ocasiona un envermelliment de la zona afectada, sobre la qual es formen vesícules i crostes, i alhora es presenta una pruïja intensa La malaltia és també anomenada èczema de con tacte Hi ha molts especialistes que consideren que ambdós termes, dermatitis i èczema, són sinònims Tanmateix, aquests últims temps hom dóna preferència al de dermatitis, perquè amb el mot èczema es fa referència també a d’altres malalties cutànies en què es…

Representació d’un califa acompanyat dels seus servents, arqueta de Leyre, 1004-05 MNP / Oronoz Durant els segles de coexistència de cristians i musulmans a la Península Ibèrica, les fonts d’una i altra banda de la frontera política i religiosa ens informen dels esdeveniments que anaven constituint la història d’ambdues comunitats Els historiadors cristians i musulmans s’ocuparen sobretot de ressenyar els moments de confrontació o de contacte mutu Però a vegades les cròniques araboislàmiques fan referència a uns fets que formen part de la història interna de la Catalunya naixent Aquí es…

El 4 de juliol de 1384, les Corts Generals reunides a Fraga nomenaren tres nous diputats i confirmaren els poders donats a començament d’any a l’administrador de la Diputació diputat eclesiàstic Arnau Descolomer Mas Colomer, Amer – Santa Coloma de Queralt 1410, prevere del Capítol de Girona diputat militar Guillem d’Argentona, cavaller diputat reial Pere Terré, doctor en lleis, ciutadà de Barcelona administrador de la Diputació Jaume Nicolau Arnau Descolomer, el diputat eclesiàstic, era batxiller en decrets i prevere beneficiat del Capítol de Girona des del 1377, un càrrec una mica inferior…