Resultats de la cerca

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ L’abat Oliba, bisbe de Vic, i la seva època , 3a edició, Barcelona 1962 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els precedents antics de la història de Catalunya , ed Selecta, Barcelona 1967 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ El domini carolingi a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1986 Albareda, Anselm M L’abat Oliba, fundador de Montserrat 971-1046 , Barcelona 1972 Àlbum Meravella Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya , Llibreria Catalònia, Barcelona, 1929 II, 1931 IV Alcolea i Gil, Santiago Lérida y su provincia , dins Guías artísticas de…

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ L’abat Oliba, bisbe de Vic, i la seva època , 3a edició, Barcelona 1962 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els precedents antics de la història de Catalunya , ed Selecta, Barcelona 1967 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ El domini carolingi a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1986 Albareda, Anselm M L’abat Oliba, fundador de Montserrat 971-1046 , Barcelona 1972 Àlbum Meravella Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya , Llibreria Catalònia, Barcelona, 1929 II, 1931 IV Alcolea i Gil, Santiago Lérida y su provincia , dins Guías artísticas de…

Consideracions generals Els paisatges subalpins i alpins, dotats d’una vegetació comparable a la de les altes muntanyes europees i emparentada amb la de les terres àrtiques, atenyen, als Països Catalans, exclusivament l’àrea pirinenca i pre-pirinenca, amb una avançada meridional als cims més elevats del Montseny Constitueixen, doncs, una minsa part del nostre territori 4%, part que designem amb el nom d’alta muntanya, i en la qual es diferencien clarament dues grans zones l’estatge subalpí, de boscos de coníferes, que s’estén des dels 1600-1800 m fins al voltant dels 2300 m, i l’estatge alpí…

El domini dels herbívors La singularitat de la fauna de qualsevol bioma depèn en bona mesura dels seus endemismes A les estepes i les praderies, les espècies d’animals endèmics són molt menys freqüents que a les zones veïnes de bosc i desert Els mamífers endèmics amb prou feines representen un 30%, mentre que a les zones de boscos boreals i de deserts superen el 70% Moltes espècies de les estepes i les praderies apareixen també en altres biomes, en efecte És el cas de l’ase salvatge asiàtic Equus hemionus , del cavall de Przewalski E przewalskii i fins i tot de la saiga Saiga…

El terme Modernisme implica una modernització de la cultura catalana considerada com a arcaica i provinciana, i la creació d’un art específic català En estreta relació amb el catalanisme polític, els catalans s’adonen que la cultura catalana s’ha de deseixir del provincianisme i, mitjançant el cosmopolitisme, ha d’arribar a un grau més alt de diferenciació i d’independència respecte de la cultura oficial castellana de Madrid, considerada com a deficient i conservadora Com que la cultura europea contemporània oferia tot un seguit d’opcions artístiques diferents, relacionades amb profunds…

Situació i presentació La comarca del Pla d’Urgell, de 305,10 km 2 , fou creada l’any 1988 El cap comarcal és la ciutat de Mollerussa Es troba situada enmig d’una plana, per la qual cosa els límits de la comarca administrativa no tenen cap correspondència amb els geogràfics i responen simplement als orígens senyorials dels límits dels termes que la integren Els setze municipis que formen la comarca del Pla d’Urgell pertanyien, segons la Divisió Territorial de Catalunya aplicada el 1936, reinstaurada el…

Bàndols i bandolerisme Viatgers atacats per uns bandolers, PSnayers, segle XVII MBAV / Lauros-Giraudon “ La tierra los produce como hongos ” deia, dels bandolers, un exasperat virrei del Principat l’any 1614 Cap a la darreria del segle XVII, un virrei valencià expressava la seva impotència en uns termes gairebé idèntics “ el terreno del Reyno de Valencia , así como produce trigo y cebada, brota también delincuentes, pues la semilla de éstos es casi inextinguible ” A Mallorca, mentrestant, les autoritats tampoc no sabien com erradicar els bandolers “ los robos y violencias —diu un memorial de…

La geografia física El relleu i la geologia Hom pot distingir-hi tres unitats fisiogràfiques els Pirineus, la Depressió Ibèrica i el Sistema Ibèric Els Pirineus aragonesos corresponen als Pirineus centrals llur característica és la importància del sector axial i, per tant, aquest és representat per una estreta franja de materials paleozoics de formes abruptes i roques metamòrfiques Aquí es troben les màximes altures el Balaitús o Pico del Moro 3151 m, Vinhamala 3303 m, mont Perdut 3355 m Una depressió longitudinal, en la qual es forma la cubeta de Jaca i continua per la canal de Berdún,…

Un dels trets més característics de la música d’aquest país és la mescla i la síntesi de músiques procedents de diversos grups nacionals o ètnics La música que arribà als Estats Units en un estat més o menys pur acabà adaptant-se a altres tradicions i assimilant-ne les característiques d’aquesta manera, desenvolupà constantment estils nous i obrí possibilitats noves que han acabat creant un estil de música que es pot reconèixer com a nord-americà L’acceptació de diversos enfocaments en el si d’una societat plural és l’expressió més genuïna de la música clàssica d’aquest territori i un reflex…

Aquest ornament litúrgic es conserva al Museu Episcopal de Vic amb el número d’inventari 1 140 Va pertànyer a Ramon de Bellera, bisbe de Vic 1352-77 El Necrologi de Vic dona com a data de la mort del bisbe el 10 de juny de 1377, i també diu que va donar a l’església de Vic “dues hermoses capes, una de vellut vermell i l’altra de diaspre negre amb molt hermosos brodats”, notícia recollida posteriorment per Moncada en l’ Episcopologio de Vich La capa s’esmenta en diferents inventaris de la catedral El dels anys 1402-26 diu “Ítem dues capes de velluts vermells esteses amb fresadures d’or amb…