Resultats de la cerca
Es mostren 2254 resultats
L’art romànic al Barcelonès
Art romànic
L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa dels castells i fortaleses del Barcelonès anteriors a l’any 1300 C Puigferrat Si bé és cert que a l’alta edat mitjana i, de fet, encara, fins al segle XIII, només una part molt petita de la població de Catalunya vivia a les ciutats, també és cert que, ja aleshores, el pes i la importància de Barcelona eren força notables Barcelona era una població que tenia tots els trets característics de les ciutats Posseïa una tradició romana, amb unes muralles i altres edificis d’aquesta època que, evidentment, devien ésser per a la gent que hi vivia…
A la recerca de l’home nou
Les noves propostes educatives i culturals del començament de segle presentaven un doble vessant individual i social, ja que no es tractava solament de preparar un nou individu a través de l’educació sinó que, a més, l’escola havia de ser capaç de forjar els futurs ciutadans d’una societat moderna, més justa i equilibrada Hom intentava actualitzar les velles utopies dels illustrats Els grups polítics i socials que posaven en qüestió el sistema de la Restauració tenien diferències substancials pel que fa als projectes culturals i educatius i, sobretot, en relació a la futura organització de la…
L'escultura d'estil tradicional
Arcadi Mas i Fondevila 1852-1934 Apunte del Natural , publicat a Hispania , núm 63, 30 de setembre de 1901 Isabel Artigas L’alt nivell assolit per l’escultura catalana de la segona meitat del segle XIX no es pot entendre sense parlar de la rellevància de l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona, on impartiren classes escultors de gran renom Entre aquests artistes destaca la tasca dels germans Agapit 1833-1905 i Venanci Vallmitjana Barbany 1828-1919, com també la de Rossend Nobas 1838-1891 o la de Joan Roig i Soler 1835-1918, entre d’altres Aquests van tenir com a deixebles els principals…
Literatura 2015
Literatura
Literatura catalana
literatura castellana
Literatura anglesa
Literatura francesa
Literatura italiana
Literatura alemanya
Literatura catalana Un dels signes d'identitat de Catalunya és la consideració de la llengua com un element clau per al desenvolupament del país Tant és així que, cada any, una gran varietat d'autors esdevenen part de l'immens llegat literari del país gràcies a la seva voluntat d'expandir coneixements a tot el món Jordi Gispert va substituir el fundador de la Llibreria 22 de Girona, Guillem Terribas, que després de trenta-set anys al capdavant de l’establiment es va jubilar © Llibreria 22 El 2015 va ser l'any Ramon Llull, la figura més destacada de la cultura catalana de tots els segles arreu…
carlisme
Política
Moviment polític de caràcter anticentralista i tradicionalista, sorgit a Espanya el 1833.
Els orígens La seva denominació genèrica procedeix dels seguidors de Don Carles M Isidre, tot i que al llarg de dos segles els seus partidaris han adoptat denominacions diverses Comunió, Partit, si bé aquesta qüestió ha estat irrellevant tant per a la direcció del moviment com per a les seves bases Els seus orígens entronquen amb l’existència d’un moviment popular i antioligàrquic, vertebrat pel manteniment d’un sentiment comunitari foral o regional, que tingué una àmplia vigència en elsestats de la monarquia plural d’Espanya dels segles XVI i XVII, com una herència de les anteriors realitats…
Indústries artístiques. El debat art-indústria
La progressiva mecanització del segle XIX implicà una sèrie de canvis en la producció dels objectes, tant pel que fa a l’ús de nous procediments tècnics, com des de l’òptica conceptual i estètica Aquest fet, sumat a l’extinció dels gremis al llarg del segle XIX, corporacions que havien estat el suport dels oficis artístics durant segles, comportà un debat art-indústria, sobretot arran de la primera Exposició Universal celebrada a Londres el 1851, que deixà ben clar el mal ús que s’havia fet de la màquina Segons els primers teòrics que reflexionaren sobre el tema, la màquina només havia…
La literatura en fulls solts
El poeta Salvador Espriu, sentint-se una baula més de la cadena que enllaça amb els antics trobadors i els vells cantaires de romanços, confegí, en ple franquisme, uns versos que titulà Perquè un dia torni la cançó a Sinera Entre les estrofes, en remarquem aquestes “He parat el temps i records que estimo guardo de l’hivern Però tu riuràs, car veus com es tanquen llavis catalans Ningú no ha comprès el que jo volia que de mi es salvés Les paraules són forques d’on a trossos penjo la raó Sols queden uns noms arbre, casa, terra, gleva, dona, solc Només fràgils mots de la meva llengua, arrel i…
Micologia popular
Micologia popular La tradició boletaire rauxa i prevenció “Y va per los Serradets, buscant tófunas y boléts, maduixas, gerts, rovellóns, socarrenys y moxarnons, per regalar las Minyonas que solen ser bellaconas” Fragment del romanço de la Vida del pastor , imprès a Manresa el 1864 L’imaginari collectiu és integrat per una gran diversitat d’elements, des dels més subtils i elevats fins a les rauxes i gustos que condicionen i deriven del sensori, i és d’una obvietat manifesta que, en el som i serem identitari, l’afició pels bolets acompleix un rol inescamotejable Fins al punt que per a Josep…
La indústria d’automoció a la segona meitat del segle XX
El 1939, el panorama industrial era desolador Installacions desmantellades, maquinària en mal estat o simplement desapareguda, manca de primeres matèries, dificultats en el subministrament energètic… la llista seria interminable Com calia esperar, la indústria automobilística catalana no n’era una excepció Per si no n’hi hagués prou, la política autàrquica del nou règim no féu més que agreujar la situació de penúria generalitzada i constituí un gran obstacle en el procés de recuperació de l’activitat econòmica i de reconstrucció de la base industrial del país Un dels trets definitoris del…
La llengua catalana, del col·loquialisme a l’alta cultura
Acudit referent a l’ideal de l’ensenyament obligatori en català, Almanac de la Campana de Gràcia , Barcelona, JLPellicer, 1900 BC Als anys seixanta del segle XIX l’actitud oficial cap a la llengua catalana no havia variat respecte de la que havia manifestat i demostrat la monarquia borbònica des que s’instaurà en el poder a Espanya Continuava l’intent liberal, iniciat a les Corts de Cadis i sotraguejat pels avatars polítics, de construcció d’un estat unificat i centralista que preveia com a única llengua l’espanyola En aquest sentit s’han d’interpretar les disposicions legals que la imposaven…