Resultats de la cerca
Es mostren 300 resultats
L’art romànic a Osona
Art romànic
L’arquitectura civil i militar Mapa de la comarca d’Osona amb la senyalització dels castells i fortificacions documentades anteriorment a l’any 1300 A Pladevall-A Benet Com ja s’ha vist a les pàgines precedents, la reorganització carolíngia de les terres dels ausetans es féu creant el comtat d’Osona, que havia d’englobar diverses valls o districtes naturals, i establint-hi una xarxa de castells que havien d’anar adquirint districtes o termes propis, a la vegada que hom recreava el bisbat i organitzava les parròquies Aquesta tasca, amb tot, no es va fer en un dia Fou obra, almenys, de tres…
història
Història
Ciència que s’ocupa de l’estudi dels fets memorables humans, com a conjunt de les actuacions dels homes en el passat, i de la narració d’aquestes actuacions.
Bé que la preocupació crítica per escriure la història amb veracitat és molt antiga i que ha anat donant lloc al naixement d’un seguit de tècniques auxiliars de la investigació arqueologia, paleografia, numismàtica, etc, aquesta preocupació no es pot confondre amb la reflexió teòrica sobre l’evolució de les societats humanes que hom troba, aïlladament, en figures com la d’Ibn Haldūn i, més sovint, en els corrents progressius de la historiografia europea des del Renaixement fins avui, però que no ha esdevingut encara un estudi científic coherent, amb un cos de doctrina propi Només cal veure…
L’estudi de la prehistòria i els temps antics
Vas dels guerrers, tossal de Sant Miquel, Llíria, ~segles III-II aC MPV / GC L’anàlisi sobre la prehistòria i els temps antics que segueix constitueix un repte considerable per les seves característiques i els objectius proposats, a mig camí entre l’ambició dels plantejaments i la consciència dels propis límits Entre les primeres, potser la més òbvia per a tothom és la d’abastar un període dilatadíssim —més d’un milió d’anys— i, el que és pitjor, desenvolupar la història de formacions sòcio-econòmiques que tenen poc o res a veure entre elles En efecte, es tracta de realitats socials tan…
Altres esglésies de l’arxidiòcesi de Tarragona
Art gòtic
L’arquitectura religiosa dels segles XIII i XIV, tant la regular com la secular, va tenir a les terres de la Catalunya Nova, sobretot a les contrades de l’arxidiòcesi de Tarragona, un dels conjunts més rellevants No ens referim només als grans edificis catedral i monestirs del Cister, ni a les parroquials de viles principals Montblanc i Santa Coloma de Queralt, aquesta llavors dins el bisbat de Vic, ambdues estudiades en sengles articles monogràfics en aquest mateix volum, sinó a un grup de temples de poblacions de segon ordre, com Conesa, Vimbodí, l’Espluga de Francolí, Guimerà, Ciutadilla o…
Lluís Domènech i Montaner (1849-1923), una biografia en el context modernista
La recent celebració a Catalunya de l’any Domènech i Montaner amb motiu del 150 aniversari del seu naixement, la declaració com a «béns de la Humanitat» de les seves obres més significatives i, en general, l’adopció i difusió del Modernisme com a model artístic de la presència de Barcelona en el mapa de les ciutats amb patrimoni cultural a Europa, ha fet augmentar el grau d’informació del públic i també l’interès crític sobre la vida i obra d’aquest arquitecte Domènech, Puig i Cadafalch, Sagnier i, sobretot, Jujol, apareixen ara al costat de Gaudí en una consideració estimulant de les seves…
Transports 2009
Transports
Aeronàutica Les noves infraestructures aeroportuàries El 17 de juny es va inaugurar la T-1 de l’aeroport de Barcelona © AENA El 17 de juny l'aeroport de Barcelona va posar en funcionament la nova terminal T-1, que permet ampliar la capacitat de l'aeroport fins a 50 milions de passatgers l'any La nova terminal, de 600000 m 2 , és entre les dues pistes paralleles, fet que redueix el temps de les operacions a terra dels avions de línia Igualment, les noves tecnologies emprades en les 43 passarelles d'embarcament fingers milloren considerablement la capacitat per a gestionar passatgers,…
Octubre 2015
Dijous 1 Un franctirador assassina nou persones a Oregon Nou persones moren i set resulten ferides pels trets d’un franctirador en un centre d’ensenyament superior de l’estat d’Oregon, l’Umpqua Community College L’assassí, Chris Harper Mercer, és un estudiant de 26 anys que se suïcida poc abans de l’arribada de la policia Investigacions posteriors revelen que amagava un arsenal d’armes, que havia planejat l’atemptat i que els mòbils del seu crim eren de caràcter racista i religiós Aprovada la reforma que permet al Tribunal Constitucional inhabilitar càrrecs electes La majoria absoluta al…
Transports 2017
Transports
Aeronàutica Aviació comercial Fins el novembre del 2017 van passar per l’aeroport del Prat 44 milions de passatgers, un 7,1% més que en els onze primers mesos del 2016 Aquestes xifres van confirmar que el Prat no ha deixat d’assolir nous rècords des que l’any 2011 va superar els 34 milions de passatgers, fet que ha suposat un creixement de l’interès de les companyies aèries de tot el món per aquest aeroport En aquest sentit, l’increment de companyies de baix cost al Prat –iniciat al final del 2016– va originar el 2017 un fort augment del trànsit aeri Unes quantes, com Norwegian Air i Level, a…
Juny 2016
Dimecres 1 S’inaugura a Suïssa el túnel ferroviari més llarg del món Els representants de les cinc confessions religioses majoritàries de Suïssa durant la inauguració del túnel de Sant Gotard © Gottardo2016 S’obre al trànsit el túnel de Sant Gotard, que uneix per sota dels Alps les ciutats de Göschenen i Airolo Amb 57 km de longitud i 2300 m de fondària, és el túnel més llarg i més profund del món Han calgut 17 anys per a construir-lo i el cost és d’uns 11000 milions d’euros S’estima que estalviarà la circulació de prop d’un milió de camions cada any Dijous 2 Dimiteix el president de la…
Banc Hispano-colonial (1876-1950), un cas a part
El banc colonial 1876-1880 Els problemes financers de Cuba Anunci del Banc Hispano-Colonial, fundat el 1876 a Barcelona El 1868 començà la que els historiadors cubans anomenen la seva primera guerra de la independència, que durarà deu anys Catalunya, amb importants interessos personals i comercials a l’illa, hi participà el 1869 amb un batalló de voluntaris catalans, la majoria dels quals no tornaran, ja que les baixes produïdes per la guerra i, sobretot, per les malalties tropicals, el delmaren fortament La guerra va ser finançada per la Hisenda cubana mateixa, perquè l’espanyola no tenia…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina