Resultats de la cerca

Comprèn les plantes autotròfiques terrestres més simples, privades encara de diferenciacions conductores o molt poc diferenciades en aquest sentit L’aigua ha d’arribar a les cèllules assimiladores principalment per impregnació i difusió, i per això aquestes plantes són de mida petita, des d’1 o 2 mm fins a uns 10 o 15 cm, en general, i fins a 60 cm d’alçària com a màxim Generalment hom els distribueix en tres classes antocerotòpsids 100 espècies, hepàtiques 9 000 espècies i molses 14 500 espècies Les espores, isòspores i haploides, generalment verdes, són dispersades pel vent i germinen tot…

Anà a Barcelona 1899 amb la seva família, on cursà estudis universitaris i hi conegué  Josep Carner , amb el qual prengué part en el nucli del que fou l’embrió del Noucentisme, especialment en la revista  Catalunya , en què collaborà entre el 1903 i el 1905, afavorint la comunicació entre les literatures catalana i mallorquina Fou també cofundador de la  Institució Catalana d’Història Natural  1899 El 1900 començà la carrera de ciències, però el curs següent es passà a la Facultat de Medicina Abans de completar els estudis anà a Bolonya, on el 1908 es llicencià en medicina i cirurgia…

Llicenciat en medicina per la Universitat de Pavia 1944, inicià l’activitat científica a l’Institut Seroteràpic de Milà 1945-48, d’on fou director de recerca 1950-57 després d’una estada al departament de genètica de la Universitat de Cambridge 1948-50 Fou director dels departaments de genètica de la Universitat de Parma 1951-61, on fou professor extern, i de la Universitat de Pavia 1962-71 El 1971 s'incorporà a la universitat de Stanford Califòrnia EUA, com a professor al departament de genètica, que dirigí en 1984-88 Professor de la Medical School d’aquesta universitat fins el 1992 i emèrit…

Tenim en el nostre àmbit geogràfic dues famílies de moixons que, semblantment als picots, ressegueixen els troncs dels arbres, buscant entre les escletxes els insectes de què s’alimenten La dels sítids, amb el pica-soques blau com a únic representant, és una família de l’hemisferi nord estretament emparentada amb la dels pàrids, que compta amb 31 espècies, bona part de les quals pertanyen al gènere Sitta són ocells menuts, però robusts, amb becs drets i forts, que es caracteritzen per baixar cap per avall al llarg dels troncs Més delicats, i amb el bec prim i encorbat, són els…

Per tal que els elements continguts en la cèllula ou, producte de la unió de l’òvul i l’espermatozoide, arribin a transformar-se en un ésser humà adult, cal un procés lent i molt complex, determinat i influït per múltiples factors En el capítol anterior es descriu el desenvolupament del nou ésser durant l’etapa intrauterina, en què es produeixen fonamentalment els processos de divisió i diferenciació cellular que permeten la formació dels diversos òrgans i sistemes especialitzats Aquesta primera etapa conclou amb el naixement, a partir del qual el nou ésser se separa físicament…

També hi ha sentits interns que els permeten de percebre canvis de l’estat fisiològic dels òrgans o dels teixits que requereixen una ràpida resposta de l’organisme En els animals, els principals sentits són els fotoreceptors i l’oïda, que copsen informacions emeses a distància, i el tacte, l’olfacte i el gust, que només funcionen quan l’estímul és en contacte directe amb l’òrgan del sentit corresponent A més, els animals mòbils tenen el sentit propioreceptiu o cenestèsia, òrgan de l’equilibri que els informa de llur posició en el medi i de la posició respectiva de llurs parts Alguns animals,…

Els tentacles són nombrosos i retràctils en els tetrabranquis, i en els dibranquis són quatre parells en els octòpodes o octobraquis, no retràctils i totalment o parcialment coberts de ventoses internes i, sovint, d’ungles còrnies la conquilla dels tetrabranquis és externa té forma d’espiral i és dividida en septes, el darrer i més gran dels quals és ocupat per l’animal, i els altres són plens d’aire La conquilla dels dibranquis és interna a excepció de la de les espírules, que és semblant a la dels tetrabranquis, i ha sofert una reducció progressiva i alternativa, d’una o altra part de la…

Orígens i mobilitat Caplletra I de l’inici del Llibre d’Esdres , de la Bíblia francesa de la catedral de Girona final del segle XIII Dos mestres treballen reconstruint el Temple de Jerusalem Un llança la plomada i l’altre desbasta un carreu amb un pic amb un tallant dentat Tresor de la Catedral de Girona, ms 5 - ©RManent D’on venien els treballadors que construïren els edificis de les ciutats catalanes Els corrents de migració provinents del nord sembla que foren més forts que els que provenien del sud Per tradició històrica i cultural, Catalunya va mirar més cap a l’altra banda dels Pirineus…

Es domiciliaren al barri de les Tres Torres, si bé com a societat no es constituïren fins els anys 1958-59 M Martínez es formà en el món de l’animació en l’últim llarg dels estudis Balet i Blay, Sueños de Tay-Pi 1949-52 Quan aquests tancaren, passà a crear els nous estudis La fundació de TVE Madrid 1956 produí un autèntic boom de l’espot d’animació i d’altres tècniques per a televisió, de manera que abundaren més els dibuixos que la imatge real Els dibuixos es feren en blanc i negre, amb acetats pintats en una gamma de grisos posteriorment s’utilitzaren les pintures de colors…

Típicament un equip de teleinformàtica consta d’un ordinador amb tots els seus recursos locals especialment grans bases de dades, del qual surten, a través d’uns equips especialitzats en comunicació de dades ordinadors de control de comunicacions i mòdems, els canals de comunicació de dades A l’altre extrem dels canals de comunicació hi ha un equip similar mòdem i unitat de control de comunicació i un perifèric o terminal pel qual entra i surt la informació que processarà l’ordinador central Pot haver-hi també un altre ordinador a l’extrem del canal, en el cas de comunicació…