Resultats de la cerca
Es mostren 751 resultats
La rel
Enfonsada habitualment en el sòl, la rel o arrel serveix per a la fixació de la planta i per a l’absorció de l’aigua i les sals minerals que els vegetals necessiten No és visible, doncs, habitualment, tot i que pot arribar a representar fins més enllà de la meitat del volum total d’un vegetal Però les rels no sempre són subterrànies Excepcionalment apareixen rels aèries a certs epífits que viuen sobre altres plantes sense parasitar-les com són ara algunes orquídies tropicals Encara podem trobar, també de manera excepcional, plantes sense rel, com per exemple alguns vegetals aquàtics cas de…
Bèlgica 2015
Estat
Els greus atemptats de París del 13 de novembre van tornar a posar al centre del debat la gestió belga de l'islamisme radical, en un país amb una àmplia població musulmana, a causa de les connexions entre Bèlgica i els diversos atacs que han tingut lloc a Europa durant el 2015 El fet que, com a mínim, tres dels atacants de París fossin germans residents a Bèlgica, va fer que l'executiu belga reaccionés amb mesures radicals Va elevar l'alerta per perill d'atemptat al màxim nivell a la regió de Brusselles capital va tancar el metro, les escoles i els edificis públics, i va generar…
Eduard Martínez i Ferrando
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Germà dels també escriptors i erudits Daniel i Jesús Ernest Martínez , estudià dret i filosofia i lletres a la Universitat de València Seguidor del pensament de Prat de la Riba, fou un dels impulsors del ressorgiment del nacionalisme valencià en la segona dècada del segle XX, durant la qual tingué un gran protagonisme polític El 1908, juntament amb un sector radical del Centre Regionalista de València, fundà l’agrupació política Joventut Valencianista, primer grup declaradament nacionalista del País Valencià, del qual fou membre de la junta directiva el 1920 ocupant el càrrec de…
, ,
resines al·líliques
Química
Polímers derivats dels èsters dial·lílics de diversos àcids dicarboxílics, tals com els àcids o- i m-ftàlic.
Els èsters monòmers es copolimeritzen ràpidament amb monòmers vinílics o amb substàncies amb enllaços dobles conjugats, però, en canvi, llur homopolimerització que és similar a la dels composts vinílics i té lloc per radicals lliures mitjançant gran varietat d’iniciadors és alentida per l’estabilització per ressonància del radical format en créixer la cadena La poca reactivitat d’aquest radical dóna lloc a una polimerització en cadena polimerització degradant i els polímers formats són de baix pes molecular En la pràctica, les resines allíliques són utilitzades sovint en forma…
fibra acrílica
Química
Nom genèric de les fibres tèxtils constituïdes per un polímer sintètic de cadena llarga compost, almenys en una proporció del 85% en pes, per unitats acrilonitril —CH2CH(CN)—.
L’acrilonitril pur es polimeritza fàcilment en poliacrilonitril, però aquest compost té, per a la fabricació de fibres, l’inconvenient de no fondre's, sinó solament d’estovar-se i després de descompondre's per efecte de la temperatura, de no ésser soluble en solvents volàtils barats i de donar fibres que no poden tenyir-se pels procediments corrents Per aquesta darrera raó especialment, hom acostuma a modificar-lo per copolimerització amb altres monòmers tals com acetat de vinil, clorur de vinil, estirè, isobutilè, acrilats, acrilamida i vinilpiridina La tria entre els monòmers esmentats…
John Adams
L’estadista nord-americà John Adams
© Fototeca.cat
Història
Estadista nord-americà.
L’any 1755 es graduà en dret a Harvard Fou diputat per Massachusetts, redactà el Bill of Rights d’aquest estat i dirigí la protesta contra la Stamp Act del 1765 S'uní als radicals i el 1774 fou elegit delegat al primer congrés continental de Filadèlfia Formà part del comitè encarregat de redactar la declaració d’independència i s’esforçà a guanyar els països europeus per a la causa americana Dugué a terme missions diplomàtiques a França 1778, 1780 i intervingué en les negociacions del tractat de pau amb la Gran Bretanya 1783 Fou el primer ambaixador nord-americà a la Gran…
Charles François Dumouriez
Història
Política
Nom amb què és conegut Charles Françoise du Périer, militar i polític francès.
Actuà en la diplomàcia secreta de Lluís XV i Lluís XVI, amb tendència antiaustríaca Des del 1789 fou oficial de la guàrdia nacional i s’afilià al club dels jacobins El 1792 fou nomenat ministre d’afers estrangers i planejà la guerra contra Àustria d’acord amb Lluís XVI, però es produí la traïció dels militars quan els girondins reaccionaren amb mesures radicals, el rei els destituí Dumouriez dimití i es convertí en un dels caps de l’exèrcit del nord Amb les victòries de Valmy i de Jemmapes obtingué la conquesta dels Països Baixos austríacs, on portà a terme una sèrie de mesures…
Mary Wollstonecraft
Literatura anglesa
Assagista i novel·lista anglesa.
A desgrat de l’interès que pot desvetllar la seva producció narrativa, el seu lloc històric està en la condició de capdavantera —juntament amb Olympe de Gouges— de l’advocació dels drets de les dones, plasmada en la seva obra, ja clàssica, A Vindication of the Rights of Woman 1792, text vàlid encara Dona d’una vida difícil, viatjà a París per veure de prop les conseqüències de la Revolució 1792, ciutat en la qual conegué un americà, Gilbert Imlay, amb el qual tingué una filla, Fanny Intentà d’establir una escola amb nous mètodes d’ensenyament per a les noies a Newington Green Londres…
Joaquim Lluhí i Rissech
Història
Política
Comunicació
Història del dret
Advocat, publicista i polític republicà.
Després d’exercir el magisteri al Vendrell, estudià dret i milità inicialment en el republicanisme federal tingué sempre una actitud favorable al catalanisme i, fracassat un intent d’apropament a la Unió Catalanista el 1899, deixà Vallès i Ribot i s’incorporà a la Lliga Regionalista 1901 Tanmateix, aviat trencà amb aquesta, arran de l’actitud de Cambó durant la visita d’Alfons XIII a Barcelona el 1904, i fou un dels fundadors i el principal inspirador ideològic d’"El Poble Català” Aconseguí de dur gradualment els dissidents de la Lliga cap a la definició d’un nacionalisme republicà esquerrà,…
El Be Negre
Setmanari
Setmanari satíric barceloní (1931-1936), inspirat en el francès Le Canard Enchaîné
.
Editat per Màrius Gifreda , fou dirigit per Josep Maria Planes , i artísticament, durant un quant temps, per Valentí Castanys El seu to indiscret, mordaç, sarcàstic i fins provocador correspon a una època d’àmplies llibertats polítiques Bé que gairebé totes les collaboracions eren sense signar, en foren redactors principals Rossend Llates , Àngel Ferrant , Joan Cortès , Carles Sindreu , Just Cabot , Manuel Amat i Josep Maria de Sagarra , que hi publicava sobretot uns versos satírics molt personals Les caricatures eren arma de crítica i complement valuós de les sàtires i paròdies en prosa o…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina