Resultats de la cerca
Es mostren 1876 resultats
Macedònia 2013
Estat
La situació econòmica del país va millorar en alguns aspectes, especialment en el sector laboral, en què es va produir una baixada de la taxa d’atur de prop de deu punts, situant-se en un 28% de la població activa Tanmateix, el creixement de l’economia va continuar sent lent, a causa sobretot del complex entorn econòmic en què es troba el país i del fet que les reformes econòmiques implementades els darrers anys no acaben de donar els fruits desitjats No obstant això, l’augment de les exportacions i la forta inversió pública –sobretot en infraestructures– va permetre un creixement del país de…
Àustria 2012
Estat
Amb la rebaixa de la qualificació de la solvència del país feta pública els primers dies de gener, i una posterior rebaixa de la nota de tres dels seus principals bancs, les agències de qualificació no posaven en dubte la política econòmica del país, sinó més aviat l'exposició de la seva banca a la situació de l'est europeu i, concretament, al futur de Grècia, on la banca privada austríaca, com l'alemanya, havia obtingut importants beneficis abans de la crisi a compte del deute públic sobirà El 10 de febrer el Govern va anunciar un pla d'austeritat a cinc anys per estalviar 26000 milions d'…
La mà d’obra
Art gòtic
Orígens i mobilitat Caplletra I de l’inici del Llibre d’Esdres , de la Bíblia francesa de la catedral de Girona final del segle XIII Dos mestres treballen reconstruint el Temple de Jerusalem Un llança la plomada i l’altre desbasta un carreu amb un pic amb un tallant dentat Tresor de la Catedral de Girona, ms 5 - ©RManent D’on venien els treballadors que construïren els edificis de les ciutats catalanes Els corrents de migració provinents del nord sembla que foren més forts que els que provenien del sud Per tradició històrica i cultural, Catalunya va mirar més cap a l’altra banda dels Pirineus…
El govern urbà i la producció gremial
Composició de la mà menor al Consell de Cent de Barcelona al final del segle XV A l’inici de l’edat moderna, la xarxa de pobles i ciutats de l’arc europeu al voltant de la Mediterrània continuava sent un mosaic de realitats polítiques, lingüístiques i culturals diferents, però en contacte directe les unes amb les altres La varietat es reflectia en les estructures de poder d’aquests països, implicats de segles en la conquesta i defensa d’un paper militar i comercial en un mar compartit Existia, doncs, un ampli ventall de models les oligarquies mercantils de Venècia i Gènova, el senat…
herald
Heràldica
Oficial d’armes la missió del qual consistia a examinar els escuts d’armes dels participants en els torneigs per comprovar si tots els ornaments, les peces i les figures de l’escut estaven en regla i si els blasons corresponien realment a qui els portava.
Acostumava a vestir unes dalmàtiques decorades amb l’escut del senyor La funció de l’herald fou exercida més tard pel rei d’armes
la Murtra

Vista exterior de Sant Jeroni de la Murtra
© lamurtra.cat
Monestir
Monestir (Sant Jeroni de la Murtra) de l’orde de sant Jeroni, situat dins el terme municipal de Badalona (Barcelonès), al peu de la serralada de Marina.
Fou erigit el 1416 com a conseqüència del trasllat del monestir de Sant Jeroni de Mont Olivet, fundat el 1413 pel mercader Bertran Nicolau prop de Sant Pere de Ribes Garraf Integraven la comunitat primitiva cinc monjos de Cotalba Safor i dos de la Vall d’Hebron La pobresa del terreny i la manca d’aigua feren traslladar el monestir al mas de la Murtra, de Badalona El nou monestir prengué el nom canònic de Sant Jeroni de la Mare de Déu de Betlem, o, simplement, de Betlem, però subsistí popularment el de la Murtra L’origen fou difícil el 1431 tenia catorze monjos, els quals, allegant la…
patró | patrona
Transports
Persona que comanda una embarcació menor, com una barca de pesca o un vaixell de cabotatge.
Té les mateixes obligacions, responsabilitats i atribucions que un capità, del qual es diferencia només, des d’un punt de vista administratiu, per la mena d’embarcació que pot comandar El patró de primera pot governar embarcacions de l’anomenat cabotatge nacional fins a 400 tones de registre brut, i de gran cabotatge , fins a 200 tones de registre brut i el patró de segona pot governar embarcacions de l’anomenat cabotatge nacional fins a 150 tones de registre brut i passatgers en un nombre inferior al de tripulants El patró de pesca està facultat per a comandar embarcacions de pesca de…
lutier
Oficis manuals
Música
Fabricant d’instruments musicals, especialment de cordes pinçades o fregades, primerament de llaüts, i més tard, de violins i la seva família (construcció i manteniment dels instruments).
L’activitat dels joglars sonadors de llaüt es pot considerar com una de les primeres fites en la història de la construcció d’instruments musicals, ja que molts d’ells eren hàbils artesans i es feien els seus propis llaüts Quan no era aquest el cas, havien d’acudir als artesans lauthers , nom derivat de la paraula francesa luth llaüt per designar a qui es dedicava a aquest ofici Els principals centres de violers foren Cremona, Venècia, Nàpols, París, Mittenwald i Markneukirchen A la península Ibèrica, els primers constructors s’anomenaren mestres violers o mestres guitarrers, depenent de la…
,
Sant Marçal d’Estac (Soriguera)
Art romànic
El primer esment del lloc d’Estac s’ha de situar entre els anys 1061 i 1098, en què l’alou d’ Estago apareix vinculat al comte Ramon V de Pallars Jussà, encara que l’any 1094, Estac, com a lloc de la vall d’Escós, passà a mans d’Artau II, de Pallars Sobirà El monestir de Santa Maria de Gerri rebé nombroses donacions de béns situats a la vila d’Estac l’any 1092 Gozflen i els seus fills li donaren un capmàs amb el seu delme i servei el 1105, els comtes Artau II i Eslonça li concediren el cens i el servei del capmàs de Miró, fill d’Enguilia Solma l’any 1149, amb motiu de la seva consagració,…
Castell de Surp (Rialb)
Art romànic
Des del començament del segle XII, el domini eminent del castell de Surp fou plenament detingut pels comtes de Pallars Sobirà i encomanat als seus feudataris, els Caregue el 1126 es documenta Berenguer i Guillem de Caregue el 1170, Berenguer d’Aspha i Guillem de Caregue i, ja a les acaballes de segle, als Torena el 1181 s’esmenta Bernat de Torena el 1195 Ramon de Torena Per l’enllaç entre Guillem de Bellera i Gueraua, filla del comte de Pallars, tota la Vall d’Àssua amb els castells de Surp i de Torena passà l’any 1252 a mans dels Bellera L’any 1272 Guillem de Surp, abans de professar en l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina