Resultats de la cerca
Es mostren 541 resultats
Arquitectura catalana: de la postguerra al Grup R
El panorama que va quedar després de la Guerra Civil no podia ser més desolador Exiliada l’avantguarda artística, intellectual i arquitectònica, va ressorgir la reacció dels arquitectes catalans més conservadors i academicistes A poc a poc, però, aquest context es va anar transformant, en gran part gràcies a una sèrie d’arquitectes ja madurs Josep Antoni Coderch, Manuel Valls, Joaquim Gili, Antoni de Moragas, Josep Maria Sostres i d’una sèrie de joves arquitectes com Oriol Bohigas, Josep Martorell i Manuel Ribas i Piera, que van crear i mantenir el Grup R 1951-61 La transformació potenciada…
Vila medieval de Sarral
Art romànic
Situació Vista aèria de la vila de Sarral, on s’evidencia el nucli antic de carrers que forma una quadrícula força correcta i, al voltant, l’anella que correspon a l’antic recinte de les muralles ECSA - J Todó Població situada en una plana, al costat del riu de Vallverd, en la confluència de la via que va de Montblanc cap a Santa Coloma de Queralt i Igualada amb la via que va del Camp de Tarragona cap a Tàrrega Mapa 34-16418 Situació 31TCF537897 És al costat de la carretera C-241 que va de Montblanc a Santa Coloma de Queralt, a 10 km de Montblanc JBM Història El lloc de Sarral, dit en un…
ciutat genèrica
Urbanisme
Prototipus de la ciutat global postindustrial que resulta de l’urbanisme de lògica capitalista i que es caracteritza per l’absència d’identitat local i per la negació dels trets principals de la ciutat històrica.
El terme fou encunyat per l’arquitecte neerlandès Rem Koolhaas en el llibre “S, M, X, XL”, publicat el 1995 A partir de la concreta reflexió de Koolhaas sobre la ciutat postindustrial, el terme juntament amb altres com “ciutat global” s’ha emprat per anomenar el tipus de metròpolis caracteritzada per l’absència de límits, d’identitat local i de reconeixement històric Urbanísticament i arquitectònica, a la ciutat genèrica predominen les xarxes i els nusos de comunicacions, els no-espais aeroports, intercanviadors i els gratacels
Motlle d’orfebreria andalusí (Tortosa)
Art romànic
Peça de petites proporcions, de forma trapezoidal, localitzada a Tor tosa l’any 1900 © MNAC - Calveras / Mérida / Sagristà Aquest motlle es va localitzar al juny del 1900, en unes obres d’urbanisme del barri de Remolins, concretament en la fonamentació d’una casa, conjuntament amb 35 g de plata fosa i escòries en forma de gresol barrejat amb fonent vidriós i ennegrit i una moneda de l’emperador bizantí Joan I Zimizés 969-976 Ara és guardat al Museu Nacional d’Art de Catalunya, amb el núm d’inventari 46 300 R Amador de los Ríos en el seu article “Reliquias hispanomahometanas” 1900…
Torre de Bellcaire d’Urgell
Art romànic
Situació Les restes de la torre de Bellcaire són situades al nucli antic del poble, a l’actual Carrer Major Mapa 33-14360 Situació 31TCG259254 El poble de Bellcaire és situat al km 9 de la carretera comarcal de Tàrrega a Alfarràs PBRo Història De la torre de Bellcaire, en consta l’existència des de l’any 1091, en què el comte Ermengol IV feu donació a Sant Serni de Tavèrnoles de la torre de Bellcaire, amb dues almúnies que eren al seu voltant Posteriorment, l’any 1139, hi ha testimoni documental que el comte Ermengol VI d’Urgell i la seva esposa Elvira feren donació a un grup de colonitzadors…
Alexis Tsipras

Alexis Tsipras
© FrangiscoDer
Política
Polític grec.
Graduat en enginyeria civil a la Universitat Politècnica d’Atenes, on cursà un postgrau d’urbanisme i planificació regional Activista en organitzacions d’esquerres des dels anys d’educació secundària, entre el 1999 i el 2003 fou secretari general de les joventuts de Sinaspismós, partit de l’esquerra radical, i el 2004 esdevingué membre del comitè central, i el 2008, president Elegit diputat 2009 al Parlament grec i cap del grup parlamentari Syriza , la coalició d’esquerres on era integrada Sinaspismós, fou reelegit el 2012 i esdevingué cap de l’oposició, posició des de la qual…
urbanística
Urbanisme
Nom donat modernament a l’urbanisme en tant que n’estén el concepte fins als problemes de les ordenacions regionals, rurals i de paisatge, sense atènyer, però, l’extensió econòmica i social del concepte de planificació territorial..
Creixement salvatge i enriquiment fàcil en la construcció
L’edificació i les obres públiques 1960-1981 L’activitat de tipus secundari que va experimentar un creixement més intens en el conjunt dels Països Catalans en l’època de l’anomenat “miracle econòmic” fou la construcció Segons les dades del Banc de Bilbao sobre la distribució provincial de la renda, l’edificació i les obres públiques foren les úniques grans branques que pràcticament van doblar el seu pes relatiu dins el conjunt industrial entre el 1960 i el 1975 la construcció passà de generar el 8,6% del valor afegit brut de la indústria dels Països Catalans a representar-ne el 16,6% Si el…
Les microreserves valencianes de flora silvestre
Distribució de les microreserves valencianes de flora silvestre 2010 Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge El territori valencià gaudeix d’una xarxa de conservació in situ de les plantes singulars, mitjançant la figura anomenada microreserva de flora La idea d’establir aquesta xarxa va sortir al començament de la dècada de 1990, en comprovar-se que un percentatge substancial de les plantes rares, endèmiques o amenaçades tendien a concentrar-se en llocs de petita superfície, coincidint sovint amb allò que hom anomena microhàbitats enclavaments amb condicions…
Josep Maria Huertas i Claveria
Historiografia catalana
Periodista.
L’any 1963 entrà a treballar en el diari El Correo Catalán , del qual arribà a ser el redactor en cap El 1966 fundà amb altres periodistes el Grup de Periodistes Democràtics, una plataforma que pretenia donar un tomb a la vida periodística catalana En aquells anys, es distingí pel seu tarannà crític amb la corrupció urbanística dels ajuntaments franquistes i la seva voluntat de dur a terme un periodisme honest i compromès amb la societat L’any 1968 començà a collaborar amb la revista Oriflama , però el 1974 l’abandonà a causa de les seves desavinences amb Anton Cañellas, que n’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina