Resultats de la cerca
Es mostren 676 resultats
L'aigua com a recurs
L’aigua i la vida L’aigua és la substància que caracteritza principalment el nostre planeta, però la seva presència en estat no lliure s’ha detectat també en altres cossos celestes És un element essencial en els processos biològics que són a la base de la formació dels organismes vius, els quals són constituïts principalment d’aigua, lliure o combinada, és a dir, unida a altres elements El cicle de l’aigua L’aigua, com molts altres elements naturals, és sotmesa a un moviment continu En aquest cas el moviment té lloc de manera recurrent, per la qual cosa es pot parlar de cicle de l’aigua, que…
astringent
Farmàcia
Cosmètica
Nom genèric dels productes químics de natura orgànica i inorgànica que tenen la propietat de contreure les capes superficials de la pell coagulant-ne les proteïnes i donant alhora un mitjà protector superficial, com a desinfectants, per a eliminar els microorganismes per coagulació de llurs proteïnes.
Hom fa els preparats cosmètics amb mescla d’astringents minerals i vegetals Les sals d’alumini, de ferro, crom, plom, mercuri, zinc i zirconi i el sofre són astringents En les aigües per a rentar-se la boca i també en alguns dentifricis és utilitzat sobretot el clorur de zinc ZnCl 2 Els astringents produeixen una inflor en el conducte de desembocadura de les glàndules sudorípares i redueixen la secreció de suor, per la qual cosa són emprats com a antitranspirants són els components principals dels desodorants Tenen també un efecte vasoconstrictor que és aprofitat per a fer pólvores per a…
atmosfera controlada
Tecnologia
Medi gasós, de característiques físico-químiques controlades, que emplena el recinte tancat on es realitzen determinats processos productius, sigui per evitar reaccions d’oxidació de metalls fosos, per modificar la coloració del vidre fos, per afavorir certes reaccions químiques superficials en els forns de tractament tèrmic, etc.
A les cambres de refrigeració d’aliments vegetals, les atmosferes controlades pobres en oxígen i riques en diòxid de carboni alenteixen l’activitat metabòlica i, per tant, regulen la degradació fisiològica dels aliments
molí
Antic molí a Enkhuizen, als Països Baixos
© M. Pujol i R. Poyato
Tecnologia
Oficis manuals
Màquina desintegradora emprada en la molta de grans i, en general, de materials sòlids.
Els primers molins eren emprats per a l’obtenció de farines, però més endavant el camp d’aplicació fou ampliat a l’obtenció d’olis, a la molta de minerals, etc Durant el Neolític, les societats sedentàries agrícoles feien servir dues pedres o dos cossos durs generalment de fusta a fi de triturar-hi, per pressió manual, el gra dels cereals Els grecs, i després els romans, ja empraven molins a base de dues pedres planes, i més tard el molí constituït per una part fixa i una altra de mòbil en forma de con Tot i que aquests molins eren de sang, al segle I aC hom ja coneixia els molins d’aigua Cap…
Abscés ano-rectal
Patologia humana
Definició És anomenada abscés ano-rectal una lesió infecciosa caracteritzada per la formació d’una cavitat anormal als teixits pròxims al conducte anal o al recte —és a dir, la darrera porció de l’intestí gros—, l’interior del qual s’omple de secrecions purulentes, que es troba separada dels teixits sans propers per una capa de teixit més compacte La majoria dels abscessos ano-rectals es manifesten amb molèsties locals com ara dolor, envermelliment i inflamació de la zona Tanmateix, però, en alguns casos només es presenten símptomes de tipus general com febre i decandiment Els abscessos ano-…
Sarna
Patologia humana
Definició i causes La sarna és una malaltia contagiosa causada pel Sarcoptes scabiei , un petit aràcnid, del grup dels àcars, que provoca una coïssor intensa i la formació, en la pell, d’uns solcs superficials i característics, que de vegades són sobreinfectats per bacteris Les lesions cutànies són ocasionades per la penetració en la capa còrnia de la pell de la femella del Sarcoptes scabiei , que hi dipositarà els ous, després d’haver estat fecundada pel mascle La femella és un àcar petit que fa de 0,3 mm a 0,4, de cos ovoide, color blanc grogós i que té quatre parells d’extremitats Mor…
Distensions musculars
És anomenat distensió muscular l’estirament excessiu i sobtat d’un múscul, que en els casos greus pot conduir al seu trencament o esqueixament L’estirament sobtat i excessiu d’un múscul es pot produir, bàsicament, per dos tipus de circumstàncies per la realització d’un moviment violent de manera brusca i precipitada, o bé per un cop derivat d’una caiguda o d’una topada amb altres subjectes o amb qualsevol element dur Per això, les distensions musculars són característiques dels esports violents i d’aquells que es realitzen en equip i emprant elements contundents, com ara pals, pales, etc…
Fred i exercici físic
L’organisme s’adapta al fred ambiental activant mecanismes oposats als que es posen en marxa davant de la calor Els més importants són un increment de la freqüència cardíaca una redistribució del flux sanguini, de manera que s’incrementa el dels òrgans i teixits més interns, particularment els vitals, com el cervell, el fetge o els ronyons, i al mateix temps disminueix el dels teixits més superficials, que perden així menys calor i la producció de contraccions musculars involuntàries que donen lloc a la sensació de tremolor Cal tenir en compte que durant l’exercici físic s’…
Sòl escàs, pedra abundant
Les dificultats de l’edafogènesi En les condicions d’aridesa dels deserts càlids, els processos de formació del sòl o edafogènesi són extremament lents i es podria arribar a la conclusió que ha de resultar difícil trobar sòls amb perfils diferenciats La situació que s’observa a la pràctica, però, no sempre s’ajusta a aquesta expectativa, ja que la majoria de les zones desèrtiques actuals no han estat sempre tan àrides com en el present i, a més, l’edafogènesi s’hi pot produir a pulsacions corresponents a períodes amb precipitacions extremes que les dades mitjanes de pluviositat no…
Els eucàrides eufausiacis: el «krill»
Els eufausiacis són un grup de crustacis planctònics, exclusivament marins, que viuen a les aigües oceàniques i nerítiques de tot el món Neden en grans moles i són importants per a la dieta de molts peixos i, més característicament, dels cetacis Són petits, de menys de 70 mm de llargada, transparents i moltes vegades luminescents gràcies als fotòfors que porten a diferents parts del cos Morfològicament, són semblants als crustacis decàpodes del tipus gamba Bàsicament, es caracteritzen pel fet de tenir les brànquies situades als coxopodis, per la manca d’apèndixs transformats en maxillípedes i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina